14.12.2020 - 19:50
|
Actualització: 14.12.2020 - 19:57
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El govern català ha anunciat que ja ho té tot preparat per quan arribin els vaccins de Pfizer, que, segons que ha dit avui el Ministeri de Sanitat espanyol, serà el 4 o 5 de gener. El Departament de Salut ha preparat vint-i-cinc equips de vint infermers cada un, que seran els encarregats de la primera fase, en què rebran el vaccí interns de residències de gent gran i de discapacitats. Durarà tres mesos i arribarà a mig milió de persones.
La segona etapa encara és pendent de definir-se, atès que els documents que ha enviat el Ministeri de Sanitat a les autonomies només inclouen la primera. Segons Salut, és molt probable que aquesta segona fase vagi adreçada a persones de risc, com ara els treballadors sanitaris i gent gran.
D’una altra banda, els Estats Units avui s’han convertit en el segon país del món a administrar el vaccí de Pfizer. S’espera que les primeres dosis seran subministrades al personal sanitari d’alt risc. Sandra Lindsay, una infermera de cures intensives de Nova York, ha estat la primera nord-americana a ser vaccinada. “Espero que això sigui el començament del final d’un període molt dolorós de la nostra història”, ha dit.
Mallorca canviarà de nivell demà, arran d’un empitjorament dels indicadors. Passarà al nivell 4, el risc màxim, de manera que el confinament nocturn començarà a les deu, incloent-hi el dia de Nadal; i els caps de setmana els bars i restaurants hauran de tancar a les sis del vespre. Menorca passa del nivell 2 al 3, Formentera continuarà en el nivell 1 i Eivissa millora i baixa al nivell 2.
El conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, ha explicat que estudien de fer proves multitudinàries als docents i a la resta de professionals educatius passat Nadal. Fa temps que sospesen aquesta mesura –ha dit Bargalló–, arran de les recomanacions de les autoritats sanitàries. També ha recordat que aquest col·lectiu és considerat com a essencial i que serà vaccinat a la fase 2.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 479.767 casos, 19.631 morts i hi ha 644 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 72.893.236 confirmats i 1.623.425 morts. Del total de casos, 51.121.100 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 16.767.554 casos i 300.623 morts;
–L’Índia, amb 9.904.096 i 143.710 morts;
–El Brasil, amb 6.903.833 casos i 181.460 morts;
–Rússia, amb 2.681.256 casos i 47.391 morts;
–L’estat francès, amb 2.379.915 casos i 58.282 morts;
*A l’estat espanyol hi ha 1.741.439 casos i 47.624 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: ‘La pandèmia afebleix la solvència de les pimes’
He trobat molt interessant un article del Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya que va fer públic a començament de mes, en què analitzava, a partir de les dades de la Central de Balanços Integrada del 2019 (amb dades de gairebé 400.000 empreses), “l’impacte de la crisi de la covid-19 sobre la pressió financera i la solvència de les empreses no financeres”. S’hi fan simulacions i quantificacions sobre tot d’aspectes, com ara la liquiditat i la solvència d’empreses de tot l’estat espanyol. En definitiva, s’hi presenten estimacions sobre el percentatge de societats amb dificultats financeres fins al tercer trimestre del 2020, relacionats tant amb la liquiditat com amb la solvència.
El punt de partença és la caiguda de l’activitat de les empreses, causada per la crisi de la covid-19, que ha fet créixer la proporció d’empreses amb ingressos insuficients per a cobrir les despeses financeres derivades dels deutes propis. Això ha originat un dèficit de liquiditat. En alguns casos, els ingressos de les empreses tampoc no els han permès de satisfer les despeses d’explotació, com ara el cost de personal, els lloguers…
Per a cobrir aquest dèficit de liquiditat les empreses han acudit al finançament que els ha estat ofert. Segons la informació més recent del Banc d’Espanya, el deute financer consolidat del sector empresarial ha arribat gairebé a un 5% entre el febrer i l’octubre i l’augment s’ha concentrat, sobretot, al març, l’abril i el maig. A continuació, el report diu: “Aquest increment de l’endeutament, juntament amb el possible retrocés dels beneficis futurs esperats d’algunes companyies, s’ha traduït en un deteriorament de la solvència, entesa com la capacitat de tornar el deute contret amb els resultats futurs generats.”
I en aquest punt es comencen a fer distincions entre les companyies. Les empreses amb dificultats de liquiditat transitòries, per exemple, diu que podrien encarar-les amb mesures de suport públic a les seves rendes i, en el cas de les solvents, amb incentius destinats a les entitats financeres perquè els donin finançament, flexibilitzant l’estructura de venciments. En canvi, les empreses amb dificultats de solvència però amb models de negoci viables requeririen suport de capital o una reestructuració dels deutes. Finalment, afegeix, a les empreses insolvents amb negocis no viables caldria facilitar-los la liquidació d’una manera àgil i eficaç.
Segons les simulacions fetes pel Banc d’Espanya, el percentatge d’empreses amb alta pressió financera hauria crescut molt intensament amb la crisi. Concretament, la proporció de companyies en aquesta situació hauria pujat de gairebé un 27% entre el 2019 i el 2020 i avui seria d’un 40%. El desglossament per grandàries revela que els augments serien més forts en les pimes i, sobretot, en els sectors més afectats per la crisi, com el de l’hoteleria, la restauració i el lleure (70%).
Quant a l’anàlisi de la solvència de les empreses, amb la simulació en què se suposa que la crisi de la covid-19 no tindrà efectes permanents sobre els resultats de les empreses, l’augment de la proporció d’empreses insolvents seria relativament moderat, fins a la vora del 15%. Com en el cas anterior, el deteriorament de la solvència seria més significatiu entre les pimes i les que desenvolupen la seva activitat en els sectors ja esmentats, més afectats per la crisi (33%).
Finalment, mostra els resultats de separar les empreses insolvents en viables i inviables. S’observa que, amb la simulació que hem comentat, la majoria de companyies insolvents seria viable. I, per una altra banda, el nombre d’inviables seria del 6%.
En vista d’aquests resultats, el Banc d’Espanya fa una reflexió que em sembla especialment interessant i que cal tenir molt en compte. Fins ara, diu, les principals actuacions públiques s’han centrat a resoldre els problemes de liquiditat de les empreses. Concretament, les línies d’avals públics gestionats per l’ICO han estat, entre el març i mitjan novembre, la concessió d’un volum de 108.000 milions d’euros en noves operacions creditícies a uns terminis mitjans d’uns cinc anys i en la majoria de casos, amb un període de carència d’un any. A més, el reial decret del 17 de novembre permet d’estendre el venciment d’aquests préstecs en tres anys i la carència en dotze mesos més.
En canvi, assenyala que les mesures de suport a la solvència han estat més limitades. Per exemple, el fons de 10.000 milions d’euros gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) permet d’injectar capital públic a les empreses estratègiques, però ara com ara no s’han aplicat instruments de suport que ajudin a la solvència de les empreses de menor dimensió. Penso que és un punt clau, perquè obre una finestra diferent de les que fins ara han tingut les pimes. És a dir, posa la preservació de la solvència de les empreses en un primer pla. Com deia dissabte el professor Sala i Martín, ‘si a l’estiu això s’omple de turistes i no hi ha hotels ni restaurants, aquí ningú no guanyarà ni un duro’. Caldrà veure com es materialitza, i amb quina celeritat, un instrument d’aquesta mena, perquè en la fase en què ens trobem ja és molt necessari.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–Politico: Augmenta la pressió per a aprovar (i de pressa) el vaccí contra la covid a la Unió Europa (en anglès)
–-The Atlantic: Com ha vençut el virus la ciència, i què s’ha perdut en el procés (en anglès)
–Franceinfo: Tres coses que cal saber sobre l’operació de vaccinació en massa que comença avui als Estats Units (en francès)
–Stat: El vaccí contra la poliomielitis va disposar de l’Elvis. Els famosos poden impulsar d’una manera semblant l’acceptació del vaccí contra la covid? (en anglès)
–Asia Times: La covid-19 sacseja l’acord de pau del sud de les Filipines (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Vint-i-cinc equips amb 500 infermeres començaran la vaccinació de Catalunya a principi de gener
–Educació estudia de fer proves multitudinàries als docents i professionals passat Nadal
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Què passarà a partir del 23 de novembre? Així és el pla de reobertura a Catalunya
– Nadal amb restriccions: deu a taula i confinament nocturn
– Quan podré sortir del meu municipi el cap de setmana?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
