El president Torra planta el tribunal en el judici d’avui i demana empara als tribunals internacionals

"No legitimaré aquesta farsa amb la meva presència en el judici", diu en un missatge difós a les xarxes socials

VilaWeb
Redacció
17.03.2022 - 09:28
Actualització: 17.03.2022 - 10:28

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president Quim Torra ha anunciat a primera hora d’aquest matí que no anirà al judici que havia de començar contra ell a dos quarts de deu al jutjat penal número 6 de Barcelona per haver-se negat a despenjar la pancarta en suport dels presos polítics i els exiliats que hi havia al Palau de la Generalitat. En un vídeo difós a Twitter, Torra diu: “Em tornen a jutjar, sí, però jo avui no legitimaré aquesta farsa amb la meva presència en el judici. Demano empara als tribunals internacionals, perquè els independentistes sabem que no trobarem justícia en els tribunals espanyols, perquè no tenen en compte els tractats internacionals ni els drets humans universals.”

El judici, tanmateix, s’ha fet, amb la presència de l’advocat de Torra, Gonzalo Boye, que a l’arribada al jutjat ha dit que Torra no hi ha anat perquè “és evident que no té confiança” en la justícia espanyola. I ha afegit: “Nosaltres sempre guanyem a Europa”.

Torra defensa que sempre va actuar d’acord amb els dictats dels organismes internacionals en matèria de drets fonamentals. Per això, ha qualificat d’il·legal l’ordre de la JEC de retirar la pancarta, tenint en compte el dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU que reclamava l’alliberament dels presos polítics. “Crec que és legítim de posar pancartes a favor dels drets humans en espais públics”, ha afegit.

Així mateix, el president recorda que membres del TC van deixar palès –en els vots particulars– que la primera causa per desobediència, que li va costar una pena d’inhabilitació i el càrrec de cap de govern, va ser desproporcionada i jutjada per un tribunal imparcial. “Crec que en aquest judici, el jutge que em jutjarà té la possibilitat d’assenyalar aquestes mateixes injustícies”, assegura.

“Avui, a l’estat espanyol, encara es fan judicis polítics. I lamento que l’independentisme no sigui capaç d’articular una resposta unitària, contundent, determinada i desafiant per resoldre el conflicte. No hi ha més solucions que la independència. Quan més tardem a arribar a la independència pitjor per al nostre país”, conclou.

Les causes contra Torra

En el primer judici, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va condemnar a un any i mig d’inhabilitació per no haver atès l’ordre de la Junta Electoral espanyola (JEC) de despenjar la pancarta i els llaços grocs en la campanya de les eleccions de l’abril del 2019. La confirmació d’aquella sentència per part del Suprem va expulsar Torra del càrrec de president. I ara, quan fa escassament dos mesos que va acabar la pena d’inhabilitació, Torra havia de ser jutjat pel mateix motiu arran d’una denúncia de l’entitat unionista Impulso Ciudadano, en aquest cas, en la campanya de les eleccions espanyoles de la tardor del 2019.

El procediment actual va començar l’estiu del 2019, quan Impulso Ciudadano va presentar davant el TSJC un recurs contenciós administratiu perquè es retirés la pancarta del balcó de la Generalitat després de les eleccions espanyoles i municipals, i a començament del 2020 es va iniciar el procediment penal contra el president, que ja havia estat condemnat i inhabilitat.

En aquest cas, la fiscalia demana de condemnar l’ex-president de la Generalitat Quim Torra a una pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros.

La magistrada instructora va processar Torra per “manca d’acatament” de l’ordre del TSJC perquè retirés la pancarta i ho va titllar, textualment, de “rebel·lia contumaç”. El 23 de setembre de 2019, el tribunal li va donar quaranta-vuit hores perquè la retirés. Finalment, el dia 27, el tribunal ho va ordenar directament als Mossos d’Esquadra, i abans no la retiressin ells, la van retirar Lluís Llach, l’actriu Sílvia Bel, l’ex-diputat Antoni Baños i la portaveu de Som Escola, Teresa Casals, que la van substituir per una altra en favor de la llibertat d’expressió.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes