21.11.2025 - 21:40
The Washington Post · Reis Thebault
San Francisco, Estats Units. En Tazo Stuart-Riascos ha de fer 28.000 passes el dia per arribar a final de mes en una de les ciutats més cares dels Estats Units.
Stuart-Riascos es posa a caminar abans del trenc de l’alba: surt del seu pis a Oakland i s’encamina cap a la botiga on treballa com a dependent a San Francisco. Quan surt de la feina, va cap a la zona d’East Bay per fer el seu torn nocturn com a dependent en un supermercat, cosa que l’obliga a mantenir-se dret fins a les deu de la nit. Tot i aquest frenesí, amb prou feines arriba a final de mes.
Stuart-Riascos forma part d’un grup com més va més nombrós de persones –moltes de les quals, pluriocupades– que lluiten per quadrar els comptes mentre el cost de vida s’enfila i els salaris s’estanquen, cosa que dificulta encara més l’objectiu –que sempre ha estat complicat– d’arribar a final de mes en una de les zones més cares dels Estats Units.
“Així van les coses ara a Califòrnia”, diu Stuart-Riascos, de 36 anys. “Avui la gent no se sorprèn que tinguis dues feines. Es veu com una cosa normal. Proves de tirar endavant, però l’única cosa que fas és enfonsar-te encara més.”
Per primera vegada en més d’una dècada, la taxa de pobresa a zona de la badia de San Francisco ha crescut de manera significativa: més d’un 4% en menys d’un any, segons una anàlisi publicada dimecres per Tipping Point Community, una ONG anti-pobresa, amb seu a San Francisco, que fou fundada ara fa vint anys pel batlle actual de la ciutat.
Més d’un milió de veïns de l’àrea metropolitana de San Francisco viuen per sota del llindar de la pobresa –uns ingressos inferiors als 28.000 dòlars l’any per adult–, i uns 800.000 s’hi acosten, segons que revela l’estudi. L’augment de la pobresa a tota la regió, que abraça els sis comtats que envolten la badia de San Francisco, supera la taxa de creixement de la pobresa a la resta de Califòrnia, cosa que amplia les desigualtats que fa anys que condicionen la vida a la ciutat.
Stuart-Riascos, com molts altres veïns que lluiten per tirar endavant, diu que se sent “atrapat en una cursa sense fi per sobreviure” que l’ha dut a qüestionar-se si el seu futur serà a la ciutat on va néixer i on es va criar. Destina dos terços dels seus ingressos mensuals a pagar el lloguer, un llindar molt superior al que els investigadors consideren com a càrrega econòmica greu. “No crec que sigui sostenible de cap manera”, diu.
L’àrea metropolitana de San Francisco compta amb més multimilionaris que cap altra àrea metropolitana dels Estats Units. Paral·lelament, l’augment del cost de vida va empenyent moltes persones a la pobresa, i això converteix aquesta zona en una de les més desiguals del país.
Entre el 2021 i el 2023, la renda mitjana a la ciutat augmentà prop d’un 10%, però el cost de vida es disparà gairebé d’un 20%, segons l’estudi. Per si no n’hi hagués prou, aquests darrers mesos han anat caducant els programes de protecció social posats en marxa durant la pandèmia.
“L’estat del benestar ha tornat a ser com era abans, cosa que no ha passat a la resta del món”, diu Ryan Finnigan, subdirector de recerca del Terner Center for Housing Innovation de la Universitat de Califòrnia (Berkeley). “No és difícil de veure per què la gent ha anat perdent poder adquisitiu.”
El frenesí de la intel·ligència artificial continua inflant els preus dels lloguers a la ciutat, cosa que ha convertit el mercat immobiliari de San Francisco en un dels més cars del país. L’agència de transport públic de la ciutat s’enfronta a una crisi pressupostària que podria fer perillar el servei d’autobús i de metro de què depenen tantes persones per desplaçar-se. I les retallades previstes els mesos vinents als programes d’assistència sanitària i d’ajuts a l’alimentació, producte del darrer pressupost del govern Trump, augmentaran encara més la pressió econòmica per a les famílies de la ciutat que ja es troben al límit.
“Ens preocupa que aquestes xifres empitjorin encara més”, diu Ali Sutton, de Tipping Point Community.
Els veïns de la ciutat ja han començat a notar aquesta pressió. Judy Chow, veïna de San Francisco de tota la vida i professora jubilada, ha tornat a treballar com a professora substituta per poder pagar els imposts i les factures. Explica que als seus tres fills, ara adults, els encanta la ciutat, però que no poden permetre’s de viure-hi. “La factura de l’aigua, l’electricitat, les escombraries… tot ha pujat”, diu Chow, de 70 anys.
Els professors amb què treballa, molt més joves que ella, sovint viuen amb els seus pares o comparteixen lloguer per repartir-se les despeses. Molts, diu, acaben cansant-se’n i opten per traslladar-se a unes altres ciutats.
“Els joves se’n van de San Francisco”, diu Chow. “Els anem perdent, i ningú no els substitueix.”
Una feina com l’ensenyament, que en el passat s’hauria vist com a segura, ara no es paga prou per a arribar a final de mes. Bryce Duncan, enginyer civil que supervisa obres de construcció, diu que abans solia beure uns set litres de llet la setmana. Ara n’ha reduït el consum a un litre el mes. Quan la seva dona, que compagina tres feines, li pregunta per la possibilitat de formar una família, ell li respon que haurien d’ajornar-ho fins que tinguin una situació financera més estable.
“No sé si podríem formar una família, ací”, diu Duncan, de 27 anys. Molts altres han arribat a la mateixa conclusió. De fet, San Francisco té la proporció més baixa d’infants de totes les ciutats grans dels Estats Units.
Fins i tot, els treballadors del sector tecnològic es veuen abocats a la precarietat. L’onada d’acomiadaments en unes quantes de les empreses més importants de la zona, producte en part de l’adopció de la intel·ligència artificial, han deixat milers de persones sense feina. El mercat laboral és altament competitiu, segons que explica J. Marie Valdivia, que va ser acomiadada de la feina ara fa dos anys i d’ençà d’aleshores cerca una feina a temps complet. Fa poc, començà a treballar per torns en una cafeteria i a fer de voluntària en un banc d’aliments del barri d’Inner Richmond, on també és una de les beneficiàries.
“No vaig pensar mai que em trobaria en aquesta situació”, diu Valdivia, de 44 anys. La ciutat, afegeix, s’ha tornat més desigual. Molts dels seus amics al sector tecnològic també han estat acomiadats, però els qui encara tenen feina sembla que estan millor que mai.
“La meitat del barri està l’atur i és pobre. L’altra meitat és extremadament rica i privilegiada”, diu Valdivia.
Aquest contrast és visible pertot. Davant un banc d’aliments, un veí a l’atur fa cua per rebre menjar mentre veu passar un taxi Waymo sense conductor. “Són com dues ciutats”, diu l’home, que es nega a donar el seu nom. “Aquí fem cua per rebre menjar, i ells tenen cotxes robotitzats.”
Els investigadors afirmen que les tendències recollides a l’estudi de Tipping Point Community evidencien la importància de reforçar el sistema de protecció social abans no empitjori la crisi. El batlle de San Francisco, Daniel Lurie –que assumí el càrrec al gener– diu que el seu govern ha provat de tractar alguns dels problemes descrits a l’estudi.
“He vist com el govern s’ha negat a fer costat a les famílies de la nostra ciutat que tenen dificultats per a pagar el lloguer i posar un plat a taula”, diu en un comunicat Lurie, que deixà Tipping Point abans de començar la seva carrera política.
“Continuarem treballant per crear oportunitats econòmiques i fer costat a les famílies de San Francisco, proporcionar a les persones sense llar un lloc on dormir, obrir negocis, crear llocs de feina i protegir el transport públic, tot vetllant perquè sigui assequible i fiable”, afegeix.
No obstant això, per a veïns com Stuart-Riascos, el dia a dia es fa costerut. Ell, que de jove es beneficià del sistema d’acollida familiar i que ha viscut al carrer en el passat, és plenament conscient de com n’és, de difícil, guanyar-se la vida a la ciutat. Però els sacrificis passen factura. Sovint té massa feina per a fer exercici, cuinar-se àpats saludables, tenir cura de la seva salut mental o bé mantenir relacions de parella.
“No hi ha prou hores al dia per a fer-ho tot”, diu Stuart-Riascos. “Especialment, si tens intenció de dormir en algun moment.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
