Jo sí que vull saber si Mazón i Vilaplana eren al llit

Jo sí que vull saber si Mazón i Vilaplana eren al llit. Jo sí que vull saber si aquella tarda practicaven sexe o jugaven a parxís. Jo sí que vull saber si van estar al reservat del costat d’El Ventorro, a casa de Mazón o en una altra banda. Jo vull saber què feia exactament el president entre les 18.57 i les 19.33. Com és que va estar incomunicat aquests 37 minuts? I vull recordar que és justament en aquesta franja horària, entre les set i les vuit del vespre quan va morir més gent aquell dia. Vuitanta-dues persones. Jo vull saber què feia en l’hora més negra el senyor Mazón: era al llit, jugava a parxís o estudiava informes?

Cap de les respostes serà la que voldríem que fos, la pròpia d’un servidor públic: durant aquella tarda el president havia d’haver estat avisant la població del perill. No ho va fer. I això l’acompanyarà la resta de la seva trista vida. Però la resposta ens ajudarà a saber per què coi no ho va fer. Aniria bé de saber què feia el president la tarda de la gota freda. Minut a minut. Ara no ho sabem. Ell i ella menteixen. Hi ha 37 minuts que no sabem què feien.

Jo, doncs, vull saber si aquell dinar de feina va acabar al llit o no. I dic dinar de feina, i no privat, perquè així l’expliquen ells: Mazón va oferir el càrrec de directora de la televisió pública valenciana a Vilaplana durant el dinar, cosa que ja havia fet dies abans. I ella el va refusar. Aquesta és la versió de la parella. Considero que un dinar en què un president ofereix el càrrec de directora d’À Punt a una periodista no pertany a l’esfera privada de cap dels dos. Tampoc no veig clar de deslligar sexe i poder, com si l’un, el sexe, formés part de la nostra vida íntima, i l’altre, el poder, de la nostra vida professional. A mi això no em quadra. No descobreixo res si dic que justament sexe i poder van molt lligats. I no parlo de polítics. Parlo de tothom. La manera com els mascles i les femelles abordem el sexe, el poder i la relació entre tots dos és molt complex, diferent i interessant. N’hem parlat altres vegades. Hi ha relacions sexuals, de parella, que també són relacions de poder. I relacions de poder, entre jerarquies, que són sexuals. Hi ha gent, homes i dones, que tenen feines gràcies al sexe. Hi ha gent, homes i dones, que tenen sexe gràcies al poder. Separar l’una cosa de l’altra a mi no em quadra. I menys durant un dinar de feina.

Jo sí que trobo a faltar que algú els demani, a la cara, i en directe, si eren al llit. I sí, he anat seguint totes les insinuacions, mitges bromes o teories donades per certes. S’ha dit que Mazón es va buidar l’agenda per poder tenir la tarda lliure, s’ha parlat d’expectatives que el president tenia. Eufemismes. S’han fet bromes sobre si Mazón duia els pantalons abaixats o apujats. Mal gust. He vist comentaristes que asseguren sense cap mena de dubte que sí, que practicaven sexe. S’insinuen fotos. Soroll. De moment, no en tenim ni idea, perquè ni tan sols els ho preguntem.

No vull, a sobre, donar res per sabut. D’entrada, en el sexe, gràcies a Déu, no tot és poder. No tot és cinisme. No tot és jugada. També hi ha afecte, sensibilitat, pells que connecten i sorpreses. L’amor hi era present? Això també ho vull saber. Perquè que un president ofereixi un càrrec per amor, o atracció, tampoc no pertany a l’esfera privada.

Els periodistes, a vegades, no fem les preguntes que toquen. Normalment, són les que es fa tothom, i sense gaires escarafalls. No fa pas tant, quan tots els fòrums d’internet, Reddit i més plataformes anaven plenes dels problemes de Joe Biden, vídeos inclosos, recordo que molta premsa dita seriosa fugia d’estudi. No fer la pregunta que tocava (senyor Biden: comenceu a tenir problemes cognitius?) els va explotar a la cara. No hauria de costar tant que la premsa preguntés allò que es pregunta tothom: Mazón, Vilaplana, éreu al llit aquell dia? Volem saber què fèieu, i per què coi el president no va sortir quan tocava. Deixeu de mentir. Gràcies. Ja som grandets i podem parlar de sexe. El problema no el tenim aquí. El problema el tenim amb els morts que no vau salvar, president.