Abans de dues setmanes els trenta-quatre ex-alts càrrecs represaliats pel Tribunal de Comptes espanyol per l’acció exterior de la Generalitat han de dipositar una fiança de 5,4 milions d’euros si no volen que els embarguin els béns. La data límit és el dia 21. Aquest òrgan administratiu i partidista ja va condemnar el president Mas i més càrrecs del govern pel 9-N a pagar cinc milions, i va imposar una fiança de quatre milions a diversos càrrecs més pel referèndum del Primer d’Octubre. Ara hi ha poc temps per a pagar aquests 5,4 milions, i el govern de la Generalitat ha activat finalment un mecanisme per a sortir del pas: la creació d’un fons de compensació de riscs, dotat inicialment amb deu milions d’euros, que permeti de cobrir aquesta fiança o unes altres que puguin haver d’encarar els funcionaris i treballadors represaliats. Aquest fons serà la solució? Us responem algunes de les qüestions principals sobre la repressió econòmica i patrimonial que han de suportar els amenaçats pel Tribunal de Comptes i la manera d’ajudar-los.

—La Generalitat posa els diners que el Tribunal de Comptes exigeix als afectats?
No. El govern de la Generalitat ha anunciat un mecanisme perquè unes entitats financeres avalin indirectament la fiança que els exigeixen. D’una manera que, com ha dit el conseller Jaume Giró, “la Generalitat no hi perdi mai ni un euro”.

—Com funciona el fons de compensació de riscs?
Serveix per a donar una cobertura en forma d’aval als servidors públics que siguin víctimes de la imposició de fiances i multes en casos de repressió, no tan sols els perseguits pel Tribunal de Comptes. I és pensat en casos que la companyia d’assegurances no vulgui cobrir una fiança com aquesta. Com passa amb els afectats del Tribunal de Comptes. L’asseguradora SegurCaixa Adeslas (propietat de Mutua Madrileña i CaixaBank) ja va negar-se a cobrir la liquidació civil i patrimonial del president Mas i els perseguits pel 9-N. I aquest mecanisme és pensat per a salvar una situació semblant en aquest nou cas.

Els qui vulguin ser-ne beneficiàries hauran de fer la sol·licitud, amb una exposició de motius i una declaració responsable en què constin aquestes tres condicions: que no existeixi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions del servidor públic; que el risc no sigui cobert per alguna altra pòlissa; i que la Generalitat no hagi iniciat cap actuació contra l’interessat. La Generalitat haurà de certificar que es compleixen efectivament aquestes condicions.

Aleshores l’Institut Català de Finances –que gestionarà provisionalment aquest fons– garantirà a una entitat financera l’emissió d’un aval amb un dipòsit a càrrec d’aquest fons complementari de riscs. Serà, doncs, un aval de l’entitat financera, però no un aval directe, sinó el contraaval de l’ICF. El govern no ha fet públiques encara quines són les entitats financeres que hi participaran.

—Què vol dir que hauran de tornar els diners si hi ha una sentència ferma?
Els afectats que s’hagin acollit al fons de compensació hauran de tornar els diners si són condemnats en sentència ferma. En el cas del Tribunal de Comptes, el conseller Giró ha deixat clar que entenen per sentència ferma la confirmació de la condemna pel Tribunal Suprem. Com ja ha passat en la causa pel 9-N. És a dir, si el Suprem confirma la condemna del Tribunal de Comptes, els afectats que s’hagin acollit a aquest fons complementari hauran de retornar-los a la Generalitat. I hi hauran d’afegir els interessos i les despeses del procediment.

—La Generalitat podria ser acusada de malversació? Poden tombar aquest fons?
El govern ha presentat el fons de compensació de riscs com una solució robusta per evitar que ni el govern ni cap funcionari no pugui ser acusat de malversació per aquest aval a la fiança dels represaliats del Tribunal de Comptes. Com que els deu milions que aporta l’Institut Català de Finances no canviaran mai de titularitat, no deixaran de ser mai de la Generalitat. Però l’arbitrarietat que duu implícita el delicte mateix de malversació, sobre allò que s’entén com un ús indegut de diner públic –i més encara en totes les causes obertes contra el procés i l’independentisme– deixa oberta encara una escletxa d’inquietud i d’indefensió. I sobre el paper, no podrien tombar aquest mecanisme. Però no s’ha pas de descartar que hi hagi denúncies i querelles per part de partits i particulars contra el decret de la Generalitat que regula aquest fons i que se’n puguin derivar procediments judicials. A més, abans caldrà veure si el Tribunal de Comptes accepta aquest mecanisme com a vàlid per a la consignació de les fiances. Un dels afectats, l’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo, avisava ahir que, si no fos així, el 21 de juliol mateix els embargarien automàticament els béns.

—S’hi poden acollir els afectats per la condemna del Tribunal de Comptes del 9-N?
El conseller Jaume Giró ha deixat clar que no servirà per a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovés, Jaume Domingo, Josefina Valls i Teresa Prohias i Ricart. El Suprem va desestimar el recurs que van presentar, fa més de dos anys, contra la condemna del Tribunal de Comptes. En el cas d’Irene Rigau és previsible que el Suprem també en tombi el recurs aviat.

—Quina és, doncs, la situació dels afectats del 9-N?
La Caixa de Solidaritat va cobrir els cinc milions d’euros de la fiança de tots en dues fases. Com que inicialment solament va poder pagar la meitat d’aquells diners, aproximadament, els van embargar béns immobles. Malgrat l’abonament de la resta de la fiança, l’embargament es va mantenir perquè el Tribunal de Comptes es va empescar 800.000 euros més d’interessos per la condemna que exigia als afectats. I l’embargament de béns encara el mantenia. Ara, amb l’aval del Suprem a la condemna, el Tribunal de Comptes podria obrir un nou procediment contra tots aquests dirigents i ex-alts càrrecs per cobrar aquests diners de més.

—Què fa la Caixa de Solidaritat?
—La Caixa de Solidaritat, que compta actualment amb 400.000 euros, fa una crida a fer més aportacions per si l’estat espanyol tombés el fons de compensació que ha anunciat el govern per a avalar les fiances. En la causa del Tribunal de Comptes per l’acció exterior de la Generalitat, tant els responsables de la Caixa de Solidaritat com l’ANC i Òmnium consideren que el fons de compensació del govern pot ajudar a guanyar temps, a superar la data límit del 21 de juliol per a la fiança, però que després els afectats, tard o d’hora, hauran de pagar aquests 5,4 milions, amb interessos i tot. I d’ací ve aquesta crida. Però la crida també és per a ajudar els represaliats pel 9-N a pagar aquests 800.000 euros de més que els afegeix el Tribunal de Comptes, i per a poder continuar donant cobertura, amb el pagament de fiances, multes i defenses, a les desenes de represaliats pel procés que encara hi ha en nombrosos procediments penals.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.