Sitges es converteix en el gran pont cultural entre Catalunya i Portugal

  • La tercera Vila del Llibre es farà aquest cap de setmana i tindrà de convidada d’honor la literatura portuguesa · Tindrà els epicentres al Mercat Vell i al Palau del Rei Moro i hi participaran més de vint editorials independents
  • Gabriel Magalhães i Joana Estrela, caps de cartell d’un programa en què participen traductors, professors, escriptors i experts en la cultura lusitana i que es complementa amb activitats per a tots als públics

VilaWeb
Redacció
01.11.2023 - 21:40
Actualització: 01.11.2023 - 21:41

El Diccionari de la llengua catalana defineix un ‘pont’ com la “construcció sobre la qual una via de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una altra via de comunicació a un nivell inferior”. En el cas de les relacions culturals entre Catalunya i Portugal, aquest cap de setmana s’establirà un nou pont cultural, el que unirà Sitges amb el país ibèric, gràcies a la tercera Vila del Llibre de Sitges, que enguany tindrà Portugal de convidat d’honor. És la primera vegada que els festivals Vila del Llibre –amb més de quinze anys d’experiència i gairebé una quarantena de certàmens fets per tot el territori– opta per una cultura internacional com a eix del programa, tot i que es mantindran les habituals activitats familiars, el mercat editorial, els contacontes, espectacles i programació diversa que caracteritza les viles.

Cal recordar que les relacions culturals entre Catalunya i Portugal fa poc temps que s’han establert d’una manera regular i profitosa. Fins ara, i sobretot durant el segle XX, ha estat la gent qui s’ha responsabilitzat sobretot de cercar aquests punts de trobada, molt més que no pas les institucions o les administracions. La fosca història del segle XX a la península ibèrica, amb dues llargues dictadures –la de Franco a l’estat espanyol i la de Salazar i Marcelo Caetano a Portugal–, i tots els processos de descolonització africana, tampoc no va permetre una relació ferma entre aquests dos pobles ibèrics, entre més qüestions perquè el franquisme espanyol pràcticament bandejava l’existència dels Països Catalans i la resta de nacionalitats històriques de l’estat espanyol. Encara ara continua el discurs d’ocultació de la realitat catalana a l’exterior –i Portugal no és cap excepció– i a casa nostra Portugal continua essent un país força desconegut.

És per això que la Vila del Llibre de Sitges agafa una importància especial amb la intenció d’enfortir aquestes relacions que a poc a poc es van fent com més va més fermes arreu del territori, tal com demostra la constant programació cultural portuguesa que es fa a casa nostra gràcies al Centro Camões de Barcelona; el consolat portuguès; la càtedra José Saramago i l’Escola Oficial d’Idiomes, i també a una comunitat portuguesa com més va més constant i arrelada, i a les traduccions editorials cada vegada més freqüents. A la resta del territori de parla catalana també s’ha de destacar la feina que es fa a Mallorca amb la càtedra Mario Cesariny de la UIB, impulsada pel professor Perfecto Cuadrado i la professora Maria Lourdes Pereira; i al País Valencià, iniciatives diverses vinculades a l’escola d’idiomes.

Gabriel Magalhães i Joana Estrela

A la Vila del Llibre de Sitges hi participarà una bona colla de traductors i estudiosos del fet portuguès de casa nostra i hi aniran dos convidats lusitans de luxe: el professor Gabriel Magalhães i l’escriptora i il·lustradora Joana Estrela. Magalhães és un dels homes que coneix més i més bé les relacions entre Catalunya i Portugal, i també ha escrit assaigs provocadors sobre Portugal, l’estat espanyol i la península ibèrica. El darrer és El país que nunca existió (Elba), en què diu: “Aquesta península ibèrica pletòrica, una realitat plural, pròspera, moderna, dialogant i democràtica, aquest país que mai no va existir, però que vam creure tan pròxim durant la dècada de 1990, quan hi va haver els Jocs Olímpics de Barcelona i les Exposicions Universals de Sevilla i Lisboa, quan semblava que ens havíem transfigurat en el millor futur de nosaltres mateixos, encara és a l’abast de la mà.” A Sitges, demà (dia 3), farà la conferència inaugural, en català, amb el títol de “Els escacs de la literatura portuguesa amb un escac i mat català”.

