Les estacions d’esquí sobreviuran al canvi climàtic?

L’escalfament planetari pot fer perillar la supervivència de les estacions d’esquí, sobretot les que hi ha a menys de dos mil metres d’altitud. El tercer “Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya” indica que el canvi climàtic amenaça la viabilitat de les del Pirineu. Les projeccions de la Generalitat anuncien una pujada de temperatura de 0,7 graus a 2,1 i un descens de la precipitació del 6,8% a partir de l’any 2031. 

L’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) alerta de les conseqüències directes d’aquest augment: en la cota mínima de neu i en la reducció de dies esquiables. Paradoxalment, es preveu que amb sistemes de neu artificial bona part de les estacions puguin mantenir-se actives fins a l’any 2050.

Anna Pérez, ambientòloga especialitzada en el canvi climàtic i desenvolupament internacional, diu que la situació és preocupant i fa una crida a la conscienciació: “No ens podem adormir, és aquí al costat. Pot arribar a complicar-se molt.”

Les estacions d’esquí confirmen que la producció de neu artificial en aquest començament de temporada ha estat a gran escala. L’estiu ha deixat unes temperatures molt altes a la superfície terrestre i la neu natural no es podia conservar. Però avui les pistes pràcticament funcionen amb plena normalitat. Tot amb tot, s’han pres mesures per plantar cara a aquest problema. Aquesta temporada, les estacions d’esquí de Catalunya Nord han pres mesures a favor de la sostenibilitat i han invertit seixanta-vuit milions d’euros en la renovació de màquines trepitjaneu, en canons d’última generació, en nous remuntadors amb més places i en la instal·lació de GPS a les màquines trepitjaneu perquè siguin més eficients, entre més mesures.

Antonio Martín, director de l’Oficina de Turisme dels Angles, explica que cada estació destinarà aquesta inversió a contribuir en l’estalvi energètic d’acord amb les necessitats pròpies.

Paral·lelament, l’associació Les Neiges Catalanes –formada per les estacions dels Angles, Eina – Cambra d’Ase, Font-romeu, Formiguera, Pirineus 2000, Portè, Puigbalador i la Quillana– fa anys que rema en aquesta direcció. Martín també destaca que fa temps que es s’esmercen molts recursos a fer front al canvi climàtic: en temporada baixa es tanquen remuntadors –tret d’algun per arribar als punts més alts– i es redueix la velocitat dels telecadires i dels remuntadors quan hi ha poca afluència. A més, ja no s’usen productes químics per a fabricar neu artificial. Martín remarca que per a fabricar neu es fa servir l’aigua de la pluja.

Sobre aquestes mesures, Anna Pérez diu: “Està bé reutilitzar l’aigua de la pluja, és un petit pas; però alhora caldria analitzar d’on prové l’electricitat i sempre servir-se de les energies renovables.” Creu que cal prendre mesures estructurals: “Caldrà reduir les pistes d’esquí i pensar en opcions diferents per a diversificar l’economia; que no tot giri entorn l’esquí.”

“Sense l’esquí no seríem aquí”

“Sense el negoci de l’esquí no hi hauria gent”, diu Martín. Tant a Font-romeu com als Angles, afegeix, si no hi hagués esquí els pobles quedarien deserts: “L’economia del territori és la base de tot plegat i aquí no hi ha indústria. Sense l’esquí no podríem subsistir, hauríem emigrat cap a grans ciutats.”

El portaveu de la Plataforma Stop JJOO, Bernat Lavaquiol, denuncia que aquest monocultiu econòmic perjudica la població local. Per ell, el sector turístic és sobresubvencionat i, a més de tenir un impacte econòmic –amb unes feines temporals i precàries–, té un impacte ambiental al qual no es fa front. Denuncia la posició de la Generalitat, que potencia les estacions d’esquí: “La majoria d’estacions eren privades, però, aquests últims deus anys han caigut en mans de la Generalitat.” Al Principat, de les deu estacions, set són de capital públic. Sis formen part del grup Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Són la Molina, Espot, Port Ainé, Vallter 2000, Vall de Núria i Boí Taüll. FGC també gestiona Tavascan, per bé que és propietat de l’Ajuntament de Lladorre (Pallars Sobirà). Lavaquiol assenyala que l’any 2017 les cinc estacions adquirides pel govern tenien unes pèrdues assumides amb capital públic de més de 60 milions d’euros: “Va voler col·lectivitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.” Lamenta que el govern subvencioni les estacions d’esquí tenint en compte el preu desorbitat de l’energia, mentre que aquest hivern hi haurà famílies que no podran pagar la calefacció.

Per una altra banda, la data de començament de la temporada d’esquí s’ha anat endarrerint progressivament, amb retards entre 5 dies i 55 a les estacions de cotes baixes i entre 5 dies i 30 a les estacions de cotes mitjanes.

Finalment, Pérez recorda que hi ha d’haver compromisos polítics i posa l’accent en la necessitat de canvis reals: “No aconseguim els límits que demana la ciència i l’evidència diu que no podem escalfar-nos a aquest ritme.”