El Suprem va autoritzar l’espionatge a Boye quan s’engegava el suplicatori contra Puigdemont

És l’únic advocat que apareix en la llista dels divuit espiats amb autorització judicial que va reconèixer el CNI i que ha publicat La Vanguardia

VilaWeb
Redacció
14.05.2022 - 10:26
Actualització: 14.05.2022 - 11:20

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Tribunal Suprem espanyol va autoritzar repetidament que el CNI espiés l’advocat Gonzalo Boye. El seu és un dels divuit noms de víctimes de l’espionatge del Catalangate que l’ex-directora del CNI Paz Esteban va reconèixer a la comissió de secrets oficials del congrés espanyol abans de ser destituïda, i que avui publica La Vanguardia. El cas de Boye, confirmat per VilaWeb, és especialment greu pel fet que és un advocat amb causes obertes sobre els exiliats en el mateix tribunal que n’autoritza l’espionatge, i per les dates que hi va haver la infecció. No és l’únic advocat que apareix a la llista dels 65 espiats descoberts per CitizenLab –també hi ha Andreu Van den Eynde, Jaume Alonso-Cuevillas i Oriol Sagrera–, però sí que és l’únic que el CNI ha reconegut que ha espiat amb autorització judicial.

A més de Boye, La Vanguardia també publica els noms de Pere Aragonès, en el moment de l’espionatge vice-president de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC; Jordi Sànchez, secretari general de Junts; Carles Riera, diputat de la CUP; Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC; Marcel Mauri, ex-vice-president d’Òmnium i cara visible durant l’empresonament de Jordi Cuixart; Jordi Bosch de Borja, ex-membre de la junta d’Òmnium; Joan Matamala, amic de Carles Puigdemont; Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; Xavier Vendrell, empresari i ex-conseller d’ERC; Elsa Artadi, ex-vice-presidenta de la Generalitat i cap de Junts a Barcelona; Albert Batet, diputat de Junts; David Bonvehí, president del PDECat; Marc Solsona, secretari general adjunt del PDECat i batlle de Mollerussa; Sergi Miquel Gutiérrez, director de l’estructura tècnica de la Casa de la República; i els empresaris Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives.

A més d’aquests noms, en la documentació lliurada per l’ex-directora del CNI hi apareixien més espiats, però els noms eren ocults perquè no han estat exposats encara per Citizen Lab. Això encaixa amb la sospita que l’escàndol de l’espionatge del Catalangate és encara més gran. El vice-president, Jordi Puigneró, va fer públic que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya havia detectat que l’ex-conseller Damià Calvet i l’ex-cap de gabinet de Puigneró al Departament de Polítiques Digitals, Ivan Monforte, també havien estat espiats.

Segons que va exposar Paz Esteban, els espionatges es van fer per iniciativa del CNI mateix, que va actuar segons la directiva d’intel·ligència aprovada pel govern espanyol el 2019, que marca els objectius que ha de seguir, com ara les campanyes de l’independentisme i la protecció de la imatge internacional d’Espanya, que són citats en unes quantes autoritzacions que va concedir el Suprem. Algunes d’aquestes autoritzacions judicials presentaven els espiats agrupats per adscripció ideològica. De Boye, el CNI argumenta que fou empresonat el 1996 acusat d’haver col·laborat amb ETA, però la data de la infecció que va revelar Citizen Lab i que ara se sap que va autoritzar el Suprem mostra molta més informació sobre què volia el CNI quan va intervenir les seves comunicacions.

El telèfon de Boye fou infectat amb el programa Pegasus l’octubre del 2020, just quan, després de la pandèmia, es reprenia la tramitació del suplicatori al Parlament Europeu per a retirar la immunitat d’eurodiputats a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, exiliats a Bèlgica. Aquest procediment, que havia de ser clau perquè el Suprem aconseguís d’extradir-los a Espanya, es va allargar fins al març següent i més enllà, atès que encara l’estudia el Tribunal General de la Unió Europea. Segons que publica La Vanguardia, les autoritzacions judicials per espiar tenen una vigència de tres mesos, però el CNI va demanar unes quantes pròrrogues i el Suprem sempre les va autoritzar. De fet, Boye és l’espiat a qui més vegades es va demanar de mantenir l’espionatge.

Elies Campo no és entre els divuit espiats amb autorització judicial

Una de les absències més sonores de la llista de noms que el CNI va reconèixer haver espiat sota autorització del Suprem, segons que publica La Vanguardia, és el nom d’Elies Campo, investigador de Citizen Lab que va destapar el Catalangate. Els espies no van aconseguir d’instal·lar Pegasus al mòbil de Campo, ex-treballador de WhatsApp i Telegram, però sí que van infectar els dispositius dels seus pares per espiar-lo a ell.

Una vegada destapat el Catalangate, polítics i mitjans de comunicació espanyols van mirar de desacreditar la investigació de Citizen Lab pel fet que Campo mateix havia estat objectiu de l’espionatge. A més, El Mundo va publicar que Campo era investigat en la causa de l’Audiència espanyola que persegueix el Tsunami Democràtic, motiu que, segons que deien, hauria motivat l’espionatge. Malgrat això, ni ell ni el seu entorn no apareixen en la llista d’espiats amb autorització judicial lliurada pel CNI a la comissió de secrets oficials.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies