22.02.2026 - 20:19
|
Actualització: 22.02.2026 - 21:36
Comença una setmana de gran envergadura en el judici contra la família Pujol Ferrusola i nou empresaris més a l’Audiència espanyola. Hi declararan per primera vegada càrrecs de primera fila de la Generalitat, com ara el conseller Ramon Espadaler i l’ex-conseller Salvador Milà, però sobretot hi haurà testimonis que seran determinants per a veure la influència que l’operació Catalunya va tenir en la construcció del cas. Les defenses esperen que serveixi per a fer evident el biaix polític i erosionar la credibilitat de la fiscalia. Al desembre, després d’unes intervencions molt vehements dels advocats defensors en les qüestions prèvies, el tribunal va acabar admetent una colla de testimonis que, d’entrada, havien estat refusats, tot i que amb la condició que els interrogatoris haurien de ser molt acotats. Així doncs, dimarts declararan cinc agents que van formar part del pinyol de l’operació, entre els quals l’ex-comissari José Manuel Villarejo, l’ex-cap de la Unitat d’Afers Interns de la policia espanyola Marcelino Martín-Blas, i l’ex-director adjunt operatiu de la policia espanyola Eugenio Pino.
Un striptease a Andorra
En el primer tram del judici, els advocats de la defensa van denunciar un grapat de vulneracions de drets fonamentals i d’irregularitats en el procediment judicial. La més elemental provenia de la tèrbola trama que va permetre d’apuntalar la instrucció. El 2014, la justícia espanyola encara no havia pogut posar del tot la família Pujol al centre de la diana, perquè no en tenia prou amb les primeres declaracions de l’empresari Javier de la Rosa, que no va ser ratificada pel jutge, i de Victoria Álvarez, ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola. Necessitava alguna cosa més. I heus ací que va entrar en joc la Banca Privada d’Andorra, on els Pujol tenien els diners que ells atribueixen, encara ara, a la deixa de l’avi Florenci i les inversions per a fer-la créixer, i que la fiscalia sosté que prové de la “xarxa de clientelisme” que Pujol va ordir, presumptament, a fi d’enriquir-se ell, la seva família i uns quants empresaris afins a Convergència.
L’aparició de la banca andorrana al cas és clau perquè els amos de l’entitat, Higini i Ramon Cierco, van denunciar que havien rebut pressions d’un dels testimonis d’aquesta setmana, Martín-Blas: o bé donaven a la policia espanyola informació bancària sobre els Pujol, el president Artur Mas i l’ex-vice-president Oriol Junqueras, o el banc se n’aniria en orris. Van cedir. El diari El Mundo va publicar la informació bancària de la família i el president Pujol va fer la confessió. Segons Jaime Campaner, l’advocat de Josep Pujol, en aquesta connexió amb l’operació Catalunya rau el pecat original de tota la causa. És amb una prova “obtinguda delictivament”, segons l’advocat, que tot es complica de sobte, perquè Pujol es va veure obligat a fer la carta. Fou, en paraules seves, “un striptease financer” obligat.
Les conxorxes d’Álvarez i Villarejo
Demà havia de declarar, també, un dels plats forts del judici, Victoria Álvarez, a petició de l’advocat de Mercè Gironès, ex-dona de Jordi Pujol Ferrusola, però la defensa hi ha renunciat a l’últim moment. Hi deu haver hagut un sospir d’alleujament generalitzat: era un testimoni problemàtic per a tothom. El 2012, Álvarez va denunciar, primer davant la policia espanyola i després davant el jutge, que havia acompanyat el primogènit en uns quants viatges a Andorra, on, segons ella, ell duia moltes motxilles amb un munt de bitllets de cinc-cents euros. Més tard, Álvarez va admetre que havia fet la denúncia a instàncies de l’ex-comissari José Manuel Villarejo, que s’havia posat en contacte amb ella tot fent-se passar per periodista.
La defensa de la família Pujol va denunciar que havien estat víctimes de seguiments, violació de domicili i robatoris de documentació per part de Villarejo, i ell mateix va reconèixer davant el jutge l’existència d’una unitat de la policia espanyola que, durant el mandat de Jorge Fernández Díaz, treballava per incriminar polítics independentistes, inclosos els Pujol, sense cap autorització judicial. “Per intentar d’evitar que el procés independentista veiés la llum i afectés la unitat d’Espanya, es va fer una operació del Ministeri de l’Interior i els serveis secrets. Un aspecte interessant era els diners obtinguts il·legalment per part del sector independentista, fonamentalment de la família Pujol”, va dir Villarejo en una altra ocasió. Segons que va exposar l’advocat d’Oriol Pujol, Francesc Sànchez, que fou qui més va tenyir de política les qüestions prèvies, Álvarez fou manipulada per “pseudopolicies, agents policíacs i part de l’aparell de l’estat” per influir, per mitjà d’ella, en el procés d’independència que començava a agafar embranzida llavors a Catalunya.
La llista de Sánchez Camacho
Tanmateix, els tentacles de l’operació Catalunya semblen tan viscosos i mòbils que no tan sols se n’ha queixat la família Pujol Ferrusola. L’advocat de Carles Sumarroca fill, un dels empresaris acusats, diu que “la investigació practicada en particular contra la família Sumarroca ha tingut un caràcter prospectiu”, fet que ha vinculat amb la llista que l’ex-presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, va proporcionar a Villarejo. I els advocats d’un altre dels acusats, l’empresari Luis Delso, han demanat la nul·litat de bona part de la causa contra ell, perquè, primer, una part de les proves foren obtingudes il·legalment per Eugenio Pino, ex-director adjunt operatiu de la policia espanyola i, segon, el jutge instructor va continuar desbrossant la investigació a partir d’aquestes proves malgrat que ja s’havien declarat formalment il·lícites. A principi d’any, el Tribunal Suprem espanyol va condemnar Pino a un any de presó per aquest fet. Ara declararan tant Pino com el seu número 2, Bonifacio Díez Sevillano.
