Els sobiranistes encaren les legislatives franceses més forts que mai

Els tres diputats corsos opten a la reelecció i es preveu que una gran part dels partits superin el seu sostre electoral

VilaWeb
Alexandre Solano
23.05.2022 - 21:40
Actualització: 23.05.2022 - 17:47

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Per a les minories nacionals, les presidencials franceses solen ser unes eleccions en què s’acaba votant de mala gana el candidat considerat el “mal menor”. Però les eleccions legislatives obren el ventall d’opcions i representen una oportunitat per als partits sobiranistes, i més després dels resultats històrics de l’any 2017, quan van obtenir representació tres diputats sobiranistes procedents d’Europa, que es van afegir als dos diputats que hi havia de Martinica i la Polinèsia Francesa.

El fet que els sobiranistes corsos guanyessin en tres de les quatre circumscripcions de l’illa ha estat un revulsiu a l’Assemblea francesa. De fet, la unió amb altres diputats amb sensibilitat envers la descentralització i les minories nacionals, com ara el bretó Paul Molac o l’occità Jean Lassalle, ha portat a la creació del grup parlamentari Llibertats i Territoris, que ha assolit fites importants, com ara l’aprovació de la llei Molac de promoció de les llengües minoritzades.

Enguany, en les eleccions del 12 i 19 de juny, l’objectiu serà el de consolidar i reforçar el grup parlamentari i, d’aquesta manera, ampliar la representació de les nacions sense estat. A Catalunya Nord hi ha un acord de Sí al País Català i Unitat Catalana per a repartir-se les quatre circumscripcions catalanes, cosa que permet de presentar una candidatura netament catalanista. A més, el sobiranisme català i basc s’enfrontarà a Manuel Valls en la circumscripció a l’estranger que inclou els residents francesos d’Andorra, l’estat espanyol, Portugal i Mònegue.

A Còrsega hi ha dues tendències contraposades que es poden dilucidar en aquestes eleccions. Per una banda, els partits nacionalistes arriben reforçats arran dels resultats històrics del 2021, quan hi va haver tres llistes que van sumar el 67,98% dels vots en la segona volta de les eleccions territorials. Enguany provaran d’aconseguir l’escó de la primera circumscripció de Còrsega del Sud, de manera que s’apoderarien dels quatre escons que hi ha en joc. Per una altra banda, la divisió del sobiranisme pot perjudicar les possibilitats dels partits, atès que el candidat més votat és qui s’endú l’acta de diputat. De fet, l’any 2017, l’únic dels candidats nacionalistes que no va guanyar a Còrsega no havia accedit a la segona volta per només tretze vots.

Arran del trencament de la coalició Per Còrsega, hi ha dues llistes, la del Fem Còrsega, la majoritària, que inclou els tres diputats electes (Jean-Félix Acquaviva, Michel Castellani i Paul-André Colombani) i que vol reforçar el projecte i les demandes d’autonomia: “És important tornar-hi per demostrar no tan sols que calia reconèixer Còrsega, el seu poble i la seva autonomia, sinó que també hem estat efectius legislativament.”

La segona llista és la dels independentistes de Còrsega Lliure, que miraran de demostrar que tenen un suport important entre la població després d’uns resultats dolents en les eleccions territorials. En canvi, els independentistes de Core in Fronte (12% dels vots l’any passat) s’han abstingut de participar en aquests comicis per la manca d’estratègia comuna.

La tasca colossal d’aconseguir un diputat

El sistema electoral francès és una llosa per als partits minoritaris, perquè dificulta enormement de tenir representació. En primer lloc, cal ser un dels dos candidats més votats a la circumscripció, en unes eleccions en què la competència és molt alta i els grans partits s’hi juguen la supervivència i tot, després d’haver perdut les presidencials. En segon lloc, cal guanyar i obtenir més del 50% dels vots en la segona volta.

A més, el fet que no siguin llistes llargues i hi hagi candidatures individuals permet als partits de presentar noms amb sensibilitats molt diferents segons la circumscripció, cosa que redueix encara més l’espai dels sobiranistes.

L’any 2017, l’alsacià Gérard Simler va accedir a la segona volta de les eleccions. Era la primera vegada que el partit Unser Land ho aconseguia, tot i que es va quedar amb el 46% dels vots. Enguany, presenta quinze candidats, en totes les circumscripcions electorals alsacianes, amb l’objectiu d’aconseguir una regió pròpia per a Alsàcia i seure al grup parlamentari Llibertats i Territoris. També tenen possibilitats d’obtenir un escó els independentistes de Nova Caledònia, arran d’un acord dels tres principals partits per a presentar-se plegats. L’any 2017, es van quedar a les portes: van guanyar a la primera volta, però a la segona van obtenir el 45% dels vots.

A Bretanya, el partit sobiranista més gran és la Unió Democràtica Bretona (UDB), amb candidats en la majoria de la Bretanya històrica. La UDB va anunciar que no participaria en la candidatura conjunta de les esquerres que s’ha format en l’àmbit estatal perquè considerava que en les negociacions “tot depenia de les decisions preses a París”, cosa que “no és compatible amb la voluntat descentralitzadora i federalista”. L’any 2017, va obtenir 32.422 vots, la xifra més alta en unes eleccions com aquestes. Ara s’ha intensificat la campanya a favor de l’agregació del departament del Loira Atlàntic a la regió de la Bretanya, que té el suport de la majoria de representants. Un bon resultat per a la Unió Democràtica Bretona seria una manera de reforçar les demandes.

En el mateix territori hi ha el Partit Bretó, que fa cinc anys va obtenir 13.009 vots. Enguany, ha format la Federació de Països Units, una aliança de partits sobiranistes –diferent de Regions i Pobles Solidaris– que inclou Bastir Occitània, el Partit de Lorena, el PNB, Provença Nació, Alternativa Alsaciana i el Partit de la Nació Occitània, en gran part amb l’objectiu instrumental d’accedir a les subvencions públiques, per a la qual cosa cal obtenir més d’un 1% dels vots en cinquanta circumscripcions, com a mínim. Un fet tècnicament impossible per a partits sobiranistes que hi concorrin tots sols. Per exemple, el Partit Bretó presenta trenta-tres candidatures (de trenta-set de la Bretanya històrica) i dues a l’estranger (Amèrica del Nord i Europa Central).

A Occitània, hi ha trenta-dues candidatures occitanistes amb l’etiqueta Endavant i es presenten a totes les regions, amb candidats diversos, de partits occitanistes i d’independents, amb el lema “Democràcia, ecologia, territoris”. Per altra banda, hi ha candidatures a Savoia, amb cinc candidats del Moviment Sabaudia; i al País Basc, Euskal Herria Bai, de l’esquerra abertzale, es presenta en tres circumscripcions amb el lema “Gure esku – Ens toca jugar”. El partit es troba en ple creixement: va passar del 9% dels vots el 2012 al 12% cinc anys després, i preveu d’obtenir un resultat encara millor, a més d’encapçalar la candidatura que s’enfronta a Manuel Valls.

Uns pocs escons poden ser fonamentals en la nova Assemblea francesa, on es preveu que hi hagi una distància molt estreta entre la majoria macronista i la Nova Unió Popular Ecologista i Social, que inclou gairebé tota l’esquerra estatal. Això fa que fins i tot els grups més petits puguin tenir una gran influència i decantar majories.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies