03.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 03.10.2022 - 21:47
El 27 d’octubre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’independència que va ser signada per la majoria independentista. Pocs dies més tard, va començar una repressió sense aturador que va portar alguns dels signants a la presó i a l’exili. Avui, quan falten poques setmanes perquè faci cinc anys d’aquells fets, la declaració continua desada en un calaix mentre les direccions independentistes encadenen una crisi rere una altra. Ateses les circumstàncies, sis persones es van posar d’acord per demanar al Parlament de Catalunya que aixequés la declaració. Però la mesa els ho va rebutjar.
Les promotores d’aquesta Iniciativa Legislativa Popular (ILP) són Raquel Santiago, Mercè Zamora, Gemma Masferrer, Núria Torras, Mònica Gómez i Maria Isabel Muntané. Es van conèixer a l’Assemblea de Representants del Consell de la República, tot i que sostenen que van impulsar aquesta proposta a títol personal i al marge de l’ens, pilotat per Carles Puigdemont. En una conversa amb VilaWeb, expliquen que estaven fartes de continuar manifestant-se sense que hi hagués cap canvi palpable, i van veure en la ILP un bon instrument per a crear debat i ressò.
La mesa del parlament tomba la tramitació de la ILP que volia aixecar la suspensió de la DUI
Totes sis tenien coll avall que la proposta no superaria el filtre de la mesa, tot i estar controlada pels partits independentistes. “Volíem saber si continuàvem essent un 52% al parlament; posar la mesa en contradicció. I ho hem aconseguit”, diu Mercè Zamora. La ILP, doncs, ja no va passar a la següent fase, la recollida de signatures: se n’haurien d’haver obtingut 50.000 perquè es debatés la ILP al parlament. “Al final, com ha quedat demostrat, es fa evident que els partits independentistes, també el 52%, no estan per la desobediència i que el parlament i la Generalitat no es creuen que són sobirans. Volíem fer-ho palès un cop més”, reflexiona Gemma Masferrer.
La ILP no es va admetre a tràmit després de dues votacions. En una primera, va rebre dos vots en contra (PSC), dos a favor (Junts i la CUP) i dues abstencions (ERC); a la segona, es va repetir el mateix resultat, i com que no hi havia més vots favorables que contraris, la iniciativa va decaure immediatament.
En la votació, no hi va prendre part Laura Borràs, que ja tenia les funcions de presidenta suspeses i que, tal com havia dit ella mateixa, hi hauria votat a favor i hauria pogut desencallar l’empat. Però les proponents resten valor a aquestes paraules i assenyalen que això no hauria implicat l’aprovació del text: “No sabem què hauria passat si ella hagués votat, perquè el context hauria estat diferent i no ho podem jutjar. Com que les votacions són estratègies, en el moment de votar, potser algú altre hauria canviat el sentit del vot”, diu Maria Isabel Muntané.
Uns dies més tard de la seva proposta, l’ANC va demanar al govern, els partits i les institucions de fer una nova declaració d’independència el segon semestre del 2023. “Potser els vam motivar, qui sap”, diuen en to irònic les proposants.
