La llei de transitorietat serà la norma que regirà l’ordenament jurídic de la república catalana en el cas que guanyi el sí en el referèndum de l’1-O. Com han anunciat Junts pel Sí i la CUP, serà aprovada abans del referèndum perquè els ciutadans puguin saber les conseqüències de la victòria del sí. És una llei molt moderada que pretén fer una transició suau cap a la independència. És per aquest motiu que una gran part de la nova legalitat parteix i manté l’articulat de l’estatut i de la constitució espanyola. Tot aquest text legal té un caràcter provisional, perquè si guanya el sí començarà un procés que haurà de definir la constitució catalana.

Territori i nacionalitats
Els primers articles de la llei defineixen l’estat català com una república de dret, democràtica i social, en què la sobirania recau sobre el poble. L’Aran mantindrà el seu estatut jurídic, polític i lingüístic. També en referència al territori, la Generalitat serà l’autoritat duanera de Catalunya i aplicarà el règim aranzelari de la UE.

La llei estableix que els habitants del Principat tindran la doble nacionalitat, catalana i espanyola, i diu que el govern ha de promoure negociacions amb l’estat espanyol per fer un tractat de nacionalitat. Els qui no tinguin nacionalitat catalana, la podran obtenir després de cinc anys de residència continuada a Catalunya, és a dir, la meitat del temps que requereix l’estat espanyol.

Nova legalitat, administracions i pensions
Mentre no es redacti la constitució, la legislació catalana se subrogarà a l’espanyola en tot allò que es refereix al dret i als actes administratius. És a dir, les lleis de l’estatut d’autonomia i de la constitució espanyola que siguin vigents abans d’aprovar-se la llei de transitorietat passaran a tenir rang de llei ordinària. Això sí, el govern es reserva el dret d’incloure disposicions addicionals en totes les lleis.

La nova legalitat catalana respectarà el dret de la UE i el dret internacional, que passaran a formar part automàticament de l’ordenament jurídic català. Tanmateix, els tractats internacionals validats per l’estat espanyol, en el termini d’un any se sotmetran a la validació del Parlament de Catalunya, bé per a continuar aplicant-los, bé per a renegociar-los, be per a retirar-los.

Tots els contractes, convenis i acords que s’heretin de l’estat espanyol seran respectats fins que no siguin executats. Quant al personal de l’administració, el govern català haurà d’emprendre una negociació perquè s’integri en l’administració de la Generalitat. L’article 23 garanteix als ciutadans que puguin rebre les pensions i les prestacions socials que tenien adjudicades abans de l’aprovació de la llei.

El procés constituent
El procés constituent començarà en cas que el sí guanyi el referèndum, amb l’objectiu de dotar Catalunya d’una constitució pròpia i que substitueixi la llei de transitorietat. Tot aquest procés pot allargar-se més d’un any. Constarà de tres fases: la primera serà un procés participatiu; en la segona hi haurà eleccions constituents i l’elaboració d’una proposta de constitució per part de l’Assemblea Constituent; la tercera serà de ratificació de la constitució per mitjà d’un referèndum.

La fase del procés participatiu durarà sis mesos –entre l’endemà de l’1-O i les eleccions constituents– i l’encapçalarà el Fòrum Social Constituent, format per representants de la societat civil i partits polítics. Les deliberacions del Fòrum seran políticament vinculants per a redactar la proposta de constitució catalana.

El president de la Generalitat dissoldrà el parlament i convocarà eleccions per escollir els 135 membres de l’Assemblea Constituent que redactaran la carta magna de la nova república. La llei no ho concreta, però JxSí i la CUP calculen que aquests electes constituents no trigaran més de sis mesos a tenir enllestit el text de la constitució.

Un cop fet això, la carta magna se sotmetrà a referèndum i, si rep l’aprovació dels ciutadans, es convocaran les primeres eleccions ordinàries de la república catalana per conformar el nou Parlament de Catalunya.

El cap de l’estat
En la nova republicà el president de la Generalitat assumirà la màxima representació del país. Gaudirà d’immunitat, igual que tots els membres del govern, i no podrà ser detingut excepte en cas de delicte flagrant.

El sistema electoral
El text també regula la Sindicatura Electoral, en què es basaran els processos posteriors a l’1-O. Tindrà un mandat de set anys i es renovarà per terços, cada dos anys. Així doncs, la base de la institució és la mateixa que es fixa en la llei del referèndum, tot i que amb alguna variació.

A partir de l’1 d’octubre, i amb l’entrada en vigor de la llei de transitorietat, la sindicatura haurà de tenir set membres –dos més dels establerts per al referèndum d’independència–, que seran escollits pel Parlament de Catalunya, i les sindicatures territorials seran de caire comarcal. La Vall d’Aran tindrà una sindicatura pròpia, formada per cinc vocals, que tindrà les mateixes competències que les comarcals. Per a l’1-O es fixen quatre sindicatures territorials, una per a cada demarcació electoral.

Pel que fa al cens electoral, serà format pels electors residents a Catalunya i pels residents a l’exterior que compleixin els requisits. No obstant això, la llei preveu que ‘cap elector no pot figurar inscrit simultàniament en ambdós censos’ i elimina, d’aquesta manera, la possibilitat de figurar en el cens de qualsevol altre país, fins i tot en el d’Espanya.

El sistema judicial
Es crearà el Tribunal Suprem de Catalunya que substituirà l’actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’alt tribunal mantindrà els magistrats i les sales actuals, amb algunes adaptacions. L’actual sala civil i penal es desdobla en una sala civil i una altra de penal, i hi haurà una sala social i una sala contenciosa-administrativa. No hi haurà Tribunal Constitucional, sinó que es crearà la sala superior de garanties que tractarà dels recursos d’empara –que abans es remetien al Tribunal Constitucional espanyol–, els conflictes de jurisdicció, les impugnacions especials i els recursos electorals, entre més que li pugui atribuir la llei.

Pel que fa a la sala superior del futur del Tribunal Suprem, es compondrà pel president de l’alt tribunal, els presidents de les altres quatre sales i dos magistrats designats pel parlament, per majoria absoluta. Hauran de ser juristes de reconeguda competència, amb quinze anys d’exercici professional.

El president del TS serà nomenat pel president de la Generalitat a proposta de la comissió mixta, i el fiscal general serà nomenat pel parlament, a proposta de la Generalitat i un cop escoltada la sala de govern del TS.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb