El TC desestima el recurs d’empara de Puigdemont i Comín sobre la immunitat i avala la petició de Llarena

  • El recurs es va presentar contra la interlocutòria del 10 de gener de 2020, en què es demanava que el Parlament Europeu els suspengués la immunitat

VilaWeb
Pol Baraza Curtichs
30.11.2022 - 12:20
Actualització: 30.11.2022 - 13:21

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha desestimat el recurs d’empara que el president Carles Puigdemont i Toni Comín van presentar per a demanar al president del Tribunal Suprem espanyol que elevés al Parlament Europeu la petició del suplicatori de la suspensió de la immunitat parlamentària. El recurs es va presentar contra la interlocutòria del 10 de gener de 2020, del magistrat instructor de la Causa Especial núm. 20907-2017, la del judici del procés, en què es demanava que el Parlament Europeu els suspengués la immunitat.

En el recurs també s’impugnaven les interlocutòries successives que confirmaven la primera resolució judicial. La posició del TC avala la petició del jutge Pablo Llarena, que demana que se suspengui la immunitat parlamentària de Puigdemont i Comín. Sobre aquest aspecte, s’han fet dues sessions clau al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). Van ser el 24 i 25 de novembre, en què es va debatre sobre la immunitat que els va ser retirada pel controvertit suplicatori aprovat pel Parlament Europeu, una immunitat que Llarena sempre va fer veure que no tenien, la que els havia de protegir dins l’estat espanyol i obrir-los de bat a bat la porta d’un possible retorn.

El TC, en un comunicat, diu que es va reunir abans-d’ahir per discutir el cas, i que també es va sol·licitar, juntament amb la suspensió de l’empara, una nova petició de plantejament de la qüestió pre-judicial davant la vista del TGUE. Tot i això, el ple no ha atès aquesta sol·licitud. A parer del tribunal, hi ha qüestions processals que impedeixen d’entrar a conèixer les denúncies relatives a la vulneració dels articles 24.1 CE (dret de jutge ordinari predeterminat per llei, dret de jutge imparcial, dret d’una resolució fundada en dret), 25.1 CE (principi de legalitat penal), 16 CE (llibertat ideològica), 20 CE (llibertat d’expressió) i 21 CE (dret de reunió i manifestació).

El TC considera que la sol·licitud del suplicatori no es pot entendre com una lesió dels drets de l’exercici de la funció representativa, sinó com una institució “garant constitucionalment reconeguda”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes