Avui, dia de Sant Josep, es dispara la darrera mascletada d’aquest cicle faller a la plaça de l’Ajuntament de València. Costa de separar el binomi ‘mascletada-plaça de l’Ajuntament de València’. Sembla indestriable. És una tradició tan arrelada i intrínseca a la festa que sembla impossible que es puga pensar mai a canviar d’ubicació aquest acte tan fonamental de les Falles, i tan concorregut: cada dia s’hi apleguen més de 100.000 persones. Però aquestes aglomeracions són sostenibles? Són segures?

Una plaça renovada en funció de la mascletada

A començament de desembre, la batllessa de València, María José Català, va presentar el projecte del nou disseny de la plaça. Encara havia de passar el tràmit d’exposició pública i, de moment, no se n’ha sabut res més. Entre els espais que preveu el nou plantejament urbà hi ha l’anomenada “plaça de la Mascletà”, de 2.211 metres quadrats, amb una forma el·líptica que recorda un antic disseny de Javier Goerlich. Tot el redisseny de l’espai públic més emblemàtic de la ciutat es feia en funció de permetre, de tots els angles, i de tots els balcons, una visió perfecta de les disparades. Per això, per exemple, es preveu de plantar-hi arbres amb la copa baixa perquè no facen nosa. No debades, la plaça de l’Ajuntament de València és coneguda, també, com la “catedral de la pólvora”.

Les disparades es fan en la plaça d’ençà de començaments de la dècada dels anys quaranta del segle passat, encara que no se’n feien dinou com ara, sinó quatre o cinc, tot coincidint amb els dies grans de la festa.

Un perímetre de seguretat molt gran

Encara hi ha gent que recorda que, anys enrere, potser fins als noranta del segle passat, la tanca de protecció de la zona de focs era molt més baixa que no pas ara, i que el públic podia acostar-s’hi tant com volgués. La configuració actual del perímetre de seguretat és del 2017, quan es va allunyar el públic més de 30 metres de la zona de la disparada. També es van establir més vies d’evacuació. La conseqüència d’això és que se’n va reduir sensiblement la cabuda.

Després dels dos anys sense falles i sense disparades ocasionats per la pandèmia de la covid, el 2022 i el 2021, les ganes de festa han portat a una afluència multitudinària a la plaça. A això s’ha d’afegir la turistificació, en part causada per la declaració de les Falles de València com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, l’any 2016, i la presència constant d’influenciadors i mitjans de comunicació estrangers que han convertit les Falles en una festa global. Més gent ha de cabre en menys espai. Tot això té molta influència sobre la sensació de col·lapse i d’inseguretat que hi ha, perquè no hi cap pas tothom, en la plaça, i els carrers adjacents queden blocats.

El darrer símptoma d’aquest problema l’han sofert aquests dies els usuaris de RENFE, que han viscut odissees i corredisses per arribar a la ciutat. La batllessa va demanar a la companyia ferroviària espanyola que les línies de Rodalia 1 i 2 no arribassen a l’estació el Nord entre la una i les tres del migdia del 13 al 19 de març. L’estació està unida a la plaça pel carrer del Marqués de Sotelo, que ja és ple de gom a gom hores abans de les dues.

La crisi dels trens de Rodalia

El 15 de març de l’any passat, que era dissabte, hi va haver una situació de molt de perill quan l’aglomeració de gent en els carrers de Xàtiva i Marqués de Sotelo, i tot al voltant de l’estació, impedia l’eixida dels viatgers que arribaven amb els trens a la ciutat. Els combois arribaven plens de gent que amb prou feines cabien a les andanes perquè els viatgers dels trens anteriors encara no n’havien pogut eixir perquè fora hi havia un tap.

La Creu Roja va haver d’atendre 105 persones, nou de les quals van ser traslladades a l’hospital. El telèfon d’emergències va rebre trucades de gent que demanava la presència policial perquè els traguessen d’aquella ratera. Quan la mascletada es va acabar, la gent que ocupava la plaça tampoc no la podia evacuar perquè totes les eixides estaven col·lapsades. Segons un informe de la policia local i dels bombers, aquell dia es va veure que era impossible que les dotacions arribassen allà on les demanaven.

Amb aquests informes i amb aquest fet, la batllessa va demanar a RENFE que no desembarcassen a l’estació del Nord els trens de Xàtiva i Gandia. La companyia ferroviària va optar perquè Albal, a catorze quilòmetres de València, fos la darrera parada.

És una mesura dràstica que ha enutjat els usuaris i ha causat una greu crisi de relació entre l’administració espanyola i la local. També el Consell ha optat per culpar el govern espanyol del fet que milers de viatgers s’hagen de buscar la vida per arribar a València. Malgrat els intents per reconduir-ho, no hi ha hagut un únic acord: que enguany continue aplicant-se la mesura, i es treballarà per veure com ho fan l’any vinent.

Els viatgers s’han queixat perquè molts dels usuaris de les comarques centrals valencianes no van a la ciutat únicament a veure la festa. Hi van al metge, a treballar o a examinar-se.

És possible traure la mascletada de la “catedral de la pólvora”?

