01.03.2026 - 12:51
L’artista conceptual Eugènia Balcells s’ha mort avui a vuitanta-tres anys a causa d’un càncer. Va ser una de les pioneres del cinema experimental i de l’art audiovisual del país, amb una trajectòria decisiva en l’art contemporani català, com a artista visual i referent del vídeo i la instal·lació.
Diplomada en arquitectura tècnica, va començar amb una crítica incisiva a la societat de consum i als codis visuals de la publicitat amb obres com Supermercart (1976) i Ofertes (1977). Als Estats Units es va familiaritzar amb el vídeo en el context de la segona onada feminista, que va marcar profundament la seva mirada sobre el cos, la subjectivitat i les narratives de la cultura de masses.
Amb peces com Boy Meets Girl (1977), Fuga (1979) o Going Through Languages (1981), va explorar noves formes de representació del cos i del temps. Més endavant, la llum es va convertir en l’eix central de la seva obra, culminant en projectes com Freqüències (2009), on traduïa la taula periòdica en un codi de color.
Va rebre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (2009), el Premi Nacional de Cultura (2010) i la Creu de Sant Jordi (2025). Amb la seva mort, desapareix una creadora que va unir art, pensament científic i consciència feminista en una obra singular i influent.
Aquest estiu l’artista va proposar una presentació virtual a Sixena com a possible solució al conflicte pel trasllat de les pintures murals. Així ho va assenyalar a VilaWeb: “Em sap molt de greu que la instal·lació coincideixi amb aquesta situació. Aquest conflicte em sembla una pèrdua de temps dels humans. La guerra va ser real, tot el que ha passat és real. Que es quedin aquí les pintures, que estan perfectes, i ja està. A banda, que es podria fer una cosa interessantíssima en el lloc d’origen, amb una presentació virtual, màgica. Si jo la fes, seria màgica. I si vols veure les pintures originals, véns aquí, com es fa a tots els museus, com quan vas a Berlín a veure el fris de Pèrgam. Bé que l’he de veure allà. Per què? Perquè jo visc dins la història. No visc en un món abstracte, on cada cosa ha de ser on és. Aquest patrimoni s’ha salvat. Aquestes pintures, si s’haguessin quedat allà, potser ja no les tindríem.”
