Salvar Gaza és salvar també Israel

Salvant Gaza, salvareu també Israel. És la comminació i pregària de dos israelians, el matrimoni format pel periodista i crític musical Noam Ben-Zeey i la cineasta Yael Perlov, dues figures del món cultural israelià que s’han exiliat a França, tots dos de llarga trajectòria de treball, amistat i relacions a Gaza. En una dolorosa crònica dibuixen un anhel: salvar Gaza és salvar Israel.

És senzill, és així, aquesta massacre és de doble sentit. Israel s’està abocant a la pròpia destrucció tot destruint Gaza. Què se’n farà dels palestins, què se’n farà de Palestina, què se’n farà de la franja de Gaza que alguns ja s’estan repartint, després de la guerra? I què se’n farà dels israelians, què se’n farà d’Israel després de la guerra: podrà continuar com si res?

Les mateixes preguntes es poden fer respecte de totes les guerres, les postguerres són la continuació del poc o molt que pugui quedar de l’ànima humana. Entesos. Però Palestina i Israel són un món particularment proper per a molts de nosaltres els europeus. L’anàlisi independent és obligada, no parlo ara de quin costat d’aquesta guerra estic o esteu. Amb modèstia alço la bandera blanca de l’anàlisi independent, perquè si no ho fem ens tornarem encara més zombis.

Sentim a prop Palestina i Israel, d’una manera que va enllà de la consciència. Els tenim sota la pell, en els replecs del cervell, en els camins del cor. Israel, defensant-lo o criticant-lo, les dues coses a la vegada, perquè la seva fundació com a estat en un altre continent fou el resultat de les pitjors coses d’Europa, el nazisme i l’antisemitisme no sols alemany. Palestina, defensant-la o criticant-la, les dues coses a la vegada, perquè la seva dissort històrica en el propi territori i el propi continent, sense estat, és  conseqüència del colonialisme europeu. A partir d’aquí, capes i capes de la història se sobreposen i gent més formada que servidora en aquest llarg i dolorós procés ens ho han explicat i ens ho expliquen, fins enmig de la infoxicació dominant; només cal, per més treballós que sigui, destriar la informació i l’anàlisi independents, i més encara l’anàlisi partidista.

Ara és ara. Salvar Gaza és salvar també Israel. Ben-Zeey i Perlov descriuen així l’actual moment del seu país: “Incapaç de netejar la seva ànima del trauma de la Xoà i dels horrors comesos contra els jueus d’Europa, infligeix al seu torn l’horror a un altre poble. La massacre comesa per Hamàs el 7 d’octubre de 2023 el va cegar i li va endurir encara més el cor. Tot el país va quedar atordit, desesperat, aixafat per aquest nou trauma. El govern israelià, extremista i criminal, va atiar el desig de venjança, i nosaltres, els israelians, vam sucumbir a un frenesí sagnant i insaciable, infligint mil 7 d’octubre als nostres veïns palestins. Aquesta venjança cruel i cega no la pot aturar res ni ningú, ni els nostres germans israelians, ostatges enterrats vius als túnels de Gaza, ni l’anomenat món lliure, que, lluny de posar fi a aquest infern –ara, avui, immediatament!–, amb prou feines murmura protestes per tenir la consciència tranquil·la.”

Cronista musical dels territoris gazians i els seus concerts per al diari liberal i secular israelià Haaretz, Ben-Zeey dóna testimoni en l’escrit de l’afecte entre els dos pobles, que els seus amics palestins consideren amb escepticisme. Fins que no fa gaire, un d’aquests amics li diu: “Comparteixo el teu dol.” “Aquestes paraules reconfortants em van fer entendre això: després de tots aquests anys creuant la frontera, construint amistats i connexions profundes, la tragèdia que estem fent passar als palestins em toca intensament. Em fa mal al cor.” Se n’ha anat a l’exili. “Giro l’esquena al meu país. Em nego a col·laborar, ni tan sols passivament, en allò que es fa en nom meu.” Aquesta actitud és també Israel.

La humanitat és una pràctica, l’humanisme és una pràctica, no ens ve donat de naixement. Per més que ens diguem humans, els valors de l’humanisme demanen ser practicats cada dia i cada nit, que també és ben humà desentendre-se’n, cert, però això té un preu. Aquest és el punt ara, o no.