És en aquest context que han començat a sentir-se veus, molt tènues encara, en forma d’articles de premsa, que es pregunten si la plaça de l’Ajuntament és el lloc més adequat per a continuar disparant la mascletada. Entre els problemes que se citen, hi ha la seguretat en cas d’una evacuació urgent, el blocatge del transport públic, que fa que tres hores abans de la disparada totes les línies que passen per la plaça ja siguen desviades. I encara, el peatge que s’ha de pagar en el nou disseny de la plaça perquè continue essent la catedral de la pólvora.

Tal com explicava en aquesta entrevista l’ex-director del Museu Faller i gran coneixedor de la festa, Gil-Manuel Hernández i Martí, hi ha poders molt profunds, que van més enllà del poder polític, que difícilment voldrien canviar el lloc de les mascletades. Ell mateix, preguntat sobre la qüestió, es mostra escèptic, i ho considera una tasca molt complicada. Diu que la plaça de l’Ajuntament és la plaça pública, és on es planta la falla municipal, que és la de tots els valencians, i descriu l’ecosistema dels balcons que hi ha en l’entorn urbà de la plaça.

Això dels balcons no és una qüestió gens menor, perquè d’ençà de fa anys –si bé es va accentuar durant el mandat de Rita Barberà– el balcó de l’Ajuntament és el millor termòmetre polític de la ciutat. Tots els grups polítics representats en el consistori tenen la potestat de convidar-hi gent, però són els convidats del batlle o la batllessa i de la Junta Central Fallera, els qui ocupen els llocs centrals i visibles del balcó. Les absències també són notòries. L’any passat, per exemple, l’ex-president de la Generalitat, Carlos Mazón, no va anar a cap de les mascletades programades perquè evitava de totes totes el contacte amb els ciutadans després de la gestió de la gota freda uns mesos abans. Únicament se’l va veure, tard i amagat, en el sopar de la nit de la cremada i en un racó fosc del balcó. Enguany, el grup socialista ha convidat els responsables de les tres associacions majoritàries de víctimes. Va ser dimarts, el mateix dia que el president Pérez Llorca també hi va anar. No van coincidir en cap moment, i amb prou feines es van enviar una salutació llunyana.

A parer d’Hernández i Martí, la mascletada s’ha de continuar disparant en la plaça, però aporta una alternativa: “S’han de fer disparades a la plaça de l’Ajuntament per tot el que representa l’espai públic, però potser es podria reduir el nombre de dies, i fer mascletades en diversos barris de València.”

Això es va fer durant el mandat de Joan Ribó, com s’ha encarregat de recordar a VilaWeb Pere Fuset, que va ser regidor de Cultura Festiva i, per tant, responsable de les Falles. “PP i Vox han suprimit els actes pirotècnics que s’havien programat als barris arran de la pandèmia. Descongestionava la plaça i era un missatge als barris perifèrics que els deia que eren tan importants com els del centre de la ciutat”, diu.

Per a Fuset és molt important defensar la plaça de l’Ajuntament com la catedral de la pólvora, considera que encara hi ha marge per a reduir la cabuda de la plaça i que es poden prendre mesures perquè no col·lapsen els carrers dels costats. “L’única cosa que no es pot legitimar és la inacció actual”, diu, en relació amb les polítiques fetes per la batllessa María José Català. I sentencia: “La retirada de la mascletà seria una derrota. La turistificació de les Falles hauria guanyat la partida i es desvirtuaria un acte quasi ritual.”

A tots els partits polítics hi ha la creença que aquesta qüestió és intocable i implantejable ara per ara. A València hi ha censats més de 100.000 fallers, i això són molts vots. Hernández i Martí parlava del poder profund que governa la festa. Un poder que pot posar regidors i llevar-ne. Ho va viure Pere Fuset mateix, que va arribar a la regidoria amb un projecte transformador i modernitzador que va ser rebutjat de pla per la gent a qui ell anomenava “factòtums de la festa”.

El pirotècnic de fama internacional Ricardo Caballer fa anys que no dispara a la plaça argüint motius administratius. En una entrevista a la SER, deia dimarts que la mascletada no es podia traure de la plaça. “Es pot retocar tècnicament, es poden acotar els quilos de pólvora, però no traure-la”, deia, i encara afegia més llenya al debat i comparava la disparada amb un encierro de Pamplona. El seu raonament és que, si algú corre davant el bou i el bou l’enganxa, no culparà el ramader. Per tant, diu Caballer que ell és partidari d’obrir les tanques de la mascletada perquè la gent s’acoste més a la zona de focs sota la seua responsabilitat. I tanca el debat de manera molt taxativa: “La mascletada s’ha de fer a la plaça de l’Ajuntament, qui ho pose en qüestió és que no té ni idea de què parla.”

De moment, avui, dia de Sant Josep, és el dia gran de la festa. Els trens de Rodalia continuaran sense arribar a l’estació del Nord, les estacions del metro de Xàtiva i Colom romandran tancades per evitar aglomeracions que poden ser molt perilloses en les andanes, i el balcó de l’ajuntament serà ple de convidats d’honor que podran gaudir, en primera fila, de la disparada de la pirotècnia dels germans Caballer, d’Almenara. Un clàssic.