Susana Mora, Presidenta del Consell Insular de Menorca
Susana Mora, presidenta del Consell Insular de Menorca

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Entrevistam Susana Mora (Maó, 1982), presidenta del Consell Insular de Menorca, dimecres al matí per videoconferència. Del carrer de Sant Ferran de València a la plaça de la Biosfera de Maó. Fa dies que les dades d’incidència de la covid a l’illa s’enfilen de manera preocupant. Quan parlem amb ella l’indicador és al voltant dels 150. Ahir divendres havia baixat una mica més i, per tant, es compleix un dels requisits per a fer de Menorca un lloc de turisme segur, que és una de les grans obsessions de la presidenta Mora, qui també té les competències de turisme dins les àrees de gestió del consell.

Però no són les úniques xifres doloroses. A l’illa hi ha 1.600 persones en situació d’ERTO; 6.422 registrades a l’atur; els bancs d’aliments proporcionen menjar a prop de 5.000 persones; i es preveu que el PIB caurà d’un 24%.

Durant tota l’entrevista, la presidenta desplega una gran quantitat de xifres, dades, plans, pressuposts i programes. Tot, per intentar de remuntar una situació que reconeix que és complicada i dolorosa. La fita és que l’any 2021 sigui un punt d’inflexió perquè l’economia illenca es reactivi i, a poc a poc, es puguin anar llevant els respiradors artificials que ara intenten de mantenir amb vida tots els sectors.

Aprofitam l’entrevista per parlar no tan sols de covid i economia, sinó per fer una radiografia de l’illa. Susana Mora només dubta i esbrufa quan li demanam si ja s’ha resignat que l’estiu del 2021 no hi tornarà a haver ni les festes de Sant Joan de Ciutadella ni la resta de festes patronals de l’illa, també amb cavalls, jaleos i revetlles multitudinàries.

Menorca havia tingut un començament de tardor benigne, però aquests darrers dies han augmentat els brots i s’ha disparat l’índex d’incidència acumulada. A què ho atribuïu?
—És cert que s’ha disparat i això ens preocupa. Som davant una pandèmia sense precedents i el virus ens sorprèn cada dia. Ja sabem que quan arriba el fred, les persones tendim a tancar-nos, i si no complim les normes de ventilar i de tenir molta cura en les relacions socials, ens enganxa. Hem aconseguit de ser exemplars en l’àmbit de la comunitat educativa, i a les petites i grans empreses, però en l’àmbit familiar ens hem relaxat. Apel·lam a la responsabilitat d’una ciutadania que va responent molt bé.

El sistema sanitari de Menorca aguantarà la pressió per l’augment de contagis?
—Vull donar les gràcies a tots els professionals de la sanitat per la feinada que fan tant en l’àmbit professional com des del punt de vista humà. Hi estan involucrats des del primer moment i fan tasques més enllà del que se’ls podria exigir. Encara que no som en paràmetres de preocupació per estadística, hem de prendre mesures. Tenim una infrastructura que atén una població de 90.000 habitants i tenir tres UCI ocupades amb pacients covid aquí és molt més preocupant que si Mallorca en té vint. Però no es preveu un col·lapse.

Ja hi ha indicadors que diuen que el sol i platja remuntarà abans que altres destinacions

Moltes famílies viuen a l’hivern del coixí econòmic que poden fer durant la feina de temporada lligada al turisme. Enguany això no serà així. Com serà aquest hivern al paradís?
—Ho vivim amb molta preocupació. L’hivern serà molt dur i complicat. Hi ha famílies que mai havien estat en una situació de pobresa o de dificultats econòmiques i ara s’hi trobaran. A pesar d’això, tant les estructures familiars, perquè som una societat molt cohesionada que davant les crisis tancam i fem molta pinya, com els ajuts socials i econòmics de les administracions han d’ajudar les persones.

N’hi haurà prou?
—Els ajuts vénen tant de l’estat com del govern balear i del Consell mateix i hi ha diferents figures, com ara els ERTO, els ajuts als fixos discontinus que no havien cotitzat prou, per exemple. Però per altra banda, també ajudam el teixit industrial i hem dotat els ajuntaments perquè puguin assistir directament les famílies. Això pretén de ser un coixí. Som conscients que no n’hi ha prou, perquè les necessitats són infinites i els recursos, limitats, però volem que siguin el coixí que ens permeti que el 2021 sigui un punt d’inflexió.

