Salut ha rebut 334 queixes reclamant atenció en català aquests darrers tres anys

Entre el 2021 i el 2023, el Departament de Salut va rebre 700 queixes relacionades amb els drets lingüístics dels usuaris als centres sanitaris i, d’aquestes, 279 reclamaven atenció oral en català i 55 la documentació clínica en aquesta llengua. També hi va haver queixes que demanaven l’atenció en castellà, aranès i francès, a l’hospital transfronterer de la Cerdanya, i de relacionades amb la documentació administrativa. La consellera Olga Pané ha donat aquestes dades al parlament i s’ha compromès a treballar perquè la situació actual, en què molts professionals no saben parlar català, sigui temporal, però mentrestant ha demanat de no fer “col·lidir” els drets d’assistència i de llengua.

En una compareixença a la Comissió de Salut, Pané ha reconegut que el nombre de queixes per vulneració de drets lingüístics augmentava, però l’ha volgut relativitzar. Una altra dada que ha facilitat és que, dels nou expedients oberts en aquest àmbit aquests darrers sis anys, quatre s’havien obert del setembre ençà. No és el mateix recollir una queixa que obrir un expedient d’investigació: l’autoritat d’inspecció sanitària intervé quan sospita que un problema lingüístic ha pogut tenir una repercussió assistencial. Pané ha afegit que havien posat sancions tant per les demandes de ser atès en català com per les de ser atès en castellà, però no n’ha donat més detalls.

El marc normatiu assenyala que tothom té dret de ser atès en la llengua oficial que triï en la seva condició d’usuari. Fa uns quants mesos el Departament de Salut, aleshores amb Manel Balcells al capdavant, va aprovar una instrucció per a preservar els drets lingüístics dels pacients i usuaris del sistema públic de salut de Catalunya. Pané ha volgut deixar clar que adreçar-se a un pacient en la seva llengua no solament era una qüestió lingüística, sinó assistencial i ha dit que no es pot discutir, d’acord amb la literatura científica, que era útil per a l’atenció sanitària. “És important que el personal sanitari pugui parlar la llengua dels pacients”, ha recalcat.

Ha reconegut que la contractació de professionals de la salut de fora de Catalunya tenia un impacte, que considerat que era temporal, en els drets lingüístics i ha afegit que era responsabilitat dels representants polítics que no es perpetués. Ha demanat de ser realistes amb el context actual, en què falten professionals no solament a Catalunya sinó a tot Europa: “Ens veiem obligats a incorporar professionals que vénen d’uns altres entorns i que el seu idioma matern o que dominen no és el català. Haurem de conviure amb aquesta situació un temps.” La consellera ha assenyalat que les vies principals per a abordar aquesta situació eren la formació, la informació i “l’avanç cap a un marc respectuós dels drets lingüístics, tant dels pacients com dels professionals”.

Sobre això, ha destacat que volien facilitar els mitjans perquè el personal aprengués el català i també que les institucions es poguessin organitzar de la millor manera per garantir els drets lingüístics mentre els professionals encara no haguessin adquirit les competències lingüístiques. Finalment, ha indicat que desenvolupaven el pla que va presentar a l’estiu l’anterior equip per a garantir l’ús del català i ha destacat els cursos que s’havien engegat d’uns mesos ençà i que eren en horari laboral, en línia i de franc.