05.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 05.11.2025 - 21:42
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciarà avui, dijous, 6 de novembre, sobre la presó preventiva i els drets polítics de Jordi Turull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez durant el seu empresonament pel referèndum del Primer d’Octubre i les eleccions catalanes del desembre del 2017. La resolució es farà pública a les deu del matí, segons que va anunciar el Tribunal d’Estrasburg la setmana passada.
Els tres dirigents independentistes van presentar un recurs al TEDH l’any 2020, després d’haver esgotat totes les vies judicials a Espanya. Les seves demandes denuncien la vulneració d’uns quants drets fonamentals –entre els quals, el dret a la llibertat, a la llibertat d’expressió i a unes eleccions lliures– durant la seva detenció preventiva i les restriccions polítiques imposades en plena campanya electoral.
Què denuncien Turull, Sànchez i Junqueras?
L’actual secretari general de Junts, Jordi Turull, va denunciar davant el TEDH la vulneració del dret a la llibertat i a la representació política, i també un abús de dret per part de les autoritats espanyoles pel seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum del Primer d’Octubre de 2017. El Tribunal Constitucional espanyol havia avalat aquella presó preventiva el març del 2020 amb l’argumenta que hi havia indicis raonables de delictes greus.
Jordi Sànchez, ex-president de l’ANC i número dos de Junts a les eleccions del 2017, al·lega que la seva situació de presó li va impedir de participar en la campanya electoral, assistir al parlament i ser present a la sessió d’investidura. En el seu recurs, denuncia que aquestes restriccions van vulnerar el seu dret d’exercir de diputat i de participar en la vida política en condicions d’igualtat.
Oriol Junqueras, president d’ERC i vice-president del govern durant l’1-O, denuncia que els tribunals espanyols li van impedir d’assistir a la sessió constitutiva del parlament del 17 de gener de 2018, després d’haver estat elegit diputat a les eleccions del desembre del 2017. Junqueras sosté que aquesta decisió va significar una vulneració dels seus drets fonamentals com a representant electe.
Un precedent de l’ONU sobre la vulneració de drets polítics
El Comitè de Drets Humans de l’ONU ja havia conclòs, l’agost del 2022, que l’estat espanyol va vulnerar els drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. La decisió responia a la demanda presentada pels quatre polítics independentistes el desembre del 2018, quan se’ls havia suspès l’acta de diputats fruit de les eleccions del 21 de desembre de 2017.
El jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, havia imposat la suspensió basant-se en la llei d’enjudiciament criminal, que permet de suspendre funcionaris públics acusats de rebel·lió. Tanmateix, els dirigents van ser finalment condemnats per sedició, no pas per rebel·lió.
Segons l’ONU, aquesta decisió incomplia l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que garanteix que tots els ciutadans puguin exercir el dret de participar en funcions públiques en condicions d’igualtat. El comitè va destacar que els dirigents havien fet crides als ciutadans per manifestar-se pacíficament i que els actes violents aïllats no haurien d’atribuir-se als organitzadors. La resolució criticava la manca d’objectivitat i de garanties d’imparcialitat: “Va ser arbitrària perquè no va fer una anàlisi de les circumstàncies individuals dels autors i no hi va haver garanties d’imparcialitat.”
Malgrat que el dictamen de l’ONU marca un precedent respecte de l’argument sobre la vulneració de drets polítics en relació amb les detencions preventives i la suspensió d’actes parlamentaris, la sentència jurídica recau de ple al TEDH.
El pronunciament de l’ONU sobre el procés no va ser l’únic d’aquells anys. Uns anys abans, el 2019, el Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU va instar a la llibertat immediata de Junqueras, Jordi Sànchez, Romeva, Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Jordi Cuixart, i va recomanar una indemnització i una investigació exhaustiva i independent del cas.
