02.09.2025 - 12:45
|
Actualització: 02.09.2025 - 13:22
Avui al matí s’ha mort el filòsof i professor Fèlix Martí Ambel, a l’edat de vuitanta-set anys. Durant la seva llarga trajectòria es va distingir, d’ençà de la lluita antifranquista, per la defensa de la identitat catalana, i va promoure iniciatives internacionals en favor de les llengües, les cultures i els drets dels pobles, de la pau i del diàleg entre les religions. Va fundar i presidir el Centre UNESCO de Catalunya, va presidir la Fundació Jaume Bofill, va participar en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach el 1974, i el 1975 fou elegit a Roma president del Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics Pax Romana. L’any 1995 va rebre la medalla UNESCO dels Drets Humans, més endavant el guardó CIEMEN i el 2002 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va ser membre del Patronat de la Fundació per una Cultura de la Pau, creada per Federico Mayor l’any 2000, i del Patronat de la Fundació Ubuntu, xarxa internacional de la societat civil.
Fèlix Martí va decidir de donar el cos a la ciència, de manera que no hi haurà vetlla. La cerimònia de comiat serà dijous a les sis de la tarda a l’oratori del Tanatori de Vilanova i la Geltrú.
El 2006 va publicar Diplomàtic sense estat: memòries, una autobiografia per la qual VilaWeb el va entrevistar. Fèlix Martí hi parlava sobre la projecció catalana al món. “Avui dia els països que volen tenir presència internacional tenen un estat, i és molt legítim que a Catalunya en vulguem tenir un, i que no ens conformem amb una mena de constitució de segona classe que és un estatut d’autonomia”, deia aleshores. De fet, Martí va fer campanya pel no a l’estatut, perquè no n’hi havia prou de fer un pas endavant en l’autogovern, sinó que calia “fer un salt”. I afegia: “Per la via de l’estatut de les autonomies no es pot anar gaire lluny.”
També en aquella entrevista es declarava partidari que les ambicions de política internacional de Catalunya no es reduïssin a l’àmbit europeu, sinó que fossin d’abast mundial. En les seves memòries, explicava per què representava Linguapax a la UNESCO mitjançant Islàndia i no l’estat espanyol. “Vam descobrir maniobres de l’estat espanyol per impedir la meva candidatura i, com que es veia a venir el vet, a partir dels contactes que tenia amb bons amics d’Islàndia, amb l’ex-presidenta Vigdís Finnbogadóttir, el govern islandès va presentar la seva candidatura.” Podeu veure ací el vídeo de l’entrevista:
