El TEDH admet les demandes de Turull i Sànchez per les investidures frustrades per Llarena

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha notificat l’admissió a tràmit de les demandes del secretari general de Junts, Jordi Turull, i de l’ex-president de l’ANC, Jordi Sànchez, contra l’estat espanyol per haver violat els seus drets de participació política abans i després de les eleccions del 21 de desembre de 2017. De fet, les ingerències de la justícia espanyola, concretament del Tribunal Suprem, van frustrar les seves sessions d’investidura. Sànchez, a més, ni tan sols va poder prendre part en la campanya electoral.

Parlant de la violació per part de l'Estat de l'essència del govern democràtic a Catalunya, el Tribunal Europeu de Dret Humans ha fet públic que accepta les demandes pel segrest dels candidats a president @jorditurull i @jordisanchezp per impedir-los de ser investits l'any 2018. pic.twitter.com/DsRXjQxKHa

— Josep Costa (@josepcosta) May 23, 2023

El 9 de març de 2018, l’ex-president del parlament Roger Torrent va suspendre el ple d’investidura de Jordi Sànchez perquè el magistrat Pablo Llarena es va negar a alliberar-lo de la presó preventiva perquè assistís a la primera sessió del debat. Poques setmanes més tard, Torrent va haver de fer això mateix amb la investidura de Jordi Turull, que va ser empresonat abans de la segona sessió. La primera la va perdre amb l’abstenció de la CUP i els vots en contra del PSC, els comuns, PP i Ciutadans.

Les demandes de Turull i Sànchez van ser presentades fa gairebé tres anys, el juny del 2020. Tots dos denunciaven que se’ls havien vulnerat els seus drets polítics. Per a tenir més informació dels dos casos, el TEDH presenta una bateria de preguntes a les parts. En el cas de Jordi Sànchez, el tribunal es refereix directament a l’article 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans, i pregunta si es va vulnerar en el cas de l’ex-president de Junts. Sànchez sempre ha defensat que se’l va silenciar per tal d’apartar-lo de la vida política. Mai cap país de l’Europa occidental ha estat condemnat per la vulneració d’aquest article.

En el cas que afecta Turull, el tribunal pregunta sobre la presó preventiva i la denegació que se li va aplicar per assistir a la sessió d’investidura com a president de la Generalitat. I recorda el cas de l’opositor kurd empresonat a Turquia Selahattin Demirtas, a qui el 2018 va resoldre que se li havien vulnerat diversos drets de representació política en estar empresonats.

Ara fa pocs dies, el TEDH va admetre a tràmit una demanda del president d’ERC, Oriol Junqueras, sobre el mateix període, en la qual assenyalava que Llarena, negant-se a alliberar-lo, li va impedir d’assistir a la sessió de constitució del Parlament de Catalunya i exercir com a diputat.

 L’acceptació de la demanda, que es va comunicar a les parts el 4 de maig, s’ha fet pública ara que fa pocs dies que el Comitè de Drets Humans de l’ONU va condemnar l’estat espanyol per haver vulnerat els drets polítics del president Carles Puigdemont, quan va ser suspès com a diputat del parlament, el 2018.