Eufòric per una idea que una ment clarivident ha portat a la pràctica (imprimir xats de whatsapp en llibres petitons, un regal collonut que s’han empescat els de TinyBooks), aprofito per fer una mica de recerca i constato que per al català (entès com a llengua, no pas com a homo supervivens) és molt més confortable la vida virtual que la real. A la xarxa de la informació (per diferenciar-la de les socials, que en serien les clavegueres) la llengua catalana es mou amb una llibertat que a la intempèrie de l’estat no podem ni somiar, començant per la viquipèdia i acabant per diaris digitals, blocs i tota la pesca.

I en aquestes que intervé el destí. Recordeu allò del sabio que es preguntava si ‘habrá otro más pobre y triste que yo?’ La llengua sarda, la nostra germana gran, es troba un pas o dos més endavant que nosaltres en la tràgica escala de l’extinció. Víctima d’una diglòssia homicida, el sard encara no ha aconseguit consensuar una estandardització imprescindible per a contrarestar la presència omnívora de l’italià. Igual que aquí, hi ha lleis que la protegeixen, però qualsevol que hi hagi anat una setmana haurà comprovar la realitat de l’ús social: la gran vivacitat de la llengua parlada contrasta amb la pràctica absència pública. Ni rètols, ni diaris, ni canals televisius ni cap dels elements que construeixen prestigi en el mon d’avui. Us recorda res, tot això?

Però enmig de les lleis del mercat i l’autorepressió, hi ha gent que penca. Per exemple, els de Sardware (tecnologies pro sa limba sarda), que acaben de presentar la versió en aquesta llengua de Telegram, un servei de missatgeria digital. Si ens ho expliquen ells mateixos podrem aprofitar per ensumar una mica com sona aquesta gran desconeguda: ‘Unu programma lìberu e multiprataforma, in donu pro s’impreu personale e cummertziale. Si bi podet cuncambiare messàgios iscritos e vocales, fotografias, vìdeos, documentos, GIF e cale si siat àtera genia de archìviu. Unu servìtziu chi mancaiat a dae chi oe, pagu prus o mancu totus, tenent in butzaca unu telefoneddu de ùrtima generatzione. Una bia chi s’aplicatzione nch’est installada s’impreu est simpre e intuitivu sena diferèntzia peruna cun sa versione in àteras limbas’ (vegeu Telegram in sardu). Saba digital per a una llengua molt necessitada d’espais de llibertat (un altre dia us parlaré de la revista que n’ha fet de pern i d’altaveu, Tradumatica. On, entre altres coses, s’hi poden trobar antecedents tan importants per a la modernització com el primer traductor automàtic al sard, que van presentar l’any passat, i la versió sarda del Facebook).

I emulant la fantàstica giragonsa dels de TinyBooks, jo també completaré el cercle paradoxal tornant del bit al paper. Deveu haver notat que a la llisteta d’àmbits de prestigi dels quals la llengua sarda és absent no hi he posat la literatura. Tal com passa en altres territoris de llengües minoritzades, on es fan coses com ara afanyar-se a traduir la teva novel·la a la llengua de primera divisió perquè aparegui simultàniament a la de segona, que és la teva, per a la majoria d’autors sards és quasi impensable escriure en cap altra llengua que no sigui l’italià. I això que n’hi ha de boníssims: Salvatore Niffoi o Giorgio Todde, per esmentar-ne dos de criminals ara que estem en època de festivals negres. I com que el primer ja el tenim a tocar, no seria gens mala idea anar a sentir personalment la gran esperança blanca del noir de l’illa, Flavio Soriga, que ve a presentar Metròpoli (editorial Alrevés): divendres dia 20 jugant a casa, a Barcelona, a les 8 del vespre, i dissabte com a star de cloenda del festival Tiana Negra, a tres quarts de nou.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]