04.03.2019 - 15:56
|
Actualització: 04.03.2019 - 17:45
‘Si els acusats estan aquí per organitzar un referèndum, ho hauríem d’estar milers de persones, el primer jo’, ha manifestat el president del parlament, Roger Torrent, durant el seu interrogatori al Suprem. Torrent ha defensat la seva antecessora, Carme Forcadell, i ha dit que la mesa no pot ‘no admetre’ una iniciativa d’un grup ‘per més inconstitucional que un pugui pensar que és’ perquè només ha de mirar si està ben presentada en temps i forma. ‘Si no fos així, es convertiria en un òrgan censor’, ha manifestat. A més, ha dit explícitament que si s’hagués trobat en la posició de Forcadell, hauria actuat de la mateixa manera. ‘Forcadell no podia fer altra cosa que admetre les iniciatives dels grups parlamentaris, mai pot ser un òrgan censor’, ha dit.
Vegeu el vídeo de la compareixença de Roger Torrent:
A l’inici de la sessió, Torrent ha recordat que onze dels dotze acusats han estat diputats i que el fet que nou d’ells estiguin a la presó suposa una ‘greu distorsió’ del ‘normal funcionament’ del parlament. A més ha mostrat el rebuig a contestar a Vox. ‘Vull mostrar la meva preocupació que estiguin asseguts al banc dels acusats i l’extrema dreta exerceixi l’acusació popular’, ha valorat. Torrent ha declarat proposat com a testimoni per l’acusació popular, exercida per Vox.
Com ja va fer Forcadell, ha assenyalat que qualsevol iniciativa parlamentària pot admetre esmenes i tenir un redactat final diferent del proposat inicialment. ‘No es pot inadmetre una iniciativa parlamentària, impedir-ho seria censurar i limitar el dret dels grups parlamentaris, i per tant la capacitat d’iniciativa política i de representació política dels grups’, ha reblat.
Sobre el ple del 10 d’octubre ha afirmat que no es va votar res i sobre el dia 27 ha apuntat que la declaració d’independència estava a la part dispositiva i que això no es va votar. A més, ha afegit que la declaració d’independència no es va publicar ni al BOPG ni al DOGC. Específicament sobre la Llei de transitorietat, ha dit que ‘mai no es va fer efectiva’ i que no va tenir ‘efectes jurídics’. A preguntes de l’advocada de l’estat espanyol, ha dit que només es va aprovar però que ‘més enllà d’això no va tenir efectes jurídics’, ja que el Tribunal Constitucional espanyol la va suspendre l’endemà.
Sobre la finalitat de les lleis aprovades el dia 6 i 7 de setembre al parlament, ha dit que eren lleis que ‘emanaven de la voluntat majoritària dels diputats’ que, segons Torrent, demanaven a través d’alguns grups parlamentaris que anessin al ple per buscar instruments per poder preguntar als ciutadans sobre ‘el dret a decidir el seu futur’. ‘Mai no renunciarem a la voluntat majoritària del dret a decidir el nostre futur’, ha manifestat el president de la cambra catalana. En aquest punt, ha defensat que la solució a Catalunya tornarà a passa per un referèndum. ‘Jo vaig votar l’1-O com més de dos milions de persones, i tornarem a votar perquè el conflicte només es resoldrà a través d’un referèndum’, ha manifestat.
Queixes de les defenses
Advocats com Andreu Van den Eynde, Jordi Pina i Marina Roig han volgut interrogar Torrent per altres fets, com els fets del 20 de setembre, però el president del tribunal, Manuel Marchena, ha evitat que poguessin preguntar i tampoc no els ha deixat pronunciar les preguntes perquè constin en acta. Segons ha justificat, el testimoni està proposat per Vox i considera que és un ‘interès sobrevingut’ aprofitar la seva citació per preguntar coses més enllà del seu ‘coneixement sobre l’activitat parlamentària’.
Calendari del judici contra el procés
Les declaracions dels testimonis continuaran demà amb Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policíac de l’1-O; Sebastián Trapote, ex-cap superior de policia de Catalunya; Ángel Gozalo Pascual, ex-cap de la Guàrdia Civil a Catalunya; Manuel Castellví, cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos; Emilio Quevedo, comissari dels Mossos d’Esquadra; Cristina Manresa, cap de la regió metropolitana nord de Barcelona dels Mossos d’Esquadra.
Dimecres serà el torn de Montserrat del Toro, secretària judicial del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona; del propietari de l’hotel Gaudí de Reus; del propietari de l’hotel Travé de Figueres; Pedro Buil Armengol, capità de la marina mercant que va enviar una carta al jutge Pablo Llarena arran de la negativa de la Generalitat perquè el vaixell conegut per ‘Piolín’ atraqués al port de Barcelona; de Vicent Nos, vinculat a un sistema de votació telemàtica per l’1-O; de Quim Franquesa, soci de Vicente Nos; de Teresa Guix Requejo, presumpta perceptora de fons; d’Olga Solanas García, de Focus Media SL; de Ferran Burriel, de Nothingad Comunicación SL; de Núria Llorach, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; i de Xavier Xirgo, director del diari el Punt-Avui.
L’últim dia amb sessió d’aquesta setmana serà dijous, quan declararan Pablo Raventós, ex-director general d’Unipost; Albert Jaime Planas, d’Unipost; Francisco Juan Fuentes, d’Unipost; Antonio Manuel Santos Falcón, d’Unipost; David Palanqués, responsable de transformació digital del Departament de Treball; José Oriol González, gerent de l’empresa Buzoneo Directo SL; Rosa María Sans, del servei de Programació d’Activitats de la Generalitat; Enric Vidal, coordinador d’Acció Política d’ERC; i Enrique Mary Iriarte, treballador d’Artyplan SL de Vic.
