La responsabilitat sobre el passat

«Si el monarca espanyol fos sensat podria demanar perdó pels excessos dels monarques que, al cap i a la fi, encara que no siguen de la seua família ni dibuixen la seua nació actual, ell mateix considera que són antecessors seus»

Vicent Partal
27.03.2019 - 20:50
Actualització: 27.03.2019 - 21:33
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president de Mèxic, el progressista Andrés Manuel López Obrador, ha enviat una carta al rei d’Espanya en què li proposa que demane perdó pels excessos de la colonització europea contra els pobles indígenes de Mèxic.

El context de la carta és important i, tanmateix, s’ha perdut enmig de la polseguera alçada per la indignació epidèrmica –i previsible– del nacionalisme espanyol. El motiu de la missiva és que a l’abril es commemorarà el cinquè centenari de la fundació de la ciutat de Veracruz, on es va instituir el primer ajuntament del país, per ordre d’Hernan Cortés. A la commemoració, l’ajuntament hi havia convidat el rei d’Espanya. Però Obrador va respondre que considerava que, com a president de Mèxic, abans de commemorar res, ell havia de demanar solemnement perdó als pobles indígenes pel sofriment causat en el curs dels segles. I a partir d’això reclamava un gest semblant de la corona espanyola i de l’Església Catòlica. I deixava clar que si no hi havia aquest gest ell no podria acudir als actes per no engrandir encara més la ferida oberta amb els pobles originaris del país, pobles que avui encara formen part del modern estat mexicà.

Hernan Cortés va desembarcar el juliol de 1519 a la península del Iucatan i començà l’anomenada conquesta de Mèxic, campanya militar que va acabar amb una massacre que havia de delmar les poblacions americanes, bé directament per la guerra, bé per les malalties associades a l’arribada dels europeus.

Sobreposant-se a aquesta història, els pobles indígenes han perviscut com a població minoritària a Mèxic, on actualment es calcula que són dotze milions dels més de cent milions d’habitants del país. I és evident que aquestes darreres dècades s’ha començat a assumir la importància que tenen en la conformació de la identitat mexicana, de manera que s’ha emprès un procés de revisió del passat del qual la sol·licitud de López Obrador és una conseqüència. Hi ha una sensibilització creixent sobre la injustícia històrica que va recaure sobre els pobles originaris tant abans de la independència com després.

Aquesta presa de consciència no és pas cap particularitat mexicana, sinó que és visible en un grau o un altre a tot Amèrica i en més parts del món, com és el cas d’Austràlia i Nova Zelanda. I això ha coincidit amb la consolidació d’una tendència de les nacions a assumir la responsabilitat sobre els fets del seu passat. En el cas dels que fa poc temps, com pot ser la invasió japonesa de bona part d’Àsia durant la Segona Guerra Mundial, els estats n’assumeixen la responsabilitat directa fins i tot compensant econòmicament les poblacions agredides.

És molt més complicat, però, assumir responsabilitats concretes sobre fets causats pels regnes o imperis que són previs a la formació nacional, com és en concret aquest cas de Mèxic –o la nostra responsabilitat envers els moriscs. Perquè el temps passat i la complexitat d’identificar un estat actual com a successor directe de la monarquia culpable dels excessos fa que més aviat es reclame un gest de caràcter moral que no res més.

Cortés va atacar Mèxic en nom de la Corona de Castella, una entitat distinta del que és l’actual estat espanyol. Emperò Carles V (o Carles I) n’era el monarca i unia en la seua persona l’imperi romano-germànic, el regne de Castella, la confederació catalano-aragonesa, Àustria i els regnes de Sicília i Nàpols. La nació espanyola tal com la coneixem avui no existia; de fet, cap nació, en el sentit que avui donem al terme, no existia. Qui hauria de disculpar-se’n, diguem-ne nacionalment? La resposta és complexa perquè la responsabilitat no és ben bé de l’Espanya actual ni tampoc la dinastia regnant és la mateixa. I això té una doble interpretació. Per una banda, té una certa lògica que l’Espanya actual no vulga assumir la responsabilitat d’allò que era una entitat molt diferent. Però això també fa més fàcil a la monarquia espanyola de tenir simplement un gest. No necessàriament assumint el passat però sí facilitant el futur.

Si el monarca espanyol fos sensat podria demanar perdó pels excessos dels monarques que, al cap i a la fi, encara que no siguen de la seua família ni dibuixen la seua nació actual, ell mateix considera que són antecessors seus. Sense ni entrar a valorar què va passar. Només com un gest necessari per a adequar-se a un moment en què la diversitat humana és un valor en alça i en què el respecte universal als drets humans implica d’alguna manera també la restitució de les injustícies històriques sofertes pels més febles. Si fos sensat…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi Pruneda
Jordi Pruneda
27.03.2019  ·  22:21

No cal buscar gaire: els espanyols i el seu rei acaban de declara-se -de fet- els hereus de l’imperi castellà dels Austria, i ho fan com van fer, com a bons conqueridors sense vergonya; com a poble d’hidalgos. El cercle es tanca.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
27.03.2019  ·  22:27

Però no ho és i ho sabem prou. A Espanya només li ha interessat l’història per a engrandint-se més tota ella,

Josep Usó
Josep Usó
27.03.2019  ·  22:30

Ja ho diu l’editorial: “Si fos sensat”. Però la sensatesa demana una certa intel·ligència. I per tot allò que va fent des que fa coses, ja es veu que aquesta no és una de les seues qualitats. Era tan senzill com fer un gest i prou. I quedar bé sense assumir pràcticament res. Per contra, en només un dia, ja s’ha buscat un enemic nou. Ell i els seus encara estan amb allò de la “madre patria”. Això sí. En la misèria, com Alonso Quijano. Ja s’ho farà. I si no va a Veracruz, no caldrà que en torne.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
27.03.2019  ·  23:58

No crec que siga un problema de gestos només. És un problema del passat pel qual es configura el present i sobretot el futur. La salvajada de la “conquesta”, de qualsevol conquesta bèl·lica, on els conquistadors vessaren molta sang i saquejaren cultures que tenien tant de dret de viure com la resta, no es pot defugir, menys encara capgirant-la i fent-la un focus de virtuts pàtries. Caldrien els gestos de penediment i més que gestos (retornar el saqueig que forma part de la misèria dels pobles expoliats fins a les entranyes). I per damunt de tot, caldria posar el dit en la nafra de la consciència i de la bestialitat d’aquells que trencaren la vida de tantes comunitats. Pensant en el futur, s’hauria d’obrir una profunda reflexió per tal que aquelles “hazañas” pogueren desaparèixer de la conducta humana, que ha de superar la seua condició animal.

joan rovira
joan rovira
27.03.2019  ·  23:58

Si els del projecte borbònic espanyol no accepten ni la “història oficial” que passarà el dia que comencin a percebre els ciutadans espanyols que tot plegat és una altra cosa com explica la Nova Cronologia (NC)?

I, si tot fos més recent?. No sorprèn que la colonització pels anglesos i francesos d’Amèrica del Nord tingui lloc el XVIII mentre a Amèrica del Sud la “història oficial” expliqui que la colonització, una altra cosa és la trobada d’aquelles terres per europeus, va succeir dos segles abans, el XVI?

Per curiositat mireu aquesta pintura del Museu de Pennsilvània de 1771!:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/15/Treaty_of_Penn_with_Indians_by_Benjamin_West.jpg

(segons la NC, entre els segles XVIII i XIX la història global dilatada s’imposa en la mida que s’accelera la colonització europea del món. Som conscients què va significar la lluita pel control dinàstic del continent (1701-1713) per a repartir-se el projecte colonial a Amèrica?. Qui hi comerciava fins aleshores?. Per què castellans i francesos es varen unir per anorrear la independència de la nació catalana el 1714, imposar l’absolutisme i impulsar, juntament amb l’aparició d’altres estats, el colonialisme arreu?).

Percebem que hi havia un abans i un després de 1714 en la història del continent europeu i d’Amèrica?. I, per què el projecte borbònic castellà -espanyol- no cap allà, ni a la nació catalana, ni en cap lloc pacífic ni abans ni ara?

Jordi Minguell
Jordi Minguell
28.03.2019  ·  00:26

I del seny què en farem?
No seria més assenyat bandejar la sensatesa que no pas el seny?

Isabel Fernandez
Isabel Fernandez
28.03.2019  ·  01:47

Si fos sensat…… I i intel·ligent.

Josu Elorduy
Josu Elorduy
28.03.2019  ·  05:32

Nadie puede ser obligado a declarar contra sí mismo …
Esta es la lógica de la “normalización” del status quo subyacente al imperialismo español que hunde sus raices en la reconquista, se expande con el imperio dónde no se pone el sol, llora por las heridas de las pérdidas coloniales del siglo XIX y pervive de las conquistas del “interior” acrisoladas en la insurrección catolico-nacional-fascista del criminal general franco y sus secuaces.
Sus herederos, fruto de un desigual “armisticio” llamado “transición del 78” reclaman hoy una parte del “botín” que aún les parece exigua.
Los esclavos contentos les rien la gracia.
Pero cada vez más gente, se subleba, se insurrecciona civilmente, pacíficamente, contra tanta injusticia y “fake reality”.
Sí, las mujeres que quieren ser dueñas de sí mismas en pie de igualdad con el resto de personas, los niños que exigen su futuro sin un medio ambiente de muerte, los jubiletas, hijos de los masacrados en cunetas o exilados de por vida por el fascismo de excepción, que no perdió la guerra..
Por todos los sitios, la naturaleza insobornable del “ser humano”, la intima voluntad de construir un mundo mejor, que respete a personas y pueblos más alla de la farsa administtativa del DNI que “fabrica ciudadanos” para esconder personas.
Esto es el tsunami que no puede parar ni seis palos ni siete, porque su único futuro es ser una nota al pie de un pasaje funesto en la historia de los que hoy son sus súbditos.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
28.03.2019  ·  07:16

Si fos sensat no hauria fet el que ha fet en els darrers 2 anys …
Si demana disculpes en nom de la corona de Castella o fa qualsevol altre gest de concòrdia tindrà cada cop més dificil continuar matxacant els catalans. Si més no en nom de la coherència.

Albert Miret
Albert Miret
28.03.2019  ·  08:01

Per a saber si fóra raonable que aquest residu monàrquic demanés perdó de part dels seus antecessors, només cal veure què ha passat amb l’Amèrica que van massacrar els castellans i va ser prohibida als catalans i l’Amèrica que va ser colonitzada pels europeus. Repartir crueltat, esclavisme i mort, en lloc de cultura entre els conquerits mai ha enriquit cap nació ocupada. No és només Mèxic. Que demanin a tots i cada un dels països sud-americans què en pensen d’Espanya. Que facin una enquesta imparcial entre el poble, no entre els governants que es venen fàcilment, i tindran una desagradable sorpresa.

Josep Maria Morera
Josep Maria Morera
28.03.2019  ·  09:03

Crec que efectivament, seria un bon gest el demanar perdó al poble Mexica, però a lo que si estaria obligat,es ha demanar-lo al poble Català i aquí si que els Borbons i tenen quelcom a dir

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
28.03.2019  ·  09:20

Demanar perdó implicaria endegar un procés de revisió històrica on haurien de reconèixer que sempre han incomplert els pactes (capitulacions de Colom), que ha falsificat i tergiversat l’història (el llaner gran que és virrei del no-res per no haver d’acceptar els deutes amb un català), les massacres i l’esclavitud portades a terme com a braç armat del Vaticà (perquè creieu que no som independents ja?) tant a Aymerich(a Despuig) com a Europa… La seva política de terra cremada i terror no té raó de ser a l’actualitat i el seu castell mític construït gràcies a la censura i la Inquisició els deixaria a l’indigència cultural (segle d’or espanyol pertany a lá cultura de la nació catalana). Despertem!

Josep Salart
Josep Salart
28.03.2019  ·  09:44

Ja sé que no és comparable ni tan sols parlar-ne, però nosaltres també repartiem hòsties pel sud d’Itàlia dos-cents anys abans de que aquests bèsties fesin de les seves. Només cal recuperar l’article de vilaweb de fa un o dos anys parlant del què diuen les constitucions i declaracions d’independència de molt països sudamericans. No parlem de portugessos ni holandessos ni d’anglessos que molt diplomaticament ensenyaven democràcia a canonassos.
El nóbel pallasso de literatura parlant en defensa dels castellans, després de fer-me riure, he pensat d’enviar-li, si m’ho accepta, el llibre del Dalai Lama “El arte de la felicidad”.
Però avui estaré pendent dels francesos. Aquests acabaran fent-la grossa. I no oblidem que també han obert un front, ai, amb Israel. Aquí sí que em vindría un orgasme sideral….

Antoni López
Antoni López
28.03.2019  ·  09:44

“La espada y la Cruz”. Em pregunto si això encaixa amb el Cristianisme…

Josep Albà
Josep Albà
28.03.2019  ·  09:57

Potser direu que tinc la pell molt fina, però l’editorial d’avui em recorda un tuit que va fer ahir Josep Rull sobre demanar perdó i reparacions morals.

Que potser estem assistint a alguna mena d’intent de dir que si el Borbó es disculpa tornarem a ser amiguets?

O a una mena de fantasia on aquest individu no és el cap indiscutible del feixisme i institucional, policial, militar, judicial, econòmic i social d’Espanya? I que podria arribar a ser una mica sensat?

Ni España demanarà perdó per res, sinó tot el contrari, ni el Borbó mereix ser tractat d’altra manera que com el porc feixista que és.

Ni rei d’Espanya ni Felip VI, ni hòsties: l’hereu de Franco, el Borbó de torn, un miserable feixista violent i rabiós que no perdonarem mai.

Pep Agulló
Pep Agulló
28.03.2019  ·  10:10

EL PERDÓ DEPASSA LA JUSTÍCIA

El perdó és quelcom més profund que una pura representació escènica. Discrepo de l’editorial.

El perdó requereix que hi hagi voluntat de penediment i capacitat de reconciliació. ¿I això li voleu demanar-li a la podrida monarquia borbònica que s’enorgulleix dels avantpassats que van massacrar els indis? Creiem que la barroera resposta que va dir Juan Carlos sobre els seus actes despòtics: “lo siento no volverà a ocurrir” té un bri de sinceritat? Més que disculpa és fatxenderia. No pot haver-hi una revisió del passat mútua si una de les parts no té gota de voluntat.

Perquè demanar perdó, és quelcom més que un acte de justícia, la reparació vindrà com un acte d’amor als pobles que considerem germans. Catalunya sí que estarà preparada per demanar perdó quan hàgim acabat amb la monarquia borbònica i oferim, llavors, de igual a igual, als pobles indis la confraternització entre pobles lliures com a forma de reconciliació autèntica. Sobre el supremacisme violent no hi cap el perdó.

Joaquim Farres
Joaquim Farres
28.03.2019  ·  15:47

Una bona part dels descendents dels colonitzadors son els actuals habitants d’aquelles llars, molts dels que allà porten congnoms espanyols son nets dels que feren les malifetes.
Els re-besavis del senyor Andrés Manuel López Obrador eren a les files dels colonitzadors?, el seu cognom, potser, el delata…. potser no.
En quant a demanar perdò, qui el te de demanar?, el faxiste que tenim per rei?… que ho demani tambè al seu poble i a la gent que mata el seu tràfic d’armament.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
28.03.2019  ·  18:41

Els que tenim una edat recordem com estaven escrits els llibres de text d’història.

Tot era una venda d’honor i glòria i de la sort que van tenir els pobles indígenes de que anessin els espanyols (Castella en aquella època, i, si fa no fa, castella ara) a civilitzat-los.
Res de parlar dels crims contra la humanitat menystenint els habitants que hi havia a Amèrica. Tota una Llegenda Negra.

També recordem la assignatura de la FEN, Formación del Espiritu Nacional, on tot era historietes de les gestes dels espanyols. Per cert no existia més que la espanya castellana. Allò si que era adoctrinament del dur, no la mentida que denuncien contra la escola catalana els naZionalistes espanyols.

El borbó actual, hereu del borbó posat pel dictador, i dels borbons anteriors (recordem el criminal Felip V), si està per apuntar-se les mentides de les fites històriques dels castellans, també ha d’estar per demanar perdó pel genocidi comès arreu. Cosa que precisament el Papa Francesc ja va fer.

Desitjo que aquesta onada d’autoestima sorgida a Mèxic ara, s’escampi per tot sud-america i un darrera el altre vagin exposant les misèries dels espanyolistes. Això ens ajudarà a que Europa entengui perquè volem marxar i qui tenim al davant.
Per cert a Flandes també es recorden de les monstruositats dels terços espanyols. Per mort que els Casado, Rivera, Borrell,….. etz. saltin ara molt ofesos.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes