Satisfacció dels juristes catalans perquè el TJUE fixa criteris més clars per a denegar les euroordres

VilaWeb
Redacció
31.01.2023 - 10:55
Actualització: 31.01.2023 - 19:38

L’esperat pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la resposta a les pre-judicials de Pablo Llarena ha provocat reaccions immediates, totes d’elles encara amb un punt de cautela a l’espera que es publiqui la resolució completa, però optimistes perquè amplia els supòsits en què es pot denegar una euroordre.


“Les resolucions del TJUE són per a llegir-les íntegrament… I avui és un bon dia”, ha dit Gonzalo Boye, fins fa poc advocat de Lluís Puig, sobre qui versaven les prejudicials de Llarena arran de la denegació de Bèlgica d’extradir-lo. El penalista destaca de la sentència que introdueix la sospita que en el cas dels dirigents independentistes, la competència del Tribunal Suprem els pot haver vulnerat el dret del jutge predeterminat per llei, d’acord amb la jurisprudència del TEDH.

L’advocat Benet Salellas també ha remarcat que caldrà conèixer tota l’argumentació del tribunal, però remarca que és “un pas de gegant” que s’accepti la possibilitat de denegar una euroordre quan aquesta afecti “un grup de persones objectivament identificable”. “És el que vam proposar alguns advocats a la vista pensant en el cas català, en què el sistema judicial actua de manera diferent quan ha de jutjar un grup de persones vinculades amb un moviment polític, en aquest cas l’independentisme català”, ha dit en un fil de piulets.

L’advocat d’ERC, Andreu Van den Eynde, també s’ha congratulat per haver introduït aquesta excepció que contempla ara el tribunal, que és denegar una euroordre quan afecta un grup de persones identificable, un supòsit que havia denegat l’advocat general. Creu que aquest plantejament manté les esperances que els tribunals d’altres països “continuïn entenent el biaix repressiu contra el moviment independentista que tenen els tribunals espanyols”.

L’advocat i diputat de Junts, Jaume Alonso-Cuevillas, ha assenyalat que com era previsible, el tribunal dona arguments contradictoris que poden afavorir a unes parts o a unes altres. Per exemple, sí que reconeix a Llarena que no es pot denegar una euroordre basant-se exclusivament en el dret nacional de l’estat reclamat. Però també valora positivament que el tribunal s’obri a estudiar si es pot afectar un grup de persones concret. “Això ens porta al concepte de minoria nacional, que els advocats hem anat introduint en els darrers escrits, perquè hi ha elements suficients que hi ha una persecució cap a l’independentisme”, ha dit en declaracions a TV3.

Una lectura similar fa la professora i investigadora sobre drets humans Neus Torbisco perquè creu que s’obre la porta a la discriminació contra els polítics independentistes catalans. Reivindica el valor de l’informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU, que molts van subestimar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any