Raons per a la violència, a propòsit, per exemple, de Macron

  • Els abusos de la classe política i el seu allunyament dels ciutadans originen una enorme crisi de legitimitat, que esclata violentament cada vegada més sovint

Vicent Partal
23.03.2023 - 21:40
Actualització: 24.03.2023 - 09:43
VilaWeb
Incidents a París ahir (fotografia: Mohàmmed Badra).

Catalunya Nord i el conjunt de l’estat francès van viure ahir una jornada de mobilitzacions molt intensa i plena d’incidents. La intransigència de Macron es va traslladar també a una policia com més va més qüestionada i, amb això i amb la manera com es va acabar aprovant, la crisi que s’havia obert per la reforma de les pensions es va convertint en una crisi general de credibilitat democràtica. A Prada de Conflent la gendarmeria va atacar d’una manera inaudita, amb gasos lacrimògens, una manifestació que havia superat les expectatives però que en cap cas no tenia res d’anormal ni d’amenaçadora. En unes quantes ciutats de l’estat hi hagué incidents greus i el malestar ciutadà creix, no sabria dir si concretament per l’allargament de dos anys de l’edat de jubilació o perquè la gent s’ha cansat d’aguantar una vegada i una altra aquesta manera de governar que s’ha imposat en la major part dels països occidentals, tan allunyada de les necessitats del dia a dia i tan tancada en les elits governants.

Ja fa temps que la paraula “còlera” es fa servir per a representar aquest sentiment que esclata cada volta de manera més violenta als carrers i les ciutats. A mi em sembla un bon vocable, tot i que per a alguns indica una voluntat de desmerèixer la part política de la protesta, perquè entenen que el component afectiu s’imposaria a la raó. Crec que no és així. La violència, aquesta violència, és racional, profundament racional. Perquè respon a una constatació que avui dia ningú no pot discutir: amb les eines habituals i tradicionals de la política ara ja no n’hi ha prou perquè t’escolten ni per a resoldre molts dels problemes quotidians. De tan entrebancades i controlades que s’han tornat. De manera que l’espectacle de la violència –si em permeteu que ho diga d’aquesta manera– és el camí més directe que té la gent a l’abast per a provocar una crisi i per a qüestionