05.11.2025 - 07:16
|
Actualització: 05.11.2025 - 08:18
El govern ha tornat a oferir cursos per aprendre català a Catalunya Nord. El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, ha explicat que aquest octubre ha començat un intensiu de quatre mesos i s’ha rebaixat el cost de les classes. Ara costen 25 euros, mentre que abans la tarifa era d’uns 150 euros. “Aquest preu de vegades era una barrera, però ara és més assequible”, ha dit Piñeira. Actualment hi ha 14 alumnes que cada dimarts assisteixen a classe durant tres hores, al matí.
Piñeira ha detallat que el curs d’iniciació al català s’allargarà fins al febrer, amb un nivell situat entre l’A2 i el B1. Els alumnes aprenen conceptes bàsics com les estacions, els colors i els oficis. També ha remarcat que hi ha, per primera vegada, un professor i tècnic de llengua a jornada completa a la plantilla de la Casa de la Generalitat, fet que permetrà ampliar l’oferta d’aprenentatge del català a partir del febrer.
La previsió és oferir un altre curs, a la tarda i fora de l’horari laboral, per arribar a un públic diferent. També es plantegen fer classes per a persones que treballen en administracions públiques i un altre curs per al sector turístic. Piñeira ha dit que, amb bona part dels visitants de Perpinyà procedents de la Catalunya del Sud, és important que el personal d’atenció al públic domini la llengua catalana.
L’ampliació de l’oferta es farà de manera coordinada amb la resta d’agents del territori que treballen a favor de la llengua, com ara l’Oficina Pública de Llengua Catalana, la Universitat de Perpinyà, Òmnium Cultural, l’Associació per l’ensenyament en català (APLEC), Ràdio Arrels i La Bressola.
Piñeira ha assegurat que s’ha detectat un desig d’aprendre català a Catalunya Nord. “Les últimes dècades hi ha hagut un retrocés en l’ús social del català, però per contra n’ha augmentat el prestigi”, ha dit. Ha comentat que les darreres enquestes d’opinió mostren que la majoria dels habitants són favorables a l’ensenyament del català a l’escola, i que en tingués un reconeixement social i jurídic. Fins i tot, una part de la ciutadania aposta per la cooficialitat. “La gent vol que el català s’aprengui, s’ensenyi a l’escola i que sigui reconegut jurídicament”, ha conclòs.