Terrorisme a la carta

TEMA DEL DIA
Criminalitzar. La paraula ‘terrorisme’ s’ha convertit en una arma llancívola que no té per objectiu descriure uns fets ni qualificar organitzacions, sinó criminalitzar ideologies. En política, es fa servir per demonitzar el qui discrepa del pensament dominant, encara que no hi hagi violència. Mentre això passa en el terreny de la dialèctica política, és criticable, però quan entra en el terreny de la justícia, d’una justícia polititzada, ja és més greu, perquè deteriora el funcionament de la democràcia. Terrorista és tothom qui no pensa com jo. I si aquest jo és qui té el poder judicial i el monopoli de la violència d’estat, aleshores entrem en el terreny del totalitarisme.

A Espanya hi ha una doble vara de mesurar judicialment què és terrorisme i què no. Durant set mesos, dos activistes independentistes, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, han estat acusats de terrorisme per l’Audiència espanyola –tot i que no van cometre cap acte violent– i també de rebel·lió i sedició. Després de set mesos de calvari, d’exili en el cas de l’Adrià i de reclusió al seu municipi en el de la Tamara, la mateixa Audiència que els va acusar de terroristes els ha retirat les acusacions perquè no se sostenen. Ara ja no són terroristes. És una arbitrarietat total i origina una sensació d’indefensió absoluta. L’acusació de terroristes no es fonamentava en cap prova ni en cap fet, sinó que pretenia infligir un correctiu polític al moviment dels CDR, frenar la contestació popular a la repressió i les accions per a fer efectiva la República. Se cercava un càstig exemplar.

En canvi, avui s’ha sabut que l’Audiència espanyola ha desestimat d’acusar de temptativa de terrorisme una persona detinguda pels Mossos d’Esquadra el 19 de setembre proppassat que havia manifestat la intenció de matar Pedro Sánchez perquè vol exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos. Un individu d’extrema dreta que tenia a casa setze armes de foc, algunes de llargues, disposat a ‘sacrificar-se per Espanya’ assassinant Sánchez, segons que havia escrit en un xat. No és un exaltat que va perdre els estreps, sinó un franctirador que practicava al club de tir olímpic del Vallès. L’Audiència espanyola va considerar que no era un cas de terrorisme, i va retornar el cas a un jutjat ordinari. Aquest home és empresonat a Can Brians, però pels delictes de conspiració per a atemptar contra una autoritat amb l’ús d’arma, d’amenaces greus, de tinença il·lícita d’armes, municions i explosius, i d’odi. L’Audiència espanyola que no va voler tipificar de terrorisme el cas del franctirador detingut pels Mossos és la que de primer acusava d’organització criminal tota la policia catalana, i que finalment ‘només’ ha acusat el major Trapero i tota la cúpula d’Interior de rebel·lió.

Aquesta doble vara de mesurar de la justícia espanyola segueix sempre el mateix criteri. És més benèvola amb l’extrema dreta que no amb l’independentisme. Hi ha una llista de casos prou llarga per a demostrar empíricament aquesta tendència. Les accions del CDR són considerades delictes de terrorisme. En canvi, els GDR –els grups ultres que es dediquen a arrencar llaços grocs, a fer pintades feixistes pels pobles de Catalunya, com ha passat a Verges fa poc–, quan són detinguts pels Mossos el jutge de torn els deixa sempre en llibertat i, a tot estirar, els acusa de desordres públics. Aquesta doble mesura també afecta el cantant Valtònyc, que per una cançó és acusat d’enaltiment del terrorisme, mentre que dos joves que van amenaçar de mort el president Carles Puigdemont enfilats dalt d’un tanc van ser absolts. I encara hi ha casos com els joves d’Altsasu, acusats de terrorisme per una baralla de bar amb agents de la Guàrdia Civil.

A aquesta manipulació del concepte de terrorisme no hi ha contribuït solament la justícia, sinó principalment partits polítics com el PP, Ciutadans i Vox i mitjans de comunicació. Tots plegats escriuen el relat de què és terrorisme i què no, i després la justícia el fa seu. Per això pot passar que una persona que ha tallat una carretera o hagi alçat un peatge en una autopista pugui ser un terrorista i una altra que té setze armes a casa per a matar el president del govern espanyol, no. Una bestiesa jurídica fruit d’una manipulació política que no té cap més sentit sinó criminalitzar ideologies que qüestionen l’statu quo. Espanya és un país on és més greu cridar ‘No passaran’ que no pas amenaçar de matar el president.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts aproven el pla de Podem per a investigar el presumpte finançament irregular del PSPV i el Bloc. Els grups parlamentaris de les Corts han aprovat el pla de sessions proposat per Podem per a la comissió que investigarà el presumpte finançament irregular del PSPV i el Bloc durant els anys 2007 i 2008 i la relació de l’empresa Crespo Gomar amb les administracions públiques. Els grups han refusat les altres propostes, presentades per PP i Ciutadans. Podem, que presideix aquesta comissió d’investigació, demana que hi compareguin, entre més, el diputat del PP José Ciscar (que va ser el denunciant del presumpte cas de finançament irregular) i dos ex-gerents de les empreses suposadament implicades, Alberto Gomar i José Crespo. En el calendari també hi ha inclosos l’ex-secretari general del PSPV Joan Ignasi Pla i l’ex-batllessa d’Alacant Sonia Castedo, a més de l’empresari Enrique Ortiz i l’exbatlle de Gandia Arturo Torró. Hi consten també el president de les Corts, Enric Morera (que era president del Bloc en l’època investigada), i els ex-batlles de Gandia José Manuel Orengo i de Benidorm Agustín Navarro. A més, Podem demana la documentació lliurada el 22 de novembre de 2016 a les dependències del grup d’emblanquiment de capitals de la brigada provincial de la policia judicial de València i documents relacionats amb les empreses implicades, les adjudicacions, convocatòries de subvencions i contractes de les diverses administracions públiques. Les compareixences començaran el 10 de desembre.

La pressió de l’extrema dreta obliga a cancel·lar l’actuació de Dani Mateo a València. El Teatre Olympia de València ha cancel·lat dues funcions de l’espectacle Nunca os olvidaremos, protagonitzat per l’humorista Dani Mateo, juntament amb dos còmics més, Raúl Cimas i José Juan Vaquero, programades el 23 i 24 de novembre. L’empresa no ha explicat els motius de la decisió; a la web diu solament que és per motius aliens al Teatre Olympia. Però el cas és que hi ha hagut una crida de formacions d’extrema dreta, com ara España 2000, a concentrar-se davant el recinte per denunciar ‘l’ultratge a la bandera’. L’origen d’aquest boicot és el gag del programa ‘El intermedio’ de la Sexta, en què Dani Mateo es va mocar amb la bandera d’Espanya. Un cop s’ha sabut la cancel·lació tant el conseller de Cultura, Vicent Marzà, com l’alcalde de València, han ofert locals alternatius a Mateo per fer l’actuació:

Estem mirant disponibilitat d'espais per oferir a @DaniMateoAgain
La llibertat d'expresió sempre ha de guanyar la partida als intolerants

— Vicent Marzà 🍏 (@VicentMarza) November 8, 2018

Hola @DaniMateoAgain 👋

La defensa de la libertad de expresión merece que un recinto de la altura del @palaumusicavlc esté a disposición para acoger tu actuación. Es una invitación formal para que actúes en #València y que cada cual decida libremente si acude o no https://t.co/b77OVLEZ5O

— Joan Ribó (@joanribo) November 8, 2018

ERC vol formar una llista unitària amb Més per Mallorca per a les eleccions. Esquerra Republicana anirà a les eleccions al parlament balear i al Consell de Mallorca amb Més per Mallorca. El president d’ERC de Mallorca, Mateu Xurí, ha dit que s’havia pres aquesta decisió pels elements ideològics comuns. ‘És el moment d’unificar forces per reforçar-nos contra tot això que passa a l’estat espanyol’, diu un comunicat del partit. L’actual diputada d’ERC al parlament balear, Agustina Vilaret, també ha demanat el vot favorable a la proposta i ha recordat que ERC té el president a la presó i la secretària general a l’exili. Vilaret ha insistit que l’estratègia fixada per Junqueras és ‘ampliar la base’ del sobiranisme. La proposta s’ha aprovat amb quaranta-dos vots a favor, dues abstencions i cap vot en contra.

Martí confia que el subsidi de desocupació no frenarà l’associació d’Andorra a la UE. La futura aplicació o no d’un subsidi de desocupació Andorra, arran de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) ha tornat a motivar un debat en la sessió d’avui del Consell General. El cap de govern, Toni Martí, ha dit que estava convençut que es podria ‘saltar l’obstacle’ del subsidi de desocupació i que la UE acceptaria ‘la situació actual d’Andorra’. La ministra d’Afers Estrangers, Maria Ubach, ha explicat que l’executiu proposaria a la UE de mantenir l’actual prestació de desocupació involuntària no contributiva que atorga el govern a aquells qui es queden sense feina i que es troben en una situació d’extremes dificultats econòmiques. El cap de govern, Toni Martí, ha defensat fermament aquesta posició davant les crítiques dels consellers de l’oposició. Ha explicat que segons els assessors de l’executiu era una posició ‘defensable i raonable’ davant de la Comissió Europea i ha recordat que l’òrgan europeu no acceptaria que aquesta prestació fos discriminatòria entre nacionals i residents.

LA XIFRA
111 milions d’euros és l’impacte econòmic de la Ciutat de les Arts i les Ciències durant l’any 2017, segons un informe elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de novembre de 1847 va néixer Bram Stoker, escriptor irlandès, creador de Dràcula, el vampir més famós i una de les obres més cèlebres de la literatura gòtica.