Marchena serveix la seva venjança en set plats freds

La revisió de la sentència contra el procés que ha signat Manuel Marchena clarifica finalment quin serà el panorama judicial i polític tant per als ex-presos com per als exiliats, després de la reforma del codi penal que va derogar la sedició i va reformar els delictes de sedició i de malversació. El magistrat diu que la sedició no es pot substituir per desordres públics i que la malversació vinculada al Primer d’Octubre és del tipus més agreujat. Les conseqüències per als ex-presos són que Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva mantenen la pena d’inhabilitació que els van imposar, de manera que a Junqueras i Bassa no se’ls acabarà fins el 2031, i a Turull i Romeva, el 2030. Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn queden amb la condemna extingida; en el cas de Sànchez i Cuixart, perquè, tot i que el tribunal sí que els considera culpables de desordres públics, la pena d’inhabilitació que implica és inferior als anys que ja han complert de condemna. I en el cas de Forcadell, Rull i Forn, passa igual amb el delicte de desobediència que se’ls atribueix. Però aquesta revisió de sentència desencadena unes quantes conseqüències més, que en alguns casos poden obrir portes, però en d’altres en tanca.

1. Els inhabilitats amb joc de mans inclòs

La conseqüència directa més xocant d’aquesta sentència és que, malgrat haver assumit la derogació de la sedició, el tribunal presidit per Marchena manté tots els anys d’inhabilitació que ja tenien els condemnats per malversació: Junqueras, Bassa, Turull i Romeva. Era una carta que sempre havia amagat: Marchena no va explicar mai en la sentència com havia calculat els anys de presó i d’inhabilitació de la condemna per sedició en concurs medial de malversació, que és la que tenien aquests quatre ex-presos. Un as a la màniga perquè, si mai arribava una revisió de sentència, pogués recalcular les penes com volgués. I això ha fet.

En primer lloc, ha fet la interpretació de la nova malversació que ja va fer el jutge Pablo Llarena (era difícil de pensar que no fos res acordat pels jutges del Suprem) quan va refer el processament dels exiliats: no accepta en aquest cas la distinció entre una malversació agreujada per als casos d’apropiació per a un ús lucratiu dels diners i la que no en té perquè són per a propòsits “deslleials” però no lucratius. El PSOE, Unides Podem i ERC pretenien que l’1-O fos castigat en el segon cas, cosa que implicava penes d’un màxim de sis anys d’inhabilitació, que aviat quedarien extingides, però Marchena diu que l’ús dels diners fou lucratiu, que no cal que hi hagi enriquiment personal, sinó l’ús de fons públics per a finalitats il·legals o delictives.

I, en segon lloc, desestimada la distinció que el legislador va fer en l’exposició de motius per a modificar la malversació, Marchena se situa en la forquilla alta de les penes: de quinze anys a vint d’inhabilitació. I com s’ho fa per a justificar que, havent desaparegut la sedició, tota la inhabilitació que tenen sigui imputable a la malversació? Doncs fa servir un argument que els advocats dels ex-presos exposaven per a demanar que tampoc hi hagués la malversació: el concurs medial. Un argument aberrant jurídicament. Perquè, en la sentència, la malversació hi és perquè serveix per a cometre un fet que és qualificat de delicte de sedició. Sedició en concurs medial de malversació. Si no hi ha sedició, no hi pot haver malversació, deien. Però Marchena ho capgira, i diu: com que no hi ha sedició, desapareix el concurs medial; és a dir, la malversació existeix per si mateixa i, per tant, el tribunal pot aplicar tot el ventall de penes que li permet la nova redacció del codi penal quan fa la revisió de la sentència. Això vol dir un màxim de vint anys d’inhabilitació, més del que necessita per a mantenir-los les condemnes.

2. Els rehabilitats però no absolts 

D’aquesta manera, els altres ex-presos, els que no tenien una condemna per malversació, queden rehabilitats. Això no vol dir que cap d’ells hagi quedat absolt amb la nova sentència. De cap manera. Els qui van ser condemnats “només” per sedició passen ara a estar condemnats o bé per desobediència (Forcadell com a presidenta del parlament i Rull i Forn com a ex-consellers) o bé per desordres públics (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart). Però després de més de quatre anys complerts de condemna, tots cinc ja han sobrepassat els anys de condemna per inhabilitació que impliquen aquests delictes, tant la desobediència com els desordres. Això vol dir que Forcadell, Forn, Rull, Sànchez i Cuixart ja es podrien presentar com a candidats a unes eleccions.

3. Efectes sobre el TEDH?

El fet que s’hagi extingit la pena però no hagin estat absolts pot ser important a efectes del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Fa uns quants mesos que s’especula sobre la possibilitat que les demandes dels ex-presos contra l’estat espanyol per la condemna pel Primer d’Octubre quedi en paper mullat si una revisió de la sentència els afavoreix. El Tribunal d’Estrasburg preveu, efectivament, que una persona perdi la condició de víctima si ha vist reparats en l’estat denunciat les vulneracions de drets fonamentals que havia demandat. Hom pot pensar que, entre els indults (que van suprimir les penes de presó) i la revisió de la sentència arran de la reforma del codi penal (que rebaixa la condemna per inhabilitació), alguns d’ells poden deixar de ser considerats víctimes al TEDH.

Però Marchena no n’absol cap. Canvien els delictes però la condemna es manté, i, en el cas de la malversació, amb el tipus més agreujat i punitiu. Els dos casos que més han denunciat algunes organitzacions de defensa dels drets humans són els de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, pel fet d’haver estat castigats com a dirigents de la societat civil, i per l’efecte perniciós que té per a l’exercici dels drets de manifestació, de reunió i de llibertat d’expressió. Doncs en la revisió de la sentència, Marchena els castiga més que no pas els ex-membres del govern que no tenien malversació. Perquè considera que, en el seu cas, sí que se’ls pot condemnar per desordres públics. I modifica en aquest sentit la sentència: culpables de desordres públics agreujats. L’efecte desmobilitzador (chilling effect) d’aquesta condemna perdura.

I es manté, és clar, tot el càstig ja sofert per tots els ex-presos, tant en relació amb la presó com amb els anys d’inhabilitació que han complert per haver participat en l’organització del referèndum. El TEDH ja va dir fa poc que estava al cas de la revisió de sentència que havia de fer el Suprem, i, alhora, destacava que tots els casos dels catalans represaliats eren tractats dins un grup amb una prioritat i preocupació especial.

4. Conseqüències per a l’exili 

Aquesta revisió de sentència és el paper que calia a Pablo Llarena per a acabar de resoldre els recursos de totes les parts sobre la seva revisió del processament dels exiliats. Marchena li confirma l’enfocament: la malversació és agreujada i la sedició no es pot substituir per desordres públics. Llarena vol emetre unes noves euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per malversació, i vol fer detenir Clara Ponsatí i Marta Rovira per desobediència. Ara per ara, només podria demanar l’extradició de Lluís Puig, perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen immunitat i una causa pendent al Tribunal de Luxemburg perquè els la confirmi.

Sobre Lluís Puig, Llarena valora el moment d’enviar l’euroordre. Si l’envia, serà per malversació, per més que la nova defensa del conseller, exercida per Miquel Sàmper, li demani que retiri aquest delicte del seu processament. El jutge no ho farà. Segons Sàmper, com que a Puig només li atribueixen responsabilitat en la contractació (no arribada a executar) de butlletes i notificacions als membres de les meses electorals, i això no va ser motiu de condemna en la sentència, el processament per malversació hauria de decaure. Però el cas és que la sentència deia que, per més que no s’arribés a executar el servei “per l’habilitat de la Guàrdia Civil”, l’assumpció d’un compromís de contractació ja generava un perjudici a l’administració que s’ha de computar com a malversació. I en aquesta revisió de sentència, Marchena deixa clar que la gestió d’Unipost (en la contractació de la qual van participar alguns departaments, inclòs el de Cultura) sí que fou un delicte de malversació. I agreujada.

Ara, Llarena haurà de calibrar l’oportunitat d’enviar aquesta euroordre perquè encara té ben calenta damunt la taula la sentència del TJUE sobre les seves prejudicials. I aquella sentència li posava unes condicions i uns límits molt estrictes a la possibilitat de repetir una euroordre contra una mateixa persona per uns mateixos fets.

D’una altra banda, la revisió de la sentència deixa força clar que Llarena confirmarà el nou processament de Clara Ponsatí per desobediència, però no pas per desordres públics (que poden implicar penes de presó). Tot i que és una eurodiputada amb immunitat, Llarena mantindrà l’ordre estatal de detenció contra ella encara que sigui només per desobediència, a fi i efecte de detenir-la per dur-la davant de l’autoritat judicial. Un cas semblant al de Marta Rovira, que després de la revisió de Marchena sembla clar que tindrà un processament per desobediència. El retorn al Principat d’ambdues pot ser una qüestió de poc temps.

5. Mala perspectiva per als del 13

A més de l’exili, la decisió de Marchena, que com a sentència del Suprem fixa doctrina, marca també l’àmbit punitiu amb què la fiscalia es mourà per jutjar les desenes d’ex-alts càrrecs acusats d’haver organitzat el Primer d’Octubre i que són acusats (la majoria per malversació) al jutjat número 13, al 18 i al TSJC en el cas dels aforats, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. La reforma del codi penal negociada pel govern espanyol i ERC els obria l’esperança de veure molt rebaixades les peticions de condemna, perquè entenien que se’ls aplicaria la modalitat atenuada de malversació. Però en veient la interpretació que en fa Marchena, i la que ja va fer la fiscalia general de l’estat, les peticions de pena poden ser força elevades.

6. I la reversió dels indults?

I tot plegat amb un aspecte pendent de resoldre: les demandes d’anul·lació dels indults als ex-presos polítics, que van suprimir les penes de presó. La sala tercera del Tribunal Suprem mateix té pendent de pronunciar-se sobre aquests recursos, que inicialment s’havien desestimat però que unes maniobres per a fer canviar les majories dins la secció de la sala tercera que examinava el cas els va acabar readmetent. Pràcticament tots els juristes consideren inviable que, d’acord amb la jurisprudència, es puguin revertir els indults si des d’un punt de vista formal i de procediment es van fer bé. Però el Suprem, si més no la sala segona, la penal, fa anys que ha trencat esquemes a l’hora d’aplicar el dret sobre els dirigents independentistes catalans. I el fet que efectivament no s’hagi absolt cap d’ells deixa oberta una porta, per més llunyana i remota que sigui, a la reversibilitat dels indults.

7. Secessió “impune”?    

Manuel Marchena diu en la revisió de la sentència, amb molta amargor, que la supressió del delicte de sedició deixa l’estat espanyol orfe d’un article necessari en el codi penal per a castigar les temptatives de secessió com la del Primer d’Octubre, que es van fer sense violència per part dels organitzadors. “Entre el delicte de rebel·lió i el delicte de desordres públics existeix un espai intermedi que pot allotjar en el futur conductes que atempten greument contra el sistema constitucional”. Segons Marchena, la sedició no era només un delicte contra l’ordre públic, sinó contra el respecte al sistema constitucional. Segons ell, un fet com el Primer d’Octubre, “la creació d’un marc normatiu de ruptura territorial que prepara la secessió d’una part del territori de l’estat […] seria aliè a la intervenció del dret penal.”

Ara, ell mateix s’esmena quan parla d’impunitat, pel fet de mantenir sobre els condemnats delictes prou greus com la malversació en la seva modalitat més agreujada; i per haver fixat com a doctrina que el comportament dels presidents de l’ANC i d’Òmnium es poden castigar com a desordres públics. I entre uns delictes i uns altres continuem parlant de molts anys de presó i d’inhabilitació. Marchena, enfurismat pels indults i la supressió de la sedició (exigits pel Consell d’Europa) aplica la seva venjança fent la lectura més punitiva possible del nou codi penal. Ni la reforma ni Marchena no han aturat ni han frenat la repressió.