09.02.2024 - 21:40
El govern té previst d’impulsar un nou projecte de decret que permeti de desplegar la llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va sotmetre’l a un procés de participació ciutadana per elaborar-ne les normes, que va acabar divendres. Tothom hi ha pogut fer aportacions, però el govern ha topat, d’un bon començament, amb l’oposició del sector cultural, que considera que el decret amenaça tota mena d’activitats, com ara concerts i festivals de música a l’aire lliure.
“Va causar alarma social a tot el món de la cultura, sobretot el musical. Després de dos anys de pandèmia, ens hem trobat amb això”, diu Javi Garcia, adjunt de la gerència de l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), que aglutina les empreses i professionals més importants del sector que es dediquen a la producció, comercialització i distribució de la música en viu.
Ara que s’ha acabat el termini del procés participatiu, el departament analitzarà totes les aportacions que s’han fet i en valorarà la incorporació en l’anàlisi del contingut de la norma. És precisament en aquesta fase que ARC prova de collar el govern perquè hi hagi un canvi substancial en el redactat del decret. Garcia diu que hi ha esperança, perquè hi ha hagut una resposta positiva d’Acció Climàtica. “Estan disposats a millorar el redactat. D’entrada, ho veiem positivament, tenim l’esperança que les reclamacions siguin recollides”, afegeix.
Els objectius del govern
La llei de contaminació acústica fou aprovada a Catalunya en un moment en què no hi havia una legislació ambiental d’aquesta matèria. I coincidia, a més, amb l’aprovació de la directiva europea 49/2002/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Avui, el reglament de la llei s’aplica mitjançant el decret 176/2009.
Segons Acció Climàtica, l’actual decret ha dotat la societat “d’una eina de gestió d’aquesta problemàtica ambiental i ha permès d’avançar cap a la millora de la qualitat acústica del territori”. No obstant això, arran de l’experiència, diuen que convé modificar-ne uns quants aspectes a fi de millorar-ne l’aplicabilitat, corregir alguns errors, millorar-ne la redacció i l’estructura per fer més entenedors alguns aspectes, i modificar o ampliar determinats preceptes tècnics per tal d’assolir un grau més gran de protecció envers la contaminació acústica. I, segons que diuen, també s’aprofita per adequar la metodologia de mesurament i avaluació de la contaminació acústica a l’evolució de les normes internacionals.
El sector es queixa del redactat
Segons Garcia, el sector es queixa principalment del redactat. Diu que és ambigu i que, si s’apliqués, faria perillar moltes de les activitats que es fan. Es refereix a concerts i festivals, però també esdeveniments de la cultura popular i actes a l’aire lliure, com ara revetlles, fires i festes majors. Més enllà del conjunt de clàusules i regulacions, el sector diu que és una reformulació significativa que pot tenir conseqüències importants. “Tal com està redactat, és un atemptat contra la cultura popular i la música”, afegeix.
En el nou projecte de decret, s’hi ha incorporat un apartat que canvia l’essència del decret vigent. És l’article 47, que fa referència a la suspensió temporal dels objectius de qualitat acústica, que és un requisit per a l’autorització de qualsevol activitat a l’aire lliure o esdeveniment, durant el qual es preveu la superació del valor límit de decibels. Concretament, diuen: “Els titulars d’emissors acústics poden sol·licitar a l’administració competent, per raons degudament justificades, que han d’acreditar-se en l’estudi acústic corresponent, la suspensió temporal dels objectius de qualitat acústica aplicables a la totalitat o a una part d’una zona acústica.”
D’acord amb el text, els ajuntaments podrien acordar de suspendre temporalment els objectius de qualitat acústica amb motiu d’actes de tradicions incloses en el catàleg del patrimoni festiu de Catalunya; actes que tinguin arrelament, amb una participació àmplia de la població directament afectada, de tipus festiu, esportiu o cultural; i actes que tinguin un interès social especial. A més, els ajuntaments podrien atorgar la suspensió dels objectius un màxim de deu dies a l’any en una mateixa zona. En cas que siguin actes que tinguin un interès social especial i que es facin totalment o parcialment en horari nocturn, “només es pot acordar la suspensió dels objectius quatre dies l’any, i cal procurar que se celebrin en dates o vigílies festives”.
Polèmica amb els decibels
L’article 47 també fa referència als decibels. En aquest cas, es diu que les activitats amb música electroamplificada no podran superar el nivell LAeq, 30 minuts de 80dB(A) a la façana residencial més exposada. LAeq és el nivell de pressió acústica contínua equivalent ponderat A, considerant que “A” és la ponderació estàndard que reflecteix la resposta al soroll de l’oïda humana. En aquest cas, es mesura durant trenta minuts. Quan l’activitat es faci a més de cinquanta metres de la zona habitada més propera, l’índex LAeq, 30 minuts no pot superar en més de 6dB el nivell establert al mapa de capacitat acústica a la façana d’habitatges més exposada.
Segons Garcia, aquest mecanisme pot fer perillar la viabilitat tècnica d’una bona part dels concerts i festivals programats a les places i als pobles, perquè creu que el mesuratge dels decibels no és correcte. “Si mires els nivells de l’escala que han marcat, no podries ni sortir al carrer ni fer obres. Si agafes la llei al peu de la lletra, tot estaria prohibit.” I afegeix: “Els trabucaires poden sortir al carrer, però la trompeta fa massa soroll. Tenim turisme de borratxera a Salou, a Lloret de Mar o a Gràcia, i resulta que, al final, la música és soroll.”
Garcia esmenta un cas recent per a exemplificar la qüestió: quan la justícia va prohibir els concerts de la Patum de Berga a la plaça Cim d’Estela el 2022. En aquest cas, el jutge va limitar els concerts a vuitanta decibels, arran de la denúncia de la residència de gent gran Berga Residencial.
Esperança perquè hi hagi un canvi
El procés de participació ciutadana del decret ha recollit més de trenta valoracions. N’hi ha de particulars, però també d’organismes com l’Associació de Promotors Musicals (APM), que insisteix a revisar el projecte. “Tal com està redactat actualment, faria inviable una gran part d’actes culturals, festius i espectacles musicals que es fan a l’aire lliure al nostre país. Cal que l’administració pública escolti els sectors implicats, entre els quals, els dels promotors musicals. L’afectació a Catalunya de l’aplicació d’un decret redactat en els termes actuals seria devastadora des del punt de vista econòmic, cultural i social”, avisa.
Malgrat la polèmica i el malestar del sector, Garcia celebra que hi hagi converses amb Acció Climàtica. “Hi ha molts diners enmig, i a part de la cultura, som una indústria que generem molta feina. Estem obligats a conviure i a entendre’ns. El sector estava aterrit i enrabiat, ara hi ha bona entesa per part de l’administració”, comenta. Dilluns, faran una reunió per a analitzar el redactat i faran arribar les al·legacions al govern.
