Els catalans que viuen a l’estranger es mobilitzen de manera multitudinària per poder votar en les eleccions del 21 de desembre, i una de les dades que ho demostra d’una manera clara és la sol·licitud de vot. Més de 36.000 catalans que resideixen a l’estranger han demanat de poder votar, segons que ha revelat la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), citant-ne un avançament proporcionat en aquest article. Es tracta d’una xifra rècord des de la implantació, el 2011, del ‘vot pregat’ arran d’una reforma de la LOREG, la llei que regula el règim electoral a l’estat espanyol. Des de llavors, els residents a l’estranger han de sol·licitar explícitament el vot, ja que les butlletes electorals no els arriben automàticament a casa.

Aquesta xifra aproximada és un 60% més alta que en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el 27 de setembre de 2015, en què 21.771 catalans que residien a l’estranger van sol·licitar el vot. Aquesta xifra, alhora, ja era molt més alta que la corresponent a les eleccions al parlament del 2012 –les primeres de la cambra catalana en què els residents a l’estranger van haver de sol·licitar el vot–, en què tan sols 10.996 catalans van fer aquests tràmits.

Un percentatge molt petit del cens
La FIEC i les comunitats catalanes de l’estranger apunten que el nombre de sol·licituds de vot exterior sovint és força més gran que el de vots emesos. En els últimes eleccions al parlament només es van registrar 14.781 vots exteriors, xifra que corresponia al 7,54% d’un cens electoral de 196.062 catalans registrats al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). En les eleccions al parlament del 2012, el nombre de vots emesos va ser de 10.557, que corresponia al 6,7% del cens de catalans residents a l’estranger.

Per una altra banda, en les eleccions al parlament del 2010, abans que s’implantés el ‘vot pregat’, el percentatge del vot exterior dins el cens de residents a l’estranger va ser d’un 13,1% i, en les anteriors, del 2006, va ser d’un 20,8%. Les comunitats catalanes de l’estranger diuen que aquest desajust entre el nombre de sol·licituds de vot i la quantitat final de vots emesos sovint és conseqüència de problemes derivats del correu espanyol o del país de destinació, que fan que les butlletes arribin als electors amb retard. A banda d’això, destaquen que els terminis per a sol·licitar el vot i per a enviar les butlletes per correu són molt ajustats. Això i el fet que de vegades impugnin algunes llistes electorals i, en conseqüència, les llistes definitives es facin públiques més tard, pot dificultar encara més el vot exterior.

Una valoració molt positiva
Jordi Gairín, membre de la junta de la FIEC i president del Centre Català de Luxemburg, en fa una valoració molt positiva i ho atribueix a l’excepcionalitat del moment. Creu que una part de l’increment del nombre de sol·licituds de vot és a causa de la indignació de l’electorat independentista, però apunta que probablement també s’ha mobilitzat una part dels votants unionistes que en eleccions anteriors no havien sol·licitat el vot.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.