Romain Colonna: “L’assassinat d’Yvan Colonna catalitzarà el sentiment de lluita a Còrsega”

Entrevista al diputat cors del partit Femu a Corscia sobre l'assassinat del pres polític Yvan Colonna

VilaWeb
Romain Colonna, diputat cors (Foto: RC)
Andreu Barnils
22.03.2022 - 20:31
Actualització: 22.03.2022 - 20:59

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Romain Colonna és diputat a l’assemblea de Còrsega pel partit nacionalista Femu a Corsica que, amb trenta-dos diputats, va guanyar les darreres eleccions. Colonna, professor de sociolingüística de la universitat, atén VilaWeb poques hores després de la mort obscura i poc aclarida, a la presó d’Arle (Occitània), del pres polític cors Yvan Colonna (tot i compartir cognom, no són parents). Yvan Colonna va ser acusat de l’assassinat, el 1998, del prefecte de Còrsega Claude Érignac. Sempre va negar els fets i el seu empresonament, judici i mort han sacsejat l’illa. El diputat explica l’estat d’ànim actual i les conseqüències polítiques que pot tenir aquest cas.

Com estan els ànims a Còrsega?
—A Còrsega hi ha un profund sentiment de tristesa i d’injustícia.

Yvan Colonna s’ha convertit en un símbol. Per què?
—Primer, perquè sempre s’ha declarat innocent. En els tres processos judicials que ha tingut, en tots tres. Sempre i des de bon començament. En segon lloc, hem vist una gran desproporció en el tracte. L’estat francès, ja de bon principi, va desplegar uns mitjans increïbles per arrestar-lo i ficar-lo a la presó. En segon lloc, Yvan Colonna no va poder tenir mai un procés just, fins al punt que el segon procés judicial el va haver de cancel·lar el tribunal de cassació. Aquí la justícia francesa no va ser conforme a la justícia internacional. I, en tercer lloc, perquè no s’ha permès mai que Colonna estigués en presons de Còrsega, sinó que va restar a la presó d’Arle. I això no hauria de ser així, ni segons el dret internacional, ni segons el francès. Feia més de vint anys que Colonna era a França, malgrat la demanda gairebé unànime dels batlles, els polítics i la societat. Si li haguessin permès de ser en una presó corsa, tot això no hauria passat.

Colonna va ser atacat per un altre pres a la presó d’Arle. Després de setmanes molt greu, ha mort fa poques hores. Aquests dies a les manifestacions s’hi sentia “estat francès, assassí!”. Per què?
—Per la darrera raó que he dit. El van deixar a França expressament. Tenia el dret de tornar. Les condicions a Còrsega no són les mateixes que al continent.

L’assassí confés és Frank Elong Abe.
—Islamista arrestat a l’Afganistan pels americans, que va ser transferit a França. Demanem una investigació imparcial sobre els fets. És anormal que Frank Elong Abe es trobés tot sol tanta estona amb Colonna. Recordem que Colonna tenia un estatus particular, era considerat una mena de pres perillós. I aquests presos són vigilats tota l’estona. Aquesta trobada entre ells dos no es va veure? Elong diu que el va matar perquè Colonna va malparlar de Déu. Vés-ne a saber els motius. Ell és l’únic que addueix aquests motius. Sense negar el problema de les presons, on hi ha molta gent, no podem passar per alt la responsabilitat de l’estat. L’estat francès té responsabilitat en les condicions de les presons, que han tingut com a conseqüència l’assassinat.

Tesi: una de les conseqüències polítiques de la mort de Colonna serà la unió i empenta dels nacionalistes. Hi esteu d’acord?
—El moviment nacionalista, sobretot d’ençà del 2014, no ha parat de pujar en tots els àmbits de la societat, però sobretot en el camp polític, fins al punt que a les darreres eleccions locals del juny passat el nacionalisme va arribar quasi al 70% del vot. L’assassinat d’Yvan Colonna catalitzarà el sentiment de lluita a Còrsega. Un sentiment transgeneracional. L’estat francès l’única resposta que té per al nacionalisme cors és el menyspreu i la negació de la via democràtica. L’assassinat d’Yvan Colonna simbolitza el menyspreu de l’estat francès i la seva negativa a la resposta democràtica.

El ministre d’Interior francès va fer una mena de mea culpa.
—Al nivell més alt de l’administració es reconeix que alguna cosa no ha funcionat bé dins la presó. Per això demanem amb molta força llum, veritat i justícia. L’estat francès té una enorme responsabilitat amb el que ha passat i en les condicions d’empresonament.

—Podem veure els autonomistes corsos que es passen a l’independentisme?
—La seva mort va més enllà de la família nacionalista. Ha sacsejat tota l’illa. Femu a Corsica és autonomista. Partitu di a Nazione Corsa, és autodeterminista. Rinovo és independentista. Però amb fronteres difuses, i en aquest cas encara mes. Aquesta història concerneix tota la família nacionalista, i més enllà.

Gilles Simeoni, president del consell executiu cors, membre de Femu a Corsica i advocat d’Yvan Colonna, quina reacció ha tingut?
—Ha reaccionat públicament a Twitter i Facebook. Profunda injustícia i tristesa, com dèiem abans. Coneixia molt bé la família d’Yvan Colonna, família molt coneguda i sacrificada.

Aquests dies què espereu que passi?
—Ens esperen dies de dol i pregària íntima. Fa tres setmanes que tenim molta revolta i lluita. Què passarà encara no ho sabem.

La revolta i la lluita s’intensificaran?
—No ho sabem encara. Va morir ahir, tot just. Encara és aviat. Encara no se sap.

Tesi: si Macron guanya les eleccions, donarà l’autonomia a Còrsega. Ho creieu?
—No puc parlar en nom de Macron. Però ara Gérald Darmanin és el “senyor Còrsega” al govern, i s’ocupa dels afers corsos al govern. Abans aquesta figura no existia. Després de la seva darrera visita en nom del cap de l’estat, creiem que començarà un diàleg amb els representants polítics corsos. Però avui no podem saber què n’obtindrem. És massa aviat. Nosaltres tenim, de fa anys, uns quants afers a resoldre, i el candidat Macron ja ha dit que té línies vermelles que no podrà superar. Esperem obrir un diàleg polític amb Macron i trobar una solució política per a Còrsega.

Com a professor, veieu uns joves més nacionalistes que els pares?
—Bona pregunta. Si ens fixem en els resultats electorals i en els moviments de la societat civil dels darrers anys, podem pensar que gran part de la joventut té aspiracions nacionalistes. I deixeu-me dir que entenem la paraula “nacionalista” com a símbol de la lluita d’emancipació, però mai com a moviment excloent i tancat, estret. D’aquí ve la nostra afinitat amb els catalans. Compartim amb el poble català els valors humanistes, la democràcia i l’emancipació dels pobles. Hi tenim solidaritat total mitjançant l’Assemblea de Còrsega i la societat civil. Estem emocionats de veure que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ens ha mostrat la seva solidaritat en aquestes hores difícils que passem.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes