19.11.2025 - 21:40
A mesura que em faig vell noto que perdo la paciència. Ahir vaig llegir a VilaWeb l’article “Nova trava al sector editorial català: es retiren les ajudes a 210 llibres ja publicats”, amb les immediates i previsibles reaccions abrandades d’alguns lectors, i vaig saltar com una molla. Aquesta no me la puc estalviar, perquè hi he treballat directament i, mal m’està dir-ho, sé de què parlo, cosa que en aquest país cada dia sembla més extraordinari.
El titular és contundent: “nova trava” i “es retiren ajudes”. A partir d’aquí entens que n’hi ha hagut altres, de traves, poques o moltes, i si les ajudes “es retiren” entens que ja estaven concedides (perquè deuen caure del cel). Però això no és així. Diria que respon a una mateixa dèria, molt arrelada en una part del sector: a vegades sembla que el món ens ho degui tot, i que l’administració, en aquest cas, ens hagi de venir a péixer el sopar cada vespre. Aquesta actitud em preocupa perquè és profundament antipàtica per a la majoria de la població, que, a banda de no poder anar pel món amb aquest aire salvífic, sovint només se’ns acosta als editors amb la prevenció de qui parla amb algú que acaba de patir una catàstrofe natural. Doncs no, mireu. Hem lluitat durant més de deu anys per la millora dels ajuts al sector editorial del país, que han millorat molt considerablement i amb justícia, des de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i el Gremi d’Editors de Catalunya, i ens hem discutit molt amb les institucions pensant sempre, em sembla, en el bé comú, però de traves n’hem viscut ben poques.
Es diu que, en una recent convocatòria de l’ICEC, han estat revocades les ajudes a 210 llibres en català de 57 editorials perquè no tenien el preceptiu logotip de paper certificat tal com es demanava en la convocatòria del 8 de maig d’enguany que abraçava llibres fets entre el novembre del 2024 i el maig del 2025. Evidentment, cada any hi ha revocacions en tots els ajuts, sigui perquè no es llegeixen bé les bases o perquè es cometen errors en les sol·licituds o en els processos de producció (a tots ens ha passat alguna vegada). Els llibres que han rebut aquest ajut en l’actual convocatòria, per cert, són més de mil (1.000). Quan s’incorpora un nou requisit, és previsible que les revocacions, d’entrada, augmentin, però no em sembla acceptable, en aquest cas, esgrimir la falta d’informació per posar el crit al cel.
M’afecta aquest xivarri perquè sé que hi ha molta gent dedicant hores i hores a l’Associació i al Gremi per vetllar no només per la continuïtat i millora dels ajuts al sector, sinó per informar els companys de professió de coses molt elementals que ens afecten (i els ajuts és una de les més òbvies). Darrere aquesta reacció hi veig un antiassociacionisme en potència que em sembla greu; no crec que hi hagi gaires maneres més directes de disparar-se un tret al peu. Puc parlar pel temps personal que he dedicat a explicar des de fa anys que això passaria, i que calia estar preparats, però no sóc ni de bon tros l’únic que ho ha fet. Sense anar més lluny, recordo, entre moltes altres, la sessió informativa organitzada per l’ICEC el 22.1.2024, en què hi havia 94 editors del centenar d’associats aleshores, i en què Joaquim Bejarano va fer un esment especial, que no podia ser més explícit, sobre aquesta qüestió de calendari.
En un altre sector pensaries que si algú no està atent, no llegeix comunicats, no va a sessions i jornades informatives, no llegeix bases d’ajuts ni s’associa amb altres companys o, si més no, n’escolta algun, va prou folgat. Però aquí, no. El que més m’alarma i, de fet, m’emprenya, és que s’instal·li la sensació que als professionals de la cultura ens han de venir a explicar porta a porta coses tan bàsiques per al nostre dia a dia.
Ara n’hi ha que demanen que els paguin l’ajut d’aquests llibres revocats, i això és una mostra més de veure el món a través del propi melic, perquè em pregunto quina cara hi faria l’editor que ja va decidir de no concórrer a la convocatòria veient que no complia el requisit en discòrdia. Em preocupa sincerament la tendència d’alguns companys a la reclusió i la queixa consentida, perquè no vull que perdem força en les reivindicacions que es poden sostenir.
I com que darrere d’alguns esgarips també hi veig una lògica d’oposició entre partits o famílies polítiques, també dic que per aquí anem pel pedregar. No, companys, no és que el govern actual estigui escanyant el llibre català a còpia de traves. I si tenen cap temptació de fer-ho han de percebre que al davant hi tindran un bloc contundent, amb les idees clares i una noció ferma de sector, no una colla d’esparverats abonats a la permanent culpa dels altres.
Joan Sala Torrent
President de la Comissió d’Ajuts del Gremi d’Editors de Catalunya