Joana Estrela hi intervindrà diumenge a les 18.00. Estrela és autora de Pardaleta, la novel·la gràfica guanyadora del premi Llibreter d’enguany en la categoria de literatura infantil i juvenil. El llibre ens narra la història de la Raquel, una noia de setze anys, que s’enamora de la Pardaleta, una companya d’institut un any més gran i així descobreix la seva homosexualitat. El text reflexiona també sobre el món contemporani i és una mostra molt realista de la realitat de les adolescents contemporànies. Estrela, que és una de les il·lustradores emergents de Portugal, parlarà del llibre i de la seva tasca amb el comissari del festival, Sebastià Bennasar. Aquests dos autors vinguts de Portugal, juntament amb la traductora Rita Custódio, s’afegiran a la plèiade de traductors, estudiosos i apassionats sobre Portugal que acabaran de conformar el programa.

Cal recordar que a la tasca inicial dels creadors de ponts culturals, com ara el pioner Ignasi Ribera i Rovira, que a més de donar a conèixer el bo i millor de la literatura portuguesa de l’època a casa nostra va ser el creador del Casal Català de Lisboa el 1909, o el primer a impartir classes de català a la capital portuguesa un any abans, s’hi han d’afegir grans noms que fan de pont entre tots dos territoris, com ara Manuel de Seabra i Fèlix Cucurull. Al primer –amb la col·laboració incansable i mai prou valorada de la seva dona, Vimala Devi–, li devem els diccionaris català-portuguès i portuguès-català. Al segon, un dels assaigs cabdals d’aquestes relacions: Dos pobles ibèrics, del 1967.

Allò que alguns anomenen la fascinació atlàntica, és a dir, una passió gran per Portugal, la seva gent i la seva literatura, ve de lluny i ha abastat plomes tan diferents com la de Josep Pla, Gaziel i de manera molt més coetània Jaume Benavente, que hi ha ambientat novel·les, dietaris i llibres de viatges. Són la punta de llança de la més de quarantena d’escriptors en llengua catalana que han ambientat alguna de les seves obres a Portugal o que han creat personatges portuguesos per a les seves novel·les, com ara l’inoblidable Celso Mosqueiro, el detectiu creat per l’enyorat Antoni Serra, l’única persona capaç d’haver incorporat quaranta pàgines extra a la versió castellana de Os Maia, d’Eça de Queirós, i que ningú no se n’adonés. A tots ells, s’hi han d’afegir, evidentment, els traductors que ens han acostat el bo i millor de la literatura portuguesa i, per extensió, la de la lusofonia. El cicle dedicat a Portugal els atorga el protagonisme necessari, començant per Pere Comellas, que s’ha especialitzat aquests darrers temps en escriptors africans en llengua portuguesa, com ara Mia Couto i José Eduardo Agualusa.

En un moment d’avanç constant de l’extrema dreta per tot el món, la Vila del Llibre de Sitges vol reivindicar la figura d’Eduarda Dionísio, una dona extremadament compromesa amb la cultura i, molt especialment, amb l’educació i la llengua. La seva feina d’obertura de ments i de consciències ha estat fonamental durant unes quantes generacions a Portugal, i també a fora, tal com ens recordaran Anna Cortils i Bertran Romero Sala, dos catalans que la van conèixer a Lisboa, implicats directament en la refundació del Casal Català de Lisboa i que van trobar a la Casa da Achada, seu de la fundació Màrio Dionisío, un refugi i un espai on créixer i continuar teixint complicitats entre totes dues cultures.

I si els grans noms, com ara Fernando Pessoa, José Saramago, Natàlia Correia i António Lobo Antunes, seran al programa de la Vila del Llibre, un esment especial el mereix el nom de Florbela Espanca (1894-1930), una de les poetesses més importants de la llengua portuguesa que s’ha traduït al català fa molt poc. Els seus contes i poemes i un petit espectacle musical i poètic serviran per a tancar els actes de dissabte.

Cal destacar que la Vila del Llibre de Sitges s’ha traslladat al centre. Els escenaris principals seran el Mercat Vell i el Palau del Rei Moro, i també uns altres indrets ben a prop. Els espectacles poètics, recitals, tallers, contacontes, activitats infantils i presentacions seran al centre d’unes activitats en què destaca un mercat del llibre amb més de vint editorials independents.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any