Taula de diàleg (amb escolta il·legal)

L’un: Què, nois, un brindis per les vacances?
L’altre: Vacances?
L’un: Ah, que no està ben dit? Espera que l’hi demano al…
L’altre: Deixa’t estar de Twittert, collons, ho deia perquè de vacances en deus fer tu. Acosta les anxoves.
L’un: Ah, no, jo no. A casa ens estarem confinats tot l’agost.
El tercer: Confinats? Però si ja no cal, han dit que…
L’un: No, no per aixòs. Per solidaritat amb els presos. Que no saps que aquests fills de sa mare de la fiscalia els han trabucat el tercer grau?
L’altre: Home, d’aquesta gent què en vols esperar? És la seva feina.
El tercer: No, és que són així, són venjatius. Demanem quatre patates?
L’altre: Vull dir que com a espanyols tenen el deure moral de combatre els catalans, no? És una qüestió de pura supervivència. D’instint, pràcticament.
L’un: Ah, o sigui que els defenses?
L’altre: Jo? Que no em coneixes? No que no els defenso, però no em vull limitar a queixar-me i prou. El que pretenc és entendre les coses, i ara com ara el que veig és que per a ells putejar-nos és com una necessitat, no se’n poden estar. Tens present l’acudit aquell de la granota i…?
L’un: És que no és putejar-nos i prou, és destruir-nos. Que no vas veure el de Ciudadanos l’altre dia amb en Sanchís?
El tercer: Sanchis.
L’un: Què?
El tercer: Que es diu Sanchis, no Sanchís.
L’un: Però no és valencià?
El tercer: I què?
L’un: Doncs que en valencià és Sanchís.
L’altre: Però què t’empatolles?
L’un: Sí, que m’ho va dir l’altre dia el nano, que ho havia llegit al seu insti, es veu que hi ha un compte que explica tot lo del català molt ben explicat i diu que és Sanchís.
El tercer: Que et dic que Sanchis, càgum déu. I do’m les olives.
L’un: Bueno, doncs com se digui. Que tots sou filòsofs, aquí. I que consti que jo no miro mai tevetrès perquè només parlen catanyol, però és que el desgraciat aquest va tenir els sants collons de fer tota l’entrevista en castellà.
L’altre: I què volies, que la fes en català? Si no en deu ni saber.
L’un: Sí que en sap. I és la televisió de Catalunya, tenen l’obligació…
El tercer: Sí, pots comptar. Aquests l’única obligació que tenen és d’esvalotar el galliner perquè tota la xar… perquè la terregada es comportin com a barrera de contenció davant del creixement de l’independentisme.
L’un: Ara no sé si t’hi entès.
El tercer: Tant se val. Escolta, i llavons què, tot l’estiu tancats a casa? Amb canalla i tot?
L’un: Oh, noi, ves què hem de fer. Tampoc tenim ni cinc, o sigui que toca fotre’s. La dona diu que ja baixarem a fer gincames, o gimcames, o… ara no sé com era, espera’t que ho pregunto a…
L’altre: Que no t’hai dit que deixis estar el puta Twittert? Que ja ets prou carallot, i encara t’hi tornaràs més! Què dius de gincames?
L’un: Pels carrers de Barcelona. Es veu que això dels dibuixets de coloraines és per fer-hi curses en patinet, patinets contra bícings. Bueno, no sé ben bé com va però la dona diu que amb un grup de mares de guatzàp han muntat un campionat, es tracta de buscar un d’aquests carrers guarnits i fer unes proves que s’han inventat. Diu que tindran més èxit que les festes de Gràcia.
El tercer: Poc que les fotran, enguany, les festes de Gràcia. Amb aquelles gentades… El sifòn s’ha acabat?
L’un: Ai, sí. Però la meitat eren guiris, eh? Vull dir que tampoc hi seran.
L’altre: No et pensis, no són guiris de xancleta, la majoria; són guiris d’aquí.
El tercer: Com, d’aquí?
L’altre: Dels que viuen aquí, italians i francesos d’aquests que treballen a les multinacionals i que de dia van amb trajo i de nit es disfressen de rastaflabiols i se’n van a fotre merder a la Barceloneta.
L’un: I garrafot.
L’altre: Garrafot?
L’un: Ai, no ho sé, és com diu que s’ha de dir ara això del botellón.
El tercer: Qui ho diu?
L’un: Uns que hi llegit a Facebook, es veu que en català es té de dir així. I ja saps que jo sempre m’hi esmerço molt, amb aquestes coses.
L’altre: Em pensava que tu eres més d’entrompada, com en diuen a VilaWeb.
El tercer: Entrompada? Quina gràcia! Ja ho demanaré al meu gran, aviam la seva colla què…
L’altre: I si no t’agrada també tens botellada.
L’un: Botellada? Hòstia, sona fatal, com vols que es digui botellada? D’on ha sortit això?
L’altre: Ho recomanen a l’Optimot.
L’un: Què és l’Ostimot?
El tercer: Deixa-ho córrer, no val la pena. Doncs jo, ja t’ho diré, trobo que aquestes merdes s’han de deixar tal qual, tal com sonen. Que quedi clar d’on han sortit. Això de baixar a mamar i a cardar crits pel carrer, i després rojar i tota la pesca, és cosa de nyegos. Una altra ronda?
L’un: Perdona, que el cambrer cridava i no t’he escoltat bé, què deies de com sonen?
El de més enllà: No re, que bon istiu.
El tercer: Ara, que lo de la Rosel aquesta també té collons, eh? No es podia dir Rossell com déu mana, no. Rosel, toca’t els ous. Això com putes es pronuncia?
L’un: No ho sé, si vols ho consulto a…