13.07.2025 - 21:40
|
Actualització: 13.07.2025 - 21:56
Dissabte França va signar un acord per a crear l’estat de Nova Caledònia, una “institució única al món” –un estat amb nacionalitat pròpia i reconeixement internacional, però inscrit constitucionalment a França. És una invenció curiosa que conté lliçons importants per a nosaltres, els independentistes catalans.
Primera lliçó. D’independències, continua havent-n’hi. Això elimina l’argument que després d’Ucraïna i Gaza ja no és moment per a processos independentistes com el nostre.
Segona lliçó. La independència no és tan sols qüestió de majories democràtiques, sinó d’opressió i incapacitat d’assimilació. Els canacs són minoria (44%) i han perdut quatre referèndums, però França reconeix que no pot estabilitzar la situació després de 36 anys. Això posa en relleu una cosa que sembla que hem oblidat: que el fet important és que no aconsegueixen d’assimilar-los i fer que accepten que són francesos.
Tercera lliçó. La competència clau és la nacionalitat pròpia i el reconeixement internacional. Els canacs accepten l’acord perquè garanteix aquests punts fonamentals, tot i que hi ha més competències que es coordinen temporalment amb França. És molt important el control del cens per a decidir qui forma la nació.
Quarta lliçó. La independència no es juga mai a una sola oportunitat. La resiliència de dècades ha estat la peça clau. No s’han cansat quan les coses no anaven bé.
Cinquena lliçó. La violència té un paper decisiu com a catalitzador. Les protestes del maig del 2024 contra la reforma del cens, amb 14 morts i enormes pèrdues, han forçat França a trobar una solució definitiva. Les mines de níquel estratègiques fa un any que són tancades.
Per a nosaltres. La resiliència és clau, com també remarcar que no hi ha assimilació possible –els catalans no som espanyols. És transcendental la qüestió de la nacionalitat pròpia, i iniciatives com el cens haurien de ser prioritàries.
Podeu llegir la versió completa d’aquest article editorial.
