28.05.2025 - 12:27
|
Actualització: 28.05.2025 - 16:45
Ricard Calvo, ex-director de la DGAIA entre els anys 2016 i 2017, ha comparegut a la comissió de Drets Socials del parlament per informar sobre la contractació pública i adjudicació del servei d’acolliment de la infància i l’adolescència entre el 2016 i el 2020. En aquest període, segons un informe de la Sindicatura de Comptes, hi va haver disfuncions i s’havien prorrogat contractes amb entitats del tercer sector sense haver signat cap document de pròrroga, tot i que es van continuar prestant els serveis.
Sobre les irregularitats, Calvo s’ha defensat en tot moment i s’ha vestit de víctima. Ha dit que sempre s’havia treballat sota l’empara legal, que el govern estava sempre al cas de les pròrrogues i que durant dos anys va ser víctima d’un judici i persecució mediàtics.
També ha dit que l’arxivament de la causa judicial contra ell per les irregularitats en els contractes és una prova més que no hi va haver disfuncions. “Queda demostrat que el meu paper va ser ajustat a llei, era compartit i transparent amb el govern, amb la finalitat que cap jove es quedés fora del sistema de protecció”, ha dit.
Una etapa polèmica
Calvo ara mateix és el sots-director general de la Plataforma Educativa. Abans de ser al capdavant de la DGAIA, havia tingut uns quants càrrecs amb entitats vinculades a la Plataforma Educativa, que la DGAIA contractava a fi d’externalitzar certs serveis. Entre els anys 2016 i 2023, el conjunt de les entitats de la Plataforma Educativa van gestionar més de 300 milions d’euros.
L’etapa de Calvo va ser polèmica. El sindicat CGT va denunciar que el seu retorn a la Plataforma Educativa evidenciava una porta giratòria entre l’administració pública i el tercer sector. I, a més, que durant el seu mandat es van adjudicar contractes per valor de cent milions d’euros a entitats vinculades a la fundació.
La majoria dels partits l’han collat per les irregularitats esmentades per la Sindicatura de Comptes i per la vinculació que ell tenia i té amb les entitats que es beneficiaven de contractes milionaris.
Diu que les pròrrogues tenien base legal
En la primera intervenció, Calvo ha explicat que la gestió de les polítiques de la DGAIA eren complicades perquè es movien amb pressupost prorrogat. “Durant el 2014 i el 2015, hi va haver una reducció de les places residencials. Això es va mantenir durant el 2016. Hi havia una incapacitat de fer noves contractacions. La disponibilitat pressupostària era nul·la”, ha dit. Així mateix, ha explicat que la majoria de contractes eren prorrogats, “amb la finalitat de garantir els serveis”.
Segons Calvo, els òrgans competents van permetre les pròrrogues i ha insistit que hi havia aval legal i administratiu per a fer-ho. “Tots els serveis s’han prestat de manera efectiva i han suposat una atenció directa. Eren serveis necessaris i es van prestar amb fórmules legals, previstes molt abans de la meva arribada i de l’informe [de la Sindicatura]”, ha dit. I ha remarcat: “Vam fer el que s’havia de fer i amb l’empara jurídica o legal. Ha quedat provat que es va informar de les pròrrogues en el si del govern.”
Segons la Sindicatura de Comptes, entre el 2016 i el 2020, es va emprar el procediment d’emergència per adjudicar serveis d’acolliment de manera generalitzada i sistemàtica, cosa que trenca el caràcter excepcional que li atribueix la llei. Calvo ho ha criticat: “La posició de la sindicatura és del tot incoherent amb el criteri d’uns altres casos, pel fet que la contractació té l’origen en una situació de desbordament.”
Calvo també ha esmentat l’article 155, per fer palesa la persecució de càrrecs independentistes per part de la fiscalia durant dos anys, tot cercant contractes. “Va determinar que no hi havia cap irregularitat”, ha dit.
Ha explicat que els anys següents hi va haver una transformació del model existent. “La DGAIA passa de contractar totes les places per concurs públic a lliure concurrència. Aportem total transparència i claredat. I això afecta de la mateixa manera totes les entitats”, ha dit.
Vinculació amb les entitats i més qüestions
Junts per Catalunya ha dit que la Sindicatura de Comptes va detectar irregularitats i que es van fer contractes verbals. També ha demanat quins criteris s’havien seguit per executar les pròrrogues; si això no havia vulnerat els drets d’igualtat i competència en els processos de contractació; quins criteris s’havien seguit “per convertir el model de contractació d’emergència en habitual”; i si calia revisar el model de contractació.
ERC, que durant l’etapa de Calvo dirigia el departament amb la consellera Dolors Bassa, li ha demanat que donés detalls sobre el marc legal, sobre com es feien el contractes i sobre els canvis que hi va haver.
El PP, els Comuns i la CUP han coincidit a retreure-li la vinculació que tenia amb les entitats del tercer sector que es beneficiaven dels contractes. El PP també ha demanat si hi havia abús de les externalitzacions. Els Comuns han dit: “Adjudicar contractes a entitats amb qui tenia vinculació no sembla que sigui un model a seguir.” I la CUP li ha demanat quant de temps va passar des que va plegar de la DGAIA fins que va passar a la Plataforma Educativa, al·legant que això podria haver vulnerat la llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs.
El PSC, en canvi, ha fet bandera de la refundació de la DGAIA –que ara es dirà Direcció General de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA)– i ha dit que el govern actual ja havia encarregat una auditoria interna i a les entitats.
Les respostes de Calvo i interrogants sense respondre
En les rèpliques, Calvo ha deixat algunes qüestions sense respondre. Per exemple, no ha precisat si cal revisar les contractacions amb les entitats del tercer sector i si hi ha hagut abús de les externalitzacions.
L’ex-director de la DGAIA ha fet servir el darrer torn per a fer una repassada, i s’ha recolzat en l’escrit de la fiscalia i l’arxivament de la causa per a exculpar-se de les irregularitats. Ha explicat que l’Oficina Antifrau va rebre una denúncia per conflictes d’interessos el juliol del 2017.
És en aquest procés que ha dit que durant dos anys va ser víctima d’un judici mediàtic. “Durant dos anys i mig, el jutjat va aplegar informació sobre la contractació. Va recollir informació vinculada a la meva vida laboral i financera i més informació de caràcter personal”, ha dit. Segons Calvo, la fiscalia va concloure que no hi havia indicis de criminalitat sobre el tràfic d’influència. I finalment, es va arxivar.
