De tàctiques i estratègia

  • L’esquerra espanyola continua confiant l’èxit de la seva proposta política a una suma de maniobres tàctiques el recorregut de la qual s’acaba l’endemà del pròxim fracàs electoral

VilaWeb

Són massa els desequilibris simultanis i les crisis que se superposen per a no prendre’ns seriosament els canvis en curs. Em refereixo, Martxelo i Vicent, al retrocés econòmic i polític dels centres capitalistes en l’enfrontament de fons amb la Xina i amb el conjunt d’estats situats a l’òrbita dels BRICS, al recurs de la guerra per a assentar hegemonies i impedir l’avanç de la multipolaritat, a la conversió de la Unió Europea en un actor irrellevant al servei dels Estats Units, a l’estancament econòmic que continua d’ençà de la crisi del 2008, i que Michael Roberts va anomenar adequadament “gran recessió”, o a les convulsions socials a les perifèries i també als centres de tots els pobles i persones derrotats per aquest eufemisme anomenat globalització i que, en sentit estricte, hauria de ser qualificat d’imperialisme.

Els autors més reconeguts de l’establishment no tenen dubtes i comencen a revisar el seu relat per continuar oferint un marc analític que garanteixi els interessos de les classes dominants. Un exemple d’això ens el va oferir la setmana passada Martin Wolf a la crònica del Financial Times, quan va dir amb preocupació: “Avui, així com a principi del segle XX, veiem canvis enormes en el poder mundial, crisis econòmiques i l’erosió de democràcies fràgils […]. El capitalisme de mercat […] ha perdut la capacitat de generar augments de prosperitat compartits àmpliament”, per la qual cosa és “essencial l’estat del benestar”. Aquest article del periodista britànic no és l’únic text en aquest sentit publicat aquests darrers mesos al Financial Times.

Les batalles polítiques, tal com van demostrar les eleccions municipals del 28 de maig a l’estat espanyol, solament es guanyen quan hi ha la voluntat d’impugnar el projecte ideològic del contrincant. Mentre la dreta es vanta de la seva potència de foc fixant els marcs i els temes de debat, l’esquerra espanyola continua confiant l’èxit de la seva proposta política a una suma de maniobres tàctiques el recorregut de la qual s’acaba l’endemà del pròxim fracàs electoral.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any