Sánchez: la regeneració s’enganxa els dits tot just començar

Estic corregint exàmens d’història de la selectivitat. Enguany hi ha un text d’Antonio Maura sobre els anys del regeneracionisme arran del “desastre” de 1898. Hauria de ser de lectura obligada per a tothom que encara creu que és possible una entesa amb l’Estat espanyol.

Estic ansiós per que algú m’expliqui (i m’estalviï la feixuga feina de buscar-ho jo mateix) si hi ha cap reacció a la premsa internacional a aquesta dimissió; se n’ha assabentat algú? Estaria bé que sí, per poder neutralitzar a nivell internacional el face-lifting que intenta Ñ canviant iaios antipàtics amb corbata, per senyores xupi-guais, per tal que no canviï res substancial.

Sembla que no n’hi ha un pam de net. I espera’t, que Borrell ja ha admès que no pot tancar el Diplocat. El senyor Sànchez no ha pogut mantindre l’equip ni una setmana. Ja ha hagut de fer la primera substitució. Quins adversaris tenim, Senyor. Cauen els del PP, els del PSOE, l’Urdangarín… I espera’t.

Per mi no deixa de ser una prova que Sanchez es pensaba que no guanyaria la moció i no tenia res preparat. Ara ha fet un govern mediàtic, per que sap que podrà governar poc , però la gent n’ha de poguer parlar molt, si no, no guanyarà a les properes eleccions.
Segur que serà tot de gestos (com lo del vaixell a València), moltes coses “feministes” i molta literatura grandiloquent, però poca cosa d’aprovar lleis o derogar-ne. No fos cas que s’empipin els del ibex o que es vegi que no té el suport parlamentari necessari.
I evident-ment, cap concessió als catalans! , que això sempre porta vots a espanya, a tots els partits del 155.

Doncs el nou ministre també comença bé, amb els catalans. En algun lloc ha dit que “alguns catalans entenen la diferència com a superioritat”. Si la “cultura” del nou ministre va per aquí, sense entendre ni un borrall del que passa a Catalunya i del que ens passa als catalans, les relacions amb ell poden ser qualsevol cosa menys fluides. En fi, que la col·lecció de cromos que ha fet en Sànchez continua.

​Jo penso que el cas Borrell és molt més fort que el cas Huerta, com és que ningú aixeca la veu en contra de Borrell?​ Te molts més afers a les seves espatlles que en qualsevol país democràtic europeu el farien dimitir.

Serà que en Borrell el protegeixen els de l’extrema dreta que es manifesten amb ell?

Jo comparteixo la teoria que circula a Twitter que el nomenament i dimissió de Huerta és una jugada de l’estat per donar prestigi al nou govern. Dins de la campanya de màrqueting proPSOE, com el vaixell d’immigrants, el govern amb més dones d’Europa, permetre el Diplocat, el salari mínim de 1.000 €… Crec que ens empassem una imatge de debilitat i caos del govern espanyol que no és certa, al contrari, en sortirà reforçat: Sanchez implacable amb la corrupció, en contraposició amb Rajoy i les sentències del PP.

Sànchez no sembla que sigui qui ha decidit els ministres, ho haurà fet l’assessor de les campanyes d’Albiol o els varons? Poques esperences de millora. D’en Borrell ja se savia les malifetes que arrossegava tan bon punt el van nomenar, i per què no fa el mateix que el valencià (que no parla de l’estrena d’A punt)?

Ací estem perdent el temps parlant d’ells en lloc de preparar un bon front electoral pels comicis que s’aveïnen cada dia més de pressa. Europees i locals, si més no per les Illes i el País Valencià. I potser abans, les que Rivera espera en candeletes. Gànguils o conillers, que no ens pillen amb la botifarra baix la llengua.

Estic d’acord en la editorial de VIcent. I també amb qui diu que perquè no s’està acorralant a Borrell. Jo crec que a Borrell se l’ha d’acorralar desprès de la primera bajanada que faci. Tindrà molt més efecte. I també, és raonable pensar que què dimonis estem fent no enfrontant-nos directament amb aquest govern que no promet gens… res… Temps al temps…
Hi ha qui diu que no tenim full de ruta, però és que ells tampoc en tenen llevat del que ja coneixem quotidianament el darrer any. Jo només vull dir que Europa trontolla, Espanya també… i hem d’estar alerta. No tot està perdut, més aviat tenim passos a fer, i no gens menyspreables. Això no és una partida d’escacs, però quasi, quasi… Atenció als propers dies…

Josep Pasqual, completament d’acord amb el teu comentari. Me l’has tret dels dits.
En reprodueixo la frase ;”Ací estem perdent el temps parlant d’ells en lloc de preparar un bon front electoral pels comicis que s’aveïnen cada dia més de pressa.”

Prou ja d’españolitis. Clar que mentre no siguem independents som dependents i ens afecte si vols per força el que es decideix a Madrid.
Però, si us plau, aquest és el segon front. El primer front és Barcelona, guanyar l’ajuntament de la nostra capital, i hi ha enquestes recents desfavorables. Anem per feina i enlloc de rajar contra Ñ, que és gratis, treballem per unir forecs a Catalunya, que costa més.

Estic amb en Josep Pasqual i en Jaume Vall. Ara toca allò de “no quieres caldo, dos tazas”. Muntar un front independentista a tots els Països Catalans.

què estem fent?

Com és que no escrivim sobre la necessitat de’EXIGIR la LLIBERTAT dels nostres PRESOS i la necessitat també de’EXIGIR que TREGUIN LES seves GRAPES espanyoles dels nostres afers i dels nostres diners, i en en lloc d’això estem escrivint aquí un dia més sobre els pets que es tiren els de la Cort?

Molt en desacord.
Molt decebuda.

Si, Vicent d’acord,
Suposo que davant la pressió d’Alemanya s’ha decidit aquest rentat de cara gràcies a Pedro Sánchez. I els amos del Ibex espantats amb el monstre de Frankenstein que han creat amb CS han decidit posar aquests ministres que són d’urgència per a tapar les vies d’aigua. Però em temo hi haurà eleccions passat l’estiu, i en Pedro Sánchez anirà a parar a l’estratosfera. Encara han de passar moltes coses al Reino. Per cert ningú comenta els desastres econòmics com el del Sareb que ha perdut el darrer exercici quasi mil milions. Qui els ha pagat?

El PP acaba de caure per la corrupció. El PSOE no és que ho tingui massa net. Tenia doncs de rentar la seva imatge; tenia de proclamar “Urbi et Orbe” ‘nosaltres no som d’eixe mon’ i ho ha fet traient a un ministre que ja estava posat per a treure’l. Si no n’hi ha prou amb un; s’en treuen dos, i el segon molt més gros encara. O sinó, per que creieu que en Borrell hi grinyola tant?

Son la torna.

Sòc dels que pensa que aquestes coses a nosaltres ens afavoreixen molt.
La primera és foragitar a una gent indigna, dolenta, i amb molt mala jeia que ha intentat (i en massa ocasions ho ha aconsseguit) humiliar-nos.
No hi havia cap altre opció moralment acceptable que fer-los caure, fins i tot sense demanar res a canvi. Que haguessim demanat a canvi?. La República?.
La segona cosa és el desprestigui que torna a suposar això per al Gobierno de España. Com més facin el ridícul, per a nosaltres molt millor.
Ens afavoreix que Borrell sigui ministre, ens afavoreix qualsevol cosa que facin igual que feia el PP quan era al Gobierno.
Com va dir un gran “estadista” (ara defenestrat): Como peor, mejor.
Si segueixen així, tindrem la sort (ni tant sols l’encert) de que cauran ells solets, perquè si depèn de naltros… Bé, ja hem vist el què ha passat quan, després d’assolir un victoria aclaparadora, no ens hem presentat a rebre el trofeu.
Ni tant sols l’Iker Jiménez podrà explicar mai un misteri tant paranormal. Que pebrots ha passat?. De veritat que encara no m’en ser avenir.
Ens han fet por 6 mesos de presó quant ens opliem la boca dient que no hi cabriem tots a les seves presons?. Sí.
Ens ha fet por tornar de l’exili quan vem dir que si guanyavem les el.leccions tornariem per ser investits. Sí.
Dels que de sobte van dir que tot era “simbòlic”, ja no dic res.
No segueixo perquè repartiria a tort i a dret.
Tenim molta sort de que siguin uns sapastres, perquè nosaltres ja fa molt de temps que no n’encertem ni una.

No, Partal, no. El teu editorial de tan forçat que és l’argument que defensa acaba per separar-se tant de la realitat que arriba a anul·lar-la. És precisament tot el contrari: el PSOE, tenint en compte que governa per haver substituït un PP ple de corrupció, n’ix reforçat d’aquesta minicrisi. Perquè, a banda dels titubejos inicials, ha fet allò que tant se li demanava i mai va fer el partit del M. Rajoy: mirar de cara qualsevol acte no lícit o no ètic que afectara qualsevol dels seus càrrecs públics. Per tant, ha traçat una línia roja, almenys en aquest cas, ja veurem si se’n succeeixen més, que sempre podrà vendre com a referència diferenciadora respecte a la dreta. I això t’ho diu una persona que pot cridar ben alt que el partit dels Guerra, dels González, dels Rodríguez Ibarra, dels Joan Lerma… sempre, sempre, li ha produït un immens fàstic existencial. Però com deia Gramsci, la veritat sempre és revolucionària.

En sintonia amb Josep Pasqual, Jaume Vall, Oriol Roig, Eva Salas…
Agraeixo molt especialment, per compartida, la reflexiò d’Antonieta Jarne.
I això em porta a comentar l’editorial d’avui. Utilitzar les paraules “regeneraciò” i “espanyola” a la mateixa frase, grinyolen. Si a defraudar, malversar, estafar, en diem (com a mi m’agrada) picaresca, anem uns segles endarrera i veiem que res canvia en l’adn espanyol. La picaresca vista amb un somriure dels “aporellos”, dels “llestos” (que no inteligents), perque l’Estat és un ésser aliè, que subvenciona, reparteix pagues (sopa boba, que res canvia) des d’una mena de núbol, i si puc robar-li un “te lo hago sin iva” soc més llest que el veí. Perque allà, això no afecta a l’hospital del veí ni al col.legi del fill de veí, a qui aprecíen molt. Deixar d’espoliar les colonies sí. Aporellos.
Parlem una mica més de que fem per marxar quan avans millor, o que?

La diferència essencial entre una funció de final de curs i una obra de teatre, és que una la desenvolupen afeccionats i l’altre, artistes professionals. En aquest país, fa tants anys que els governs es formen a base d’amistats, de deutes inconfessables o de l’atreviment del “jo també ho sabré fer”, que trobar un polític professional en un govern ja és pràcticament impossible. N’hi ha que consideren que si et fan ministre és com si t’hagués tocat una rifa, i com a tal utilitzen el seu escó directament per a fer diners. Però aquest cas del ministre d’esports que odiava l’esport potser és pitjor, perquè permet fer-se una idea de fins on ha arribat la corrupció institucionalitzada. Un govern que s’ha format específicament per lluitar contra la corrupció, deixa colar entre els seus ministres a un (amb sort) corrupte. Què pretenia el President del Gobierno. Pretenia que ningú sabes mai els problemes del seu ministre amb Hisenda? Pretenia que el PP, rabiós i venjatiu no remenés el que fos per trobar-hi corrupció? És per una qüestió d’amistat que no va creure necessària cap comprovació?… Tot plegat, cosa d’afeccionats i res més.
Ja que no sabeu fer bé res de res,excepte el ridícul, el menys que podríeu fer és deixar-nos marxar d’aquest caos digne d’un parvulari o, més aviat d’una monarquia bananera.

Como decia un comentario anerior … DECEPCION , todos aquellos politicos que apostaron por votar no a Rajoy Y si a Pedro … Tarda, Pdcat … tendrian que EXPLICAR como ven ellos el asunto y que piensan hacer , porque ¿ LO QUE YA SE PREDIJO …?

DECEPCION … Y LA DESMOVILIZACION QUE LE SIGUE por el lado indepe ¿llegara? , ojala fuesen ciertas las ALEGRIAS QUE SE PROMETIERON CON ESE CAMBIO DE GOBIERNO …. YA ESTA HECHO … AHORA FALTA VER QUE DICEN LOS LIDERES CATALANES QUE PROMOVIERON ESE CAMBIO … ESTAMOS ESPERANDO …

Gracias Sr. Partal por levantarnos el animo …hace falta.

Regeneració Sànchez? Mai n’ha parlat!
Més aviat es tracta de degenerar encara més la política de l’estat espanyol.

Hauríem d’anar construint Catalunya i la nostra República.
No creieu?

Hola, Vicent: Si m’ho permets: Podries provar a retirar la publicitat a la plana web http://www.vilaweb.cat per a subscriptors? Cada vegada que hi entro veig que n’hi ha més i més i més, fins i tot ara hi surt un cookie que tapa la pantalla sencera durant una bona estoneta. Només era una sugerència per si ho podries considerar. Entec que per a un publi ample és com cal però no pas per a gent que et paga 120 euros / anys, etc. Una abraçada, Miquel

Posats a regenerar el govern i la selecció en un temps rècord, ja podien emprendre la Constitució i el tema del referèndum, així igual es millora el clima democràtic de l’estat.
🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️

El Sánchez li passa el mateix que a la Colau: els hi bé gran. La tria dels ministres que ha fet (teòricament) el Sánchez és una declaració de principis i la inclusió d’en Borrell una seriosa advertència a Catalunya. Tot plegat em recorda els Puccinel’lis de la meva infantesa. No anem bé.