Quan fa només un any que va néixer la idea, aquest estiu ja ha vist la llum a Alcolea del Río, a Sevilla, una nova planta solar col·lectiva. És la primera de les tres instal·lacions previstes en el projecte Generation kWh, que ha costat poc més de dos milions d’euros i ha estat possible gràcies a la voluntat de més de dues mil persones. És el darrer èxit de Som Energia, una iniciativa innovadora sorgida al Principat que té l’energia verda per raó de ser.

El que va néixer com una solució per sortir del pas d’una família holandesa que acabava d’aterrar a Banyoles ja ha esdevingut un dels experiments més reeixits d’economia social i transformadora.  Aquesta ‘cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre’ va arrencar el desembre del 2010. La idea s’havia gestat poc abans, el novembre del 2009, quan un grup de persones vinculades a la Universitat de Girona va unir esforços per promoure un canvi de model energètic. Han passat cinc anys, Som Energia ha crescut i ara engega un procés de canvis.

Una elèctrica diferent
Som Energia no és una elèctrica qualsevol. D’entrada, és una cooperativa i, tal com ja va explicar Vilaweb, hi ha dues maneres de participar-hi: contractant-hi la llum o esdevenint-ne soci inversor. Segons Yaiza Blanch, membre de l’equip tècnic de l’organització, la diferència principal respecte de l’empresa mercantil és que els membres de la cooperativa poden participar-hi i fins i tot tenen plena capacitat de decisió en alguns aspectes de l’activitat econòmica. L’òrgan més característic de l’entitat és l’assemblea, que es reuneix una vegada l’any.

Als Països Catalans Som Energia va ser pioner en el seu àmbit. Blanch reconeix que en molts aspectes es troben mancats de referents. Fora d’aquí, té vinculació amb REScoop, la xarxa europea de cooperatives d’electricitat. Per una altra banda, la cooperativa de serveis financers Coop57 és la principal iniciativa de l’economia social amb la qual s’han emmirallat. També és nascuda a Catalunya però amb activitat més enllà.

Proposen un canvi de model energètic basat en l’ús de les energies netes, més descentralitzat, amb més capacitat de decisió dels ciutadans i que promogui l’autoabastament. Aquest cap de setmana a l’Escola de Setembre de Som Energia, que ha tignut lloc a Pamplona, s’ha parlat d’això, de la sobirania energètica, però també de més aspectes que ultrapassen l’àmbit estricte de la cooperativa però que s’hi relacionen des del punt de vista de la vinculació entre l’ètica i el món econòmic.

Punt d’inflexió: 2012
Avui, amb la incorporació de la d’Alcolea del Río, la cooperativa ja té nou plantes de producció d’energia verda. Són plantes de biomassa, biogàs, hidroelèctriques… Té la voluntat de diversificar-se tant com sigui possible, però, majoritàriament, són instal·lacions fotovoltaiques.

Nuri Palmada, responsable de projectes, considera que en la vida de Som Energia hi hagué un abans i un després en el canvi legal de l’any 2012. Fins aleshores les plantes de producció eren petites, sobre coberta i rebien una prima de l’estat. Als socis inversors, hom els podia garantir el retorn del capital social aportat i un 3% d’interès.

La desaparició de les ajudes a les energies renovables, diu Palmada, és una tendència compartida a tot Europa: a Anglaterra és previst que es faci i a Alemanya es va anar aplicant de manera progressiva. En canvi, a l’estat espanyol la reforma va ser sobtada. De cop i volta qualsevol projecte amb energies netes havia de competir directament amb les grans elèctriques que produeixen amb combustibles fòssils, i per això molts van acabar desapareixent: ‘Ha estat la travessia del desert’, diu.

Palmada parla encara d’un altre factor, les externalitats: tots els efectes negatius de les plantes fòssils –emissions de gasos contaminants, residus nuclears– i que no impliquen cap peatge econòmic per a les empreses que els generen. ‘Es va demostrant que l’energia renovable a hores d’ara al sud d’Europa ja és totalment competitiva, però han de deixar que puguem competir de tu a tu’, reclama.

Generation kWh: ‘autoconsum virtual col·lectiu’
Som Energia s’ha trobat amb tot de dificultats sobrevingudes, per exemple durant la instal·lació de la planta de biogàs a Torregrossa. S’havien finançat al cent per cent amb les aportacions de capital dels socis i això els havia permès de no restar empantanegats amb préstecs bancaris. El següent pas per superar la retirada de primes –i les barreres a l’autoconsum individual– i evolucionar va ser el projecte Generation kWh.

‘La idea del Generation kWh és que cadascú es pugui generar la seva electricitat’, diu Palmada. El pressupost total del Generation kWh és de 5 milions d’euros, que hauran de servir per a finançar tres projectes. El primer, aquesta planta solar d’Andalusia; el segon, un aerogenerador que s’instal·larà a Pujalt, a l’Anoia, que costarà 1.700.000 euros i que ja es va tramitant; el darrer i més llunyà, una planta minihidràulica amb l’emplaçament encara per determinar, perquè de primer cal fer estudis rigorosos de cabals, a banda d’optimitzar-ne la producció.

En definitiva, Palmada ho defineix com un ‘autoconsum virtual col·lectiu’. És col·lectiu perquè la planta pertany a tots els socis inversors i és virtual perquè tota la xarxa és interconnectada però si, per exemple, la planta és a Sevilla, a un soci que viu al costat de Vandellòs l’electricitat no li vindrà d’allà: ‘No podem dirigir els electrons.’ Les inversions dels socis serveixen per a injectar a la xarxa la quantitat d’energia verda equivalent al seu consum natural.

La factura o com fugir de la volatilitat
Probablement, és una de les preguntes més freqüents entre els que s’interessen pel projecte de Som Energia. Quin impacte té a la factura? Per participar en el Generation kWh es recomana als socis que consultin el seu consum anual i facin una aportació proporcional al 70% d’aquest consum. El 30% restant correspon a l’estalvi energètic que han d’aconseguir els anys següents gràcies als canvis d’hàbits. Normalment, amb una única aportació de 1.000 euros per unitat familiar es podrà generar l’electricitat dels 25 anys següents. A més, aquesta quantitat se li anirà retornant.

Això és fonamental per a entendre el perquè del preu final. Una part –la més important– de la factura de la llum és fixa, la que paguem encara que tinguem tots els llums apagats. És a l’altra part on es pot intervenir. Als socis, hom els substitueix el preu de mercat pel preu Generation. El preu de mercat és molt volàtil perquè, tal com explica Palmada, ‘depèn d’un mercat especulatiu completament imprevisible’. El que proposen ells, en canvi, prové només del cost d’amortització –invariable– i el de manteniment de les instal·lacions –pel qual ja s’han tancat contractes a mitjà i llarg termini. Així doncs, és molt més estable i, sobretot, més barat. A més, en termes relatius, si el preu de mercat s’apuja aquests anys vinents també creixerà l’estalvi dels inversors del Generation kWh.

L’organització, la fita
Vist en perspectiva, sis anys de vida de la cooperativa han donat per a molt, també perquè hagin sorgit nous problemes a resoldre. Si bé un dels principals objectius és anar augmentant el 6% de consum dels socis mitjançant la producció pròpia que registren avui dia, el més urgent és un altre. Som Energia ja té més de 27.300 socis, més de 37.400 contractes de llum i seixanta-tres grups locals. Té un creixement constant d’uns 100 socis i 200 contractes per setmana. Però aquesta expansió de l’organització té conseqüències.

L’empresa consta d’un consell rector, un òrgan polític representatiu que s’encarrega d’escollir un equip de gerència. Aquests, al seu torn, contracten l’equip tècnic, que avui dia compta amb 24 treballadors a temps complet i alguns col·laboradors. Yaiza Blanch explica que la darrera assemblea general va posar de manifest diversos ‘conflictes domèstics’, friccions en l’àmbit de les competències.

Fins ara, diu, ha tocat ‘anar apagant focs’. És per això que, enguany, l’Escola de Setembre també servirà per a començar un procés de sis mesos guiat per la consultora Hobest, en què grups de treball formats per gent de diversos àmbits de l’empresa intentaran imaginar com ha de ser la cooperativa del futur pel que fa a competències, estructura i flux de comunicació.

Es posarà sobre la taula la necessitat creixent de descentralitzar l’empresa i la possible creació de marques locals. També la gestió de la diversitat en el si d’una organització nascuda i amb la seu central a Catalunya però que opera també en més territoris dels Països Catalans i a Espanya. El nou disseny hauria d’estar llest a principi de l’any vinent.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb