Sis plans culturals per a acomiadar l’agost… i l’estiu

L’últim cap de setmana d’agost és, per a molta gent, sinònims d’acabar les vacances… i l’estiu. Quan arriba setembre, ja se sap que és inevitable de tornar a la rutina: comença l’escola, les extraescolars, la feina i el ritme trepidant del dia a dia. Així i tot, hi ha sis plans culturals que poden servir per a acomiadar-se de l’estiu de primera: música, focs, activitats populars, fires… Encara hi ha un munt de coses a fer.

Festival Acústica de Figueres

Molta gent es reserva l’últim cap de setmana d’agost per poder fer acte de presència a un dels festivals de música (majoritàriament) de franc més multitudinari de l’estiu: l’Acústica de Figueres (Alt Empordà). Aquest és el vint-i-dosè any que es fa, i ja s’ha consolidat com una de les fites imprescindibles de l’estiu. El festival arrenca avui i durarà fins diumenge. Hi passaran artistes com ara Maria Jaume, Ginestà, Mushkaa, Svetlana, Lax’n’Busto, Ja T’ho Diré, Sandra Montfort i Figa Flawas, entre més grups. A més, enguany Oques Grasses seran els encarregats d’estrenar dissabte el nou Acústica Figueres Arena, un dels epicentres del certamen, l’únic que és de pagament. Les entrades per a aquest concert ja s’han esgotat, però aquests tres dies l’oferta musical als carrers de Figueres serà inacabable. Feu-hi una volta i descobriu-la.

Podeu consultar-ne tota la programació ací.

Aquelarre de Cervera

L’Aquelarre és una festa tradicional que es fa a Cervera (la Segarra) l’últim cap de setmana d’agost del 1978 ençà. Aquests dies, la ciutat s’omple de correfocs, espectacles, màgia, esoterisme i bruixes. Els seus protagonistes són el Mascle Cabró i les seves dames, les bruixes. Tot i que la festa dura uns quants dies, el plat fort és la nit de dissabte, moment en què es construeix una història que gira al voltant de figures mitològiques o llegendàries, però que canvia cada any. Aquestes narracions es fan servir de fil conductor per a tots els actes que tenen lloc durant la nit.

La celebració comença a les 23.00 amb l’Encesa de la Universitat, un espectacle de foc i pirotècnia que il·lumina la façana de l’edifici. Poc després de mitjanit, la cercavila arriba a Cal Racó i comença el Ball de la Polla, protagonitzat pel Ball de Diables de Cervera Carranquers. A les dues de la matinada, es fa la invocació i aparició del Mascle Cabró, la figura emblemàtica de la festa, seguida d’actuacions del ball de diables. Finalment, a les quatre de la matinada, es culmina la celebració amb l’escorreguda del Mascle Cabró i el Foqueral, en què el foc torna a ser el protagonista.

Consulteu-ne totes les activitats ací.

Visa Pour l’Image de Perpinyà

Del 30 d’agost al 14 de setembre a Perpinyà es farà el prestigiós festival de fotoperiodisme Visa Oour l’image. El festival, que enguany fa trenta-set anys, tornarà a mostrar els millors retrats fotoperiodístics de les qüestions que han marcat l’actualitat a escala mundial el curs 2024-2025. Així, es mostraran imatges del nou mandat de Donald Trump, de la guerra d’Ucraïna, de la mort del Papa, la guerra a Gaza, les noves presons d’El Salvador, la caiguda de Baixar al-Assad a Síria o els vuitanta anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz. En total, s’oferiran vint-i-cinc exposicions en uns quants espais de Perpinyà.

Així mateix, destaquen més exposicions, com ara la de Jean-Louis Courtinat –que mostrarà el resultat de més de quaranta anys de fotografia social–, la de Carolyn Van Houten –que ha retratat la guerra contra l’Estat Islàmic a Somàlia–; i la de Cynthia Boll, que ha captat amb la seva càmera les migracions a Indonèsia, la crisi ambiental i la construcció d’una nova ciutat intel·ligent a l’illa de Borneo. També la de George Steinmetz, una mostra que el festival considera una de les exposicions més ambicioses, en què es captura amb drons com es produeixen els aliments en més de cinquanta països diferents.

Si no voleu perdre-us-en cap detall, al web del festival hi trobareu tota la informació.

La cordà de Paterna

La tradició del foc al País Valencià pren formes molt diverses, i una de les més arrelades a la cultura popular és la cordà, tota una manifestació festiva de pólvora. La cordà de Paterna és la culminació de la festa major de Paterna, que se celebra la matinada següent de l’últim diumenge d’agost. Enguany serà el 31. Després de tota una setmana sencera de festa es fa aquesta activitat, una de les més esperades. A la 1.30, començarà la gran cordà tradicional, al carrer Major. A les 3.00 es farà al parc Central.

De cordaes, n’hi ha de tres modalitats diferents: d’una banda, hi ha la d’arrossegament o ròssec, que consisteix a tirar una corda d’una finestra a una altra de la plaça del poble, i sobre aquesta corda posar un artefacte que sol ser de fusta, al qual anomenen “barca” o “carro”. D’aquest artefacte hi pengen els coets. Després, amb una altra corda més petita, algú mou de baix la barca, que va endavant i enrere, mentre els coets cauen i la gent els empoma i els refila. Aquesta és la considerada tradicional, i es fa a Biar per la festivitat de Sant Antoni, i també a Massalfassar. D’una altra banda, hi ha la cordà plana. En aquest cas, es col·loca una corda en alt sobre uns pilons, que recorre tot un carrer, i de la qual pengen els coets. Com si fos una traca, els coets van caient a mesura que avança el foc. Aquesta mena de cordà solament es fa al poble de Bétera, de gran tradició coetera. Finalment, hi ha la cordà en canya, que es fa a Bocairent en honor de Sant Blai. Són com unes canyes molt llargues, de les quals pengen els coets. Aquestes canyes són agafades per dues persones per davant i dues per darrere, i es van movent pel poble.

Podeu consultar el programa sencer de les festes de la Paterna ací.

Festes patronals de Sant Joan, Mallorca

El dia 29 d’agost, diada de Sant Joan Baptista, el poble de Sant Joan, al Pla de Mallorca, rep la visita dels set dimonis que representen els set pecats capitals, i que corren rabiosos per la vila empaitant els veïns. Aquell dia, tot el poble s’imagina com seria l’infern, amb tot de dimonis voltant pels carrers del municipi empaitant i donant fuetades i bastonades a tothom que se’ls posi al davant. Originalment, les festes eren protagonitzades per un sol dimoni, però a final dels anys noranta la festa es va reinventar i van decidir de fer-ne set per representar els set pecats capitals: luxúria, cobdícia, golafreria, ira, enveja, orgull i mandra.

La revetlla comença pels volts de les set de la tarda, moment en què els dimonis surten de la plaça de l’Ajuntament. Si després d’una bona estona els santjoanencs consideren que els dimonis no han corregut prou ni han atemorit prou la canalla, es fa una segona ronda.

Consulteu el programa sencer de les festes patronals de Sant Joan ací.

Festes de Sant Lluís, Menorca

La darrera festa major de l’agost a Menorca és la del poble de Sant Lluís. Amb els carrers i la plaça engalanats, els lluïsencs es preparen per viure un cap de setmana joiós, entre activitats populars com ara les cercaviles, sopars de veïns, tocs de tambors i flabiols, sortides de la Junta de Caixers i revetlles. A més, durant les festes, els lluïsencs demostren ser un poble ben actiu: la programació de la festa major també és farcida d’activitats esportives, com ara el concurs d’escacs, partits de bàsquet i curses populars. Com és tradició, la festa clourà amb focs artificials diumenge a les 00.00.

Enguany, els gegants i els capgrossos de la vila agafen un protagonisme especial perquè fan seixanta anys. La primera referència a la participació de gegants i capgrossos al poble va ser el 1964, quan els gegants de Maó i els capgrossos del castell van participar en les festes de Sant Lluís. L’experiència va agradar tant que l’ajuntament va decidir de formar la seva pròpia comparsa.

Consulteu el programa sencer de les festes de Sant Lluís ací.