17.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 17.02.2023 - 21:42
Aquesta setmana ha arribat una notícia sorprenent d’Escòcia, una notícia que ningú no s’esperava: Nicola Sturgeon, primera ministra d’ençà del 2014, va presentar la dimissió dimecres. El primer ministre anterior, Alex Salmond, també va plegar, a causa de la derrota en el referèndum sobre la independència fet l’octubre del 2014.
Aquests darrers mesos, Sturgeon ha estat en una situació complicada per raons diverses, entre les quals hi ha les crítiques dures que algunes propostes progressistes de la llei trans han suscitat en alguns sectors del Partit Nacional Escocès (SNP), i també la decisió del Tribunal Suprem del Regne Unit, del novembre proppassat, de no garantir-li el dret de fer un referèndum. Com a resposta d’aquesta negativa, Sturgeon va mostrar la intenció de convocar unes eleccions plebiscitàries, tal com va fer Artur Mas a Catalunya l’any 2015.
La dimissió de Sturgeon alentirà el procés escocès, alhora que suscitarà grans dubtes entre molts independentistes. A la consulta del 2014, el percentatge a favor de la independència va ser d’un 44%, menys que no auguraven els sondatges, i d’aleshores ençà l’SNP no ha estat capaç de trobar el moment adequat per a fer un altre referèndum.
Són molt conscients que cap inquilí de Downing Street, ni l’actual, Rishi Sunak, ni tampoc els que vindran, repetiran allò que David Cameron, primer ministre el 2014, va qualificar de l’error més gran de la seva vida: que la cambra de Westminster concedís al govern escocès el permís per a fer un referèndum sobre la independència.
Molts escocesos, com també molts independentistes dels nostres països, van entendre que Escòcia s’havia guanyat el dret d’organitzar el referèndum en el moment que considerés més oportú. Però no és així. Si volen fer-lo legalment, hauran de tornar a arribar a un acord amb Londres, que no hi estarà disposat.
Els escocesos no van veure amb bons ulls la via unilateral de Catalunya, i és lògic, atès que ells van tenir l’oportunitat de fer un referèndum pactat. Ara, què faran quan Londres els negui una vegada i una altra l’opció de repetir la consulta del 2014?
