Ara fa dos anys, les eleccions internes de l’Assemblea Nacional Catalana van significar una autèntica pugna entre els postulats dels secretariats anteriors de Dolors Feliu i Elisenda Paluzie i els qui n’eren crítics, al capdavant dels quals es va col·locar Lluís Llach. Les eleccions van donar la majoria als partidaris de girar full a projectes com la llista cívica i la crítica furibunda als partits polítics, però van configurar un secretariat nacional amb dues ànimes que van xocar repetidament durant el mandat. Ara la situació s’ha capgirat com un mitjó, i la publicació de les candidatures anticipen una campanya tranquil·la, força orientada a continuar la línia marcada per la direcció de Llach.

La pugna entre el sector majoritari i el crític del secretariat anterior es va cloure amb els alineats amb Llach al capdavant, a partir de la reforma dels estatuts, que van prendre als crítics la capacitat de blocatge de les decisions estratègiques que no compartien. Arran d’això, els crítics se’n van anar amb un cop de porta, i han renunciat a plantar cap batalla per tornar-hi. Per contra, s’hi presenta gran part del sector que feia costat a Llach i que podia tornar-se a presentar.

A les cartes de motivacions, molts d’aquests secretaris descriuen el mandat anterior com un període limitat pels blocatges, i defensen la seva candidatura per continuar la feina estroncada. De tots els secretaris que van fer públic d’alguna manera que feien costat als crítics, l’única que es torna a presentar és Ariadna Heinz. En el seu moment, va signar una carta pública que retreia que no havia estat possible de “crear un ambient de treball unitari” al secretariat i acusava directament Llach de no permetre’l ni fomentar-lo. Tot i això, a la seva presentació com a candidata, Heinz no fa cap referència als problemes interns del secretariat, i destaca la seva col·laboració d’aquests darrers dos anys en la comissió d’incidència internacional.

Retorn d’alguns fundadors

Més enllà de l’absència del sector crític, l’altre gran titular que deixa la llista de candidats és el retorn d’alguns dels primers secretaris nacionals de l’ANC, quan l’entitat tenia l’empenta fundacional i es distingia per la seva transversalitat i capacitat de mobilització. Un dels noms destacats és el de Pere Pugès, un dels quatre fundadors de l’ANC, al costat de Miquel Strubell, Miquel Sellarès i Enric Aïnsa, que van posar les bases de l’entitat amb la convocatòria de la Conferència Nacional per l’Estat Propi després de la consulta sobre la independència feta a Arenys de Munt (Maresme).

Pugés s’hi ha pogut presentar gràcies a la modificació recent dels estatuts, que fins ara limitaven a dos mandats la presència al secretariat nacional i ara poden tornar-hi si han deixat passar dos mandats més. Més enllà de l’impuls inicial de l’ANC, Pugés va tenir un paper important en el rumb de l’entitat durant els primers anys, i va participar en la redacció dels fulls de ruta del 2013, 2014 i 2015. Diu que no es tornaria a presentar “si no tingués molt clar com cal enfrontar-se a la situació actual”, en la qual l’independentisme ha perdut l’empenta dels primers anys de l’ANC. Tot i la distància, diu que es presenta “amb la mateixa determinació” amb què es va presentar en la primera etapa del procés d’independència, “però amb un coneixement més profund de les dificultats i amenaces” a les quals hauran de fer front.

Per a la seva nova etapa, proposa “una refundació de l’ANC” que la faci més àgil, “desburocratitzant l’estructura central” i posant en contacte permanent les bases amb els òrgans nacionals. En aquesta refundació, proposa que l’ANC redefineixi la seva estratègia a partir de dos eixos. Un primer eix que exposi els problemes que té el país pel fet de ser part de l’estat espanyol, com podria ser un estat independent, i com fer-ho possible i viable; i un segon eix que faci engrescador participar en les mobilitzacions al carrer. A més, demana de saber convertir el full de ruta de l’ANC en “el full de ruta del país, on cada actor ha de tenir el seu paper perfectament definit”. “Hem de perdre els complexos i tornar-ho a fer, com ho vam fer del 2012 al 2017”, diu.

A més de Pugès, també tornen a presentar-se Jordi Manyà, Enric de Vilalta, Xavier Codó i Daniel Carull, membres dels primers secretariats nacionals.

Els candidats no poden dir si aspiren a un càrrec en concret

Dissabte es presentarà la llista definitiva de candidats, i l’endemà ja començarà la campanya electoral, que s’allargarà fins el 13 d’abril. El reglament electoral estableix un marc normatiu exigent pensat per evitar que els candidats amb més projecció pública tinguin cap avantatge. Per això, l’activitat de campanya quedarà circumscrita als actes organitzats per l’ANC, tant en l’àmbit regional com en el de les assemblees de base. En tots aquests actes presencials, la norma serà clara: caldrà convidar-hi tots els aspirants, tant els vinculats al territori corresponent com els que concorrin als blocs nacional, sectorial i juvenil.

A més, els candidats no podran explicitar que opten a cap càrrec orgànic determinat –com ara la presidència– si no volen arriscar-se a quedar fora del procés. Ni tan sols Llach pot fer públic si vol revalidar el càrrec de president. De la mateixa manera, els candidats no podran concedir entrevistes, ni participar en espais de ràdio o televisió, ni signar articles d’opinió durant la campanya. Només es permetran aparicions als mitjans quan responguin a una activitat professional prèvia i sempre que no es puguin llegir en clau de promoció electoral.

El calendari fixa l’inici de les votacions el 14 d’abril, i el tancament, el dia 18 a les 14.00. Un cop fet l’escrutini i signades les actes, els resultats es faran públics immediatament. Després del període de reclamacions, la proclamació definitiva es farà el 23 d’abril, coincidint amb Sant Jordi. Dos dies més tard, es constituirà el nou secretariat nacional, que haurà de designar els nous càrrecs: presidència, vice-presidència, tresoreria i secretaria.