15.02.2017 - 14:20
BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
L’escriptora Sara Mesa ha reescrit la seva segona novel·la ‘Un incendio invisible’ publicada el 2011 amb l’editorial Anagrama per donar-li una “primera vida”, ja que al seu moment pràcticament no va tenir repercussió, ha explicat l’autora aquest dimecres en roda de premsa.
La novel·la mostra l’arribada d’un reconegut geriatre per fer-se càrrec d’una residència d’ancians a la ciutat fictícia de Vado, mentre els últims habitants de la ciutat l’estan abandonant.
El geriatre, el doctor Tejada, cerca un lloc on aïllar-se, protegint-se de si mateix i del seu passat, però els seus propòsits es veuen alterats quan coneix els singulars habitants que encara romanen a la ciutat: la recepcionista d’un hotel sense clients, una nena o un investigador dels fenòmens migratoris.
L’editorial Anagrama ha publicat els seus últims llibres ‘Cuatro por cuatro’ (2012), ‘Cicatriz’ (2015) i ‘Mala letra’ (2016), amb els quals “s’ha fet un nom i un lloc que fan necessari revisar les seves obres anteriors” ha defensat l’editora d’Anagrama, Silvia Sesé.
UNA PRIMERA VIDA
“La primera edició amb prou feines va ser reconeguda i gairebé no es va llegir, així que més que una nova vida se li dóna una primera vida”, ha dit l’autora sobre aquesta novel·la guanyadora del premi Màlaga el 2011 i publicada per la Fundació José Manuel Lara, encara que als dos anys es va esgotar i ja no és possible trobar-la.
Davant aquesta situació, va considerar més convenient recuperar aquesta segona novel·la que va publicar perquè “mentre que la primera (El trepanador de cerebros, 2010) va ser inmadura i més primeriza, ‘Un incendio invisible’ comparteix la veu amb les següents, arribant a formar un díptic amb ‘Cicatriz'”, ha afirmat l’escriptora.
En el llibre va sembrar “les llavors narratives que germinarien més endavant” com la relació ambigua entre adults i nens, la salvació o pèrdua d’un gos, la decadència de l’urbà o la creació d’una zona inventada al voltant de la ciutat espanyola fictícia de Cárdenas.
A l’hora de reeditar el llibre, Sara Mesa ho ha revisat fent “una labor de poda, però deixant-ho intacte en la seva essència”, per exemple suavitzant les descripcions físiques dels personatges que els donaven un aspecte estrany.
“M’interessa més que els personatges siguin estranys de manera natural sense necessitat d’incidir en els aspectes físics”, ha dit, admetent el dilema que es va plantejar a l’hora de revisar-ho perquè el llibre havia estat premiat, reconeixent que si ho tornés a escriure ho faria d’una altra manera.