Posau la mirada en l’any que ve. En la temporada turística?
—No. Pensam que la temporada turística serà millor que la passada, però sense punt de comparació amb anys anteriors a la covid quant als mesos de juliol i agost, de sol i platja. No obstant això, ja hi ha indicadors que diuen que el sol i platja remuntarà abans que altres destinacions. Si això passa, podrem reincorporar a la feina moltes persones que són en ERTO. Però treballam amb l’horitzó de la desestacionalització.

Un anhel de fa anys.
—Menorca té un gran potencial en recursos naturals, en capacitat d’allotjament tant a la platja com a les ciutats com en el rural. Tenim habitatge vacacional legal. Tenim una xarxa d’empreses que ofereixen oci turístic lligat a l’esport i a la natura. Volem allargar la temporada tant com puguem. Volíem començar a l’abril, però ara ja ho veiem complicat. Però sí que la podrem allargar per darrere.

Ho fiau tot al turisme?
—Fem feina en la diversificació econòmica. Menorca té un sector primari molt potent. El camp ha incrementat la possibilitat d’absorció de mà d’obra i ara hi ha joves interessats a fer feina al camp i en potenciam la formació. Fem economia circular. També potenciam l’illa com a destinació de persones que poden fer teletreball, parlam de tecnologia i innovació i d’una Menorca sostenible 360 graus.

Un moment de l’entrevista per videoconferència a la presidenta del Consell Insular de Menorca.

Com pensau fer front a les estimacions fetes pel govern d’una caiguda d’un 24% del PIB a l’illa?
—El pla covid-19 ens marca tres fases molt clares. La primera era un pla de xoc amb recursos públics per a fer de coixí per aturar els efectes d’aquest cop tan dur. La segona fase era la de l’impuls i vam optar per sostenir el teixit empresarial i això es manté en el pressupost del 2021. I aquest 2021 serà cabdal per a saber què passarà en els anys venidors. Al Consell hem fet un pressupost expansiu de quasi 108 milions d’euros i la majoria de les partides van destinades a sostenir les famílies i les empreses. Dels 340.000 euros que solíem destinar cada any a ajudar empreses, en el pressupost del 2021 hem passat a 1.340.000. Som conscients que tal vegada no n’hi haurà prou segons com vagi l’any i si la cosa no remunta, i per això exigim al govern balear i al govern d’Espanya que ens digui què farem el mes d’abril o maig, que és quan tocarà xerrar dels períodes de carència dels ajuts. Si l’economia no remunta, haurem de poder allargar els ERTO i els ICO i altres ajuts a les empreses.

Per a nosaltres, la connectivitat aèria és cabdal i és el nostre taló d'Aquil·les

En quedaran, d’empreses, a Menorca quan s’acabi tot això?
—No tenim una vareta màgica ni un manual que ens digui com hem d’actuar, perquè una situació com aquesta no l’ha viscuda mai ningú, però vull recordar que en altres crisis com la del 2008, en comptes d’optar per ERTO i ICO i altres ajuts, l’administració va optar per salvar l’empresa i no els treballadors. Si haguéssim fet com aquell govern, la situació seria diferent, perquè s’haurien destruït molts llocs de feina. Encara així, la fórmula per la qual hem optat no és màgica ni ho resol tot. És temporal. Si no som capaços de remuntar, l’any 2021 tindrem problemes i totes les administracions en som molt conscients. Posam un escut social i un escut econòmic des de l’administració, però tenim limitacions. Per exemple, en el pressupost d’enguany hem destinat molts doblers a l’obra pública. Tot el que hem pogut, i a més, obres petites, perquè tot és a còpia de licitacions de lliure concurrència i les empreses petites com les de Menorca no poden optar a projectes grans, així és que hem intentat d’evitar-ho.

Fa una estona parlàveu de projectes per a atraure tot l’any visitants a l’illa. Com treballau perquè un passatge d’avió Barcelona-Menorca o València-Menorca no costi 300 euros a una persona no resident?
—Aquest és el nostre taló d’Aquil·les. Des de sempre i de manera estructural. La primavera passada, quan Menorca tenia unes dades sanitàries més bones que ningú i podíem començar el desconfinament i podien venir turistes, el primer cop que vam rebre van ser aquests preus que impossibilitaven que el turisme vingués a l’illa. La ruta Barcelona-Menorca és bàsica per a nosaltres. Volem que Vueling millori la capacitat de la flota. Intentar d’incidir en el mercat és molt difícil. Aquí fem feina junts amb el govern balear. Fem feina amb l’Obligació del Servei Públic (OSP) amb Barcelona, però és complicat, perquè la ruta no és òrfena i, per tant, no ens hi podem acollir. També fem feina amb Volotea, que funciona molt bé i ens dóna opcions de connectar l’illa amb altres punts de l’estat. Per a nosaltres, la connectivitat aèria és cabdal i és una batalla molt dura.

Dibuix un 2021 amb unes festes diferents. Encara haurem d'esperar per gaudir de les festes de poble tal com estàvem acostumats

El mercat britànic és un dels grans clients del sol i platja. Quines perspectives teniu per l’any que ve, que serà post-Brexit i postpandèmia?
—De moment, tot i la incertesa, tenim bones sensacions. Els anglesos desitgen venir a Menorca! El mercat britànic estava a l’expectativa de la vacuna i ja han començat a vacunar. Si la vacunació té èxit, s’establiran dinàmiques amb la resta de mercats. Treballam amb ells i els operadors turístics, i hi ha capacitat de demanda. Els operadors ens demanen seguretat normativa i sanitària. Hem fet un pas endavant amb PCR, tests d’antígens… Això dibuixa un 2021 molt diferent del que ha estat enguany. L’escenari és incert i difícil, però amb un cert positivisme, perquè el mercat britànic és una possibilitat.

El 2021 serà un altre any sense Sant Joan, una Menorca sense festes de poble?
—[Respira fondo] Possiblement. És un debat dur que ja vam tenir el 2020. Sobretot, per la part emocional que ens afecta a tots els menorquins, encara que també l’econòmica. No dibuix un 2021 sense festes. Dibuix un 2021 amb unes festes diferents. Encara haurem d’esperar per gaudir de les festes tal com estàvem acostumats. Eren molt massificades. Els menorquins ens desplaçam d’un poble a l’altre… Els jaleos o les revetlles massificats no els tindrem. Serà un any de responsabilitat, encara. No sense festes, però possiblement amb unes festes diferents.

Acabau d’aprovar una revisió del Pla Territorial Insular (PTI), vigent des del 2003. Hi ha una certa controvèrsia sobre si s’amplien les places turístiques o no s’amplien.
—La capacitat de creixement no estava esgotada. El que hem fet és reorganitzar-lo. Reformular la tipologia edificatòria. No hi ha un increment de places. El creixement no superarà en cap moment el que es va preveure en el pla del 2003, hem reformulat les necessitats. A més, en aquest nou PTI posam l’èmfasi, per exemple, a preservar els pagesos, que puguin quedar-se a la finca si es converteix en allotjament rural, perquè hem vist casos que els expulsaven.

En termes de consum de territori, com queda?
—Segons amb qui xerris et demonitzen perquè diuen que hem augmentat la protecció del territori. Hem passat del 60% al 75%. Altres diuen que creixem més. I no és ni blanc ni negre. Protegim el territori tal com es va dibuixar en el PTI del 2003, però corregim les errades de cartografia. Ens adaptam al dibuix que la societat menorquina ja va fer fa prop de vint anys. Era un model molt avançat que va costar un debat de quatre anys. Menorca ha de tenir present, però també ha de tenir futur. I aquest és l’equilibri que hem aconseguit. Fem avançar el PTI. La Reserva de la Biosfera té en compte la capacitat de créixer entorn del territori. Preservació no és immobilisme.

Us fa passar pena la tendència de fons d’inversió estrangers, fons voltor que compren llocs amb gran extensió de terreny que inclouen platges verges amb interessos especulatius?
—No ens fa passar pena si som capaços de consolidar el PTI. El pla que acabam de revisar consolida un model on no hi ha marge per a cap classe d’especulació. Una de les coses que més acostumem a sentir és que Menorca és un territori on costa molt fer un projecte d’aquestes característiques per la normativa que tenim. En realitat, costa si pretens canviar el model. Si vols adaptar-te al nostre model de sostenibilitat, de créixer on es pot i com es pot, pots fer un projecte.

Teniu cap estudi de quin percentatge de terreny de l’illa és en mans d’aquests fons?
—No el tenim en detall, però som conscients que això existeix. És una obvietat i a peu de carrer se sap, però també és cert que com a administració, tenim dia a dia aquests compradors asseguts a la taula amb possibles projectes. Una cosa clara és que qui entri a Menorca ha de respectar el model per fer-lo caminar cap endavant de la mà dels menorquins.

Energèticament, l’illa és deficitària i dependent, i encara hi ha una central que funciona amb fuel. És compatible amb una Reserva de la Biosfera?
—L’agenda 2030 preveu la descarbonització de Menorca. Fins fa poc, la normativa no hi ajudava gens, però les coses han canviat i la conscienciació ciutadana també. Hem viscut moments molt difícils, amb la caiguda del cable elèctric i una pana que va durar hores i hores. Tenim un pla molt ambiciós, amb calendari, que diu que el 2030 Menorca ha de passar del 3% que tenim ara d’energies renovables al 85%. La central també s’haurà de tancar, és clar. L’any que es posarà en marxa la planta de son Salomó i passarem del 3% al 20% en renovables. Potenciarem el Milà com a projecte públic d’energia Eòlica i treballam amb diferents projectes europeus per a descarbonitzar l’illa.

Hi ha una altra qüestió que a vegades complica la gestió, i és la doble insularitat. Quina capacitat d’influència teniu sobre Francina Armengol per estirar doblers i serveis cap a Menorca?
—No hi ha un binomi Susana Mora-Francina Armengol. És cert que som del mateix partit, que totes dues som presidentes dels nostres territoris, però jo defens els interessos dels menorquins. Amb na Francina tenc molt bona relació i lleialtat institucional màxima, però també moltíssima discussió. Molta. I hi ha temes que els aconseguim i temes que no. I, per tant, crec que capacitat de reivindicació en tenim moltíssima. La presidenta Armengol ha vingut moltíssim a Menorca, però no deixa de ser mallorquina i hi ha moltes coses que li hem de recordar i jo insistesc a recordar-li.

Els memorquins som molt crítics amb nosaltres mateixos i això ens pot dur al pessimisme

Com dibuixau la Menorca del futur?
—La Menorca del 2030 ha de ser una Menorca on tots aquests projectes que ara dissenyam hagin fructificat. Ha de ser una illa sostenible en temes energètics, d’aigua i de residus. Tindrem una capacitat de penetració en renovables i una capacitat de generar teixit social i econòmic al voltant d’aquest canvi de model. La capacitat de diversificar l’oferta s’ha de consolidar. El turisme sostenible ha de permetre que els menorquins tenguin feina els 365 dies de l’any. A deu anys vista pot ser una utopia, però xerrar de recuperar els nou mesos que en el seu moment vam tenir és a l’horitzó que dibuix. Per tant, una Menorca on ens tornem a plantejar com volem continuar avançant amb un model d’èxit deu anys després.

Enmig de tot el que passa, i del pessimisme generalitzat, trob que manteniu un cert optimisme.
—No som optimista. Veig el que hi ha a peu de carrer. A Menorca ens coneixem tots. He de dir que aquest pessimisme que deis va lligat a dos factors. Un és la poca autocomplaença que tenim els menorquins. Tot i fer les coses bé, mai no ho tenim prou bé. Som molt crítics amb nosaltres mateixos. I per altra banda, la incertesa del moment. Vivim moments on el no saber què podrem fer la setmana que ve, ni si et podràs veure amb els teus avis, ni si tindràs feina, ni si la temporada que ve et cridaran… això genera pessimisme, necessàriament. I del meu optimisme, jo en dic positivisme. No pretén ser il·lusori. Pretén empènyer el carro. La ciutadania es pot permetre una catarsi de pessimisme, però a l’administració no ens ho podem permetre. Hem d’empènyer el carro. Deman perseverança i confiança. Sé que és difícil quan una persona no té feina i no té casa i no té un sou, però necessitam aquesta esperança que ens empeny a continuar endavant.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.