Autora: Gemma Aguilera

Ronald Puppo (San Francisco, EUA, 1954) és el traductor a l’anglès d’una de les grans obres de la literatura catalana, Canigó (1886), de Jacint Verdaguer, que es troba amb el títol Mount Canigó. A tale of Catalonia, editat per Ed.Barcino i l’editorial anglesa Tamesis Books. Puppo, que viu a Catalunya des de l’any 1979, es professor titular de Civilització i Cultures de països de parla anglesa a la Universitat de Vic. Explica a Tornaveu què significa per al país la traducció de Canigó a la llengua més potent del món.

Per què un anglès s’hauria de sentir atret pels versos d’un poeta català de fa un segle i mig?
Perquè es tracta d’un poeta fora de sèrie, un poeta-sacerdot rebel. Verdaguer va ser rebel en dos sentits: primer, rebel davant de la injustícia social de la seva època, motiu pel qual es radicalitza i acaben apartant-lo de la casa del marquès de Comillas a Barcelona… i el corresponent enfrontament amb la jerarquia eclesiàstica. I va ser rebel, en segon lloc, per escriure en una llengua petita: la llengua que, diria Maragall poc després, “m’ha donat la terra aspra”.

Hi ha dedicat molts anys de la seva vida, a Verdaguer! Quin ha estat el procés d’estudi de l’autor fins a arribar a la traducció de Canigó publicada en anglès?
La llista d’obres èpiques en llengua anglesa —algunes d’altres llengües però traduïdes a l’anglès— que anava devorant seria bàsicament aquesta: Beowulf (traducció de Seamus Heaney), Orlando Furioso de Ludovico Ariosto (traducció de Guido Waldman), The Faerie Queene d’Edmund Spenser, Paradise Lost de John Milton, Evangeline: A tale of Acadie i The Song of Hiawatha de Henry Wadsworth Longfellow, i Idylls of the King d’Alfred Lord Tennyson; però també la poesia lírica dels romàntics anglesos (Wordsworth, Keats, Coleridge, Byron) i també Whitman i Eliot m’han ajudat a resoldre algun problema de traducció en concret. A tot això, afegim les novel·les que habitualment anava llegint mentrestant, també tot elaborant llistes de paraules i col·locacions lèxiques que trobava interessant… recordo que de la novel·la Underworld de Don DeLillo, en vaig manllevar l’insòlit adjectiu “skysome”, que diu Griselda al commovedor cant 10 de Canigó. Tot plegat, dues dècades!

El català de Canigó, de fa un segle i mig, és un català molt diferent de l’actual. Ha fet una traducció, o una reescriptura?
Mount Canigó i Canigó són la mateixa obra, però són textos diferents… L’un és el text original, l’altre el text anglès. Per tant, els traductors, fem un reescriptura i en conseqüència, el text anglès està pensat i treballat per als lectors d’avui. És cert que quan començava a traduir Canigó fa vint anys, tenia tendència a arcaïtzar, però afortunadament em varen corregir, sobretot amb l’interès que hi va posar generosament l’enyorat mestre Arthur Terry.

Llegix l’entrevista sencera a Tornaveu, fent clic aquí.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb