Avui fa vint-i-cinc anys que va néixer la sala Razzmatazz, al bell mig del Poblenou de Barcelona. Va sorgir de les cendres de la mítica Zeleste, que temps abans s’havia traslladat del Gòtic a una nau industrial del carrer dels Almogàvers. En aquest quart de segle, la sala s’ha convertit en un dels pols principals de la música en directe i de la festa al país, combinant l’activitat com a sala de concerts amb una proposta de club d’identitat pròpia i amb un públic fidel.

A l’escenari de Razzmatazz hi han actuat estrelles internacionals com Coldplay, Arcade Fire, Vampire Weekend, Arctic Monkeys, Morrissey, Kanye West, Eminem, The Strokes, Blur i Björk. I també hi han passat figures indiscutibles de la música del país, com Manel, els Pets, els Amics de les Arts, Sopa de Cabra, Sidonie i Bad Gyal.

La sala és dividida en cinc espais on es programen estils diversos: pop, rock alternatiu, música urbana i electrònica, per exemple. Manté una programació regular de dimecres a dissabte, amb desenes d’artistes repartits entre festes i clubs, com ara el Dirty, Mandanga, Fuego i Human.

De Zeleste a Razzmatazz

La sala Razzmatazz va obrir ocupant l’antiga nau industrial que havia estat la sala Zeleste. Zeleste fou un projecte impulsat el 1973 per l’arquitecte Víctor Jou al barri Gòtic de Barcelona, just davant la basílica de Santa Maria del Mar. Amb els anys, l’espai es va convertir en el centre neuràlgic de la contracultura barcelonina dels darrers anys de la dictadura franquista. D’allà en va sorgir, per exemple, l’Ona Laietana, un moviment artístic dels anys setanta amb artistes com Pau Riba i Jaume Sisa.

El 1986 Jou va decidir de traslladar la sala al Poblenou, concretament a l’antiga fàbrica Huracan Motors. Però el cost de la renovació del nou local i la mala gestió van condemnar el projecte. “Víctor Jou va tenir una idea genial i innovadora en aquell moment: crear una sala de concerts expressament per a fer-hi concerts. No una discoteca o un recinte amb múltiples usos. Hi va construir un escenari per a encabir-hi grups de format mitjà, un moll de càrrega que anava directe al carrer, uns camerinos a sota de l’escenari perquè els músics no haguessin de travessar la pista abans i després de les actuacions… Però van estirar el braç més que la màniga, es van quedar sense diners i en poc temps allò ja s’havia arruïnat”, explica Lluís Torrents, gerent de l’antiga Zeleste i impulsor i actual codirector de Razzmatazz.

L’any 2000, els deutes de Zeleste en van forçar el tancament. En aquesta situació, un grup de joves –entre els quals hi havia Lluís Torrents– va decidir de reobrir la sala. “Ens vam adonar que no podíem deixar que allò se n’anés a la merda. Llavors vam negociar amb Víctor Jou el traspàs de la llicència i amb els propietaris el canvi dels contractes de lloguer.”

La nova Razzmatazz va néixer amb un model de gestió diametralment oposat a l’anterior. “A diferència de la Zeleste, que la majoria de dies sols llogava l’espai a promotors externs, nosaltres arribàvem amb la idea de voler ser promotors de concerts; és a dir, volíem generar el nostre contingut a la sala i no dependre excessivament d’altres empreses”, explica Torrents. “Preteníem crear un equipament cultural de proximitat i professionalitzat a la ciutat de Barcelona que pogués encabir de concerts en format mitjà i artistes internacionals fins a projectes del món local, bandes emergents i col·lectius d’aquí”, afegeix. Per aquest motiu, Razzmatazz no és sols un espai cultural, sinó que hi té associada la promotora Miles Away, que elabora bona part de la programació de la sala.

Picant l’ullet als Pulp

Segons el diccionari d’anglès d’Oxford, razzmatazz és una exhibició vistosa, sorollosa o plena d’efectes per a cridar l’atenció; especialment exagerada, amb intenció d’impressionar i una mica buida de contingut. Ara, l’origen real del nom és la cançó del grup britànic Pulp titulada així, “Razzmatazz”. “Un dels socis, José Cadahia, no sols era molt seguidor de Pulp, sinó que mantenia una amistat personal amb Jarvis Cocker, el cantant. Ell ens va proposar el nom”, diu Torrents.

La combinació entre el títol de la cançó, el significat del mot en anglès i el fet que inclogués quatre Z, que recordaven l’esperit de Zeleste, va acabar decantant la balança.

Curiosament, Pulp van ser els encarregats de tancar la festa del primer aniversari de la sala, i hi van interpretar “Razzmatazz” en directe.

La covid, el moment més difícil

El març del 2020, el món es va aturar a conseqüència de la pandèmia de la covid. El coronavirus va colpejar molts sectors econòmics, però pocs tant com els de la música en directe i el lleure nocturn. “Va ser un drama. Vam estar dos anys absolutament tancats i després també vam tenir un període d’obertura molt complex, amb controls i mascaretes”, explica.

Per sort, la crisi va sorprendre el projecte en un bon moment econòmic. “Estàvem relativament sanejats, amb capacitat d’endeutar-nos per poder sobreviure durant aquests temps de tancament, i l’administració va fer relativament bé la seva feina, amb ajudes perquè tiréssim endavant”, explica.

El futur en l’era dels concerts d’estadi i els festivals

Actualment, la música en directe viu un moment molt dolç: any rere any bat rècords de concerts, de públic i de facturació, després de la pandèmia. En xifres, el 2019 Razzmatazz va acollir entre 200 concerts i 300; enguany ja n’ha fet més de 450. Ara, aquest impuls no arriba igual a totes les sales. “Nosaltres tenim la sort de tenir moltíssima activitat, però les sales més petites i, sobretot, les de fora de Barcelona i de les grans ciutats pateixen molt perquè la gent prefereix gastar-se els diners per anar a veure un concert multitudinari o un festival”, diu Torrents.

Amb tot, reconeix que aquest fenomen també pot contribuir a portar públic nou a les sales: “Hi ha gent que va a un festival i coneix un grup que li agrada i, mesos després, el torna a veure en una sala.”

Sobre el futur, Torrents diu que Razzmatazz mantindrà els mateixos signes d’identitat d’aquests anys. “L’activitat ha crescut molt. Els grups ja no deixen mai de fer gires, perquè bona part dels seus ingressos procedeix dels concerts. Alhora, hem de competir amb les exclusivitats que imposen els grans festivals i amb els concerts en estadis”, explica.

En aquest futur, espera poder tornar a acollir artistes com Morrissey, Coldplay, Eminem i Marilyn Manson, algunes de les nits que més recorda d’aquests vint-i-cinc anys d’història.