Pere Aragonès se'n va del Parlament de Catalunya. Una investidura fallida (Foto: Albert Salamé)

Patir, allò que se’n diu patir, no els veus patir. Una altra cosa és què passarà. Però als passadissos mig buits del parlament català, membres de Junts i d’ERC coneixedors de les negociacions calculen que el govern independentista no arribarà ara però arribarà. “No esgotarem els dos mesos, i pactarem abans”, arribava a dir des del faristol Gemma Geis (Junts) en un discurs ben travat, clar i celebrat per propis i estranys. Albert Batet, que va ser ponent divendres, ha estat baixa, segons el partit, per haver estat en contacte amb un positiu, com Elsa Artadi, i deuen haver escoltat el debat confinats a casa: “Estem convençuts que arribarem a un acord”, deia Pere Aragonès (ERC), refermant la idea de Geis. Sigui com sigui, avui, un mes i mig després de les eleccions, encara no tenim nou govern. La Setmana Santa serà Santa Paciència.

Als passadissos del parlament català –uns passadissos que a causa de la covid-19 s’han convertit en circuits limitats, tancats, amb molts espais prohibits, amb entrades i sortides molt organitzades, cosa que accentua la sensació de xai controlat–, membres coneixedors de les negociacions entren una mica més en detall. “No hi ha dubte que Aragonès serà president. Però veurem si Junts acaba entrant al govern o se’n queda fora, i pactant llei a llei amb el govern. Aquesta opció també hi és, i és la de Jordi Sánchez”, afirma un diputat, refermant una idea que Germà Bel ja fa mesos que exposa: Junts podria donar suport al govern des de fora. No cal ser dins. A la vegada, l’opció de ser dins el govern també té molts partidaris.

Sota l’atenta mirada de l’estàtua del Remordiment, des dels passadissos se sent Salvador Illa (PSC) posant-se a la boca Pasqual Maragall. Els passadissos són buits, de mans, distància i màscares. L’hemicicle, massa petit, no es fa servir i ha quedat a les fosques, i el debat es fa a l’auditori, sala a peu de carrer. Els fotògrafs fan torns per a fer fotografies a l’auditori des de la finestra del pis de dalt. Van amb teleobjectius tan llargs que podem no tan sols veure els llibres que llegeixen els diputats de Vox (el llibre del seu dirigent, Santiago Abascal) sinó també les anotacions de Garriga o les bosses de Conguitos que porten a les mans.

“El pacte tampoc arribarà durant Setmana Santa. Jo, demà, desaparec”, deia un treballador d’un dels dos partits. “Si saben que ens acabarem posant d’acord, per què ho allarguen?”, deia un membre d’ERC. “Mira, nosaltres ara estem tranquils. El temps juga en contra seva. La gent no entén la tardança. Però diguem-ho tot. No és fàcil negociar amb Jordi Sànchez a la presó. Ell és present fins al darrer detall, i des de la presó tot s’alenteix. I això no és culpa seva, és la repressió”, deia un membre d’ERC. “No entenc com és que no veuen que a tots ens interessaria una bifurcació entre el govern de la Generalitat i el Consell per la República. Però ERC veu el Consell com una tutela. I no és això. El Consell et dóna llibertat, lluny de l’estat, i des de la Generalitat pots governar”, deia un membre de Junts, que reblava: “A nosaltres el pacte entre ERC i CUP afeblint el Consell ens fa mal. Però mira, encara ho podrem salvar.”

Aquesta vegada, quan Vox parla no tothom se’n va, però Déu n’hi do. Josep Maria Jové (ERC) i Teresa Jordà (ERC) són dels qui surten de la sala, i ell caragola tabac d’embolicar al pati dels fumadors, que encara en queden, al costat d’un bar que s’ha omplert de diputats mentre Garriga diu que “el govern ha obligat a tancar hotels”, discurs que la pantalla de televisió subtitula. Es veu clarament com Jaume Alonso-Cuevillas li dóna totalment l’esquena, no sabem si interpretar-ho com a gest polític de rebuig o què.

Un periodista veterà, ja tenim una edat, deixa anar aquesta sentència: “Ara és quan negociaran de debò les conselleries. Qui es queda què. Fins ara, tot això del Consell és bla, bla, bla. Les diferències són amb qui es queda què. Aquí hi ha l’embús.” El conseller Sàmper (Junts), això corre pels passadissos, es vol quedar amb Interior perquè vol acabar la feina, per sorpresa de molts i estranys, tot i que el partit ja té coll avall que això tocaria a ERC.

 

El debat avança, i l’administració també. Mentre Pere Aragonès s’encamina a la derrota del seu debat d’investidura (42 vots a favor, 61 en contra i 32 abstencions), l’administració catalana anunciava fa pocs dies avenços amb empreses elèctriques per a ajudar famílies vulnerables, en un pacte lligat pels consellers Tremosa (Junts) i El Homrani (ERC). Avui, la derrota d’Aragonès no ha estat després d’un debat agre (“avui, senyor Aragonès, ens ha agradat més que no pas divendres”, deia Geis) i, com les negociacions, als passadissos del parlament, la quietud és enganyosa: desenes de mobles s’apilonen als racons, senyal de canvis de mobiliaris dins els despatxos. Sembla que no, i les coses es mouen. Fora l’edifici, la plaça d’Armes també es troba de cap per avall, que així es diu el jardí en obres que envolta un Parlament de Catalunya que haurà d’esperar per investir un nou president.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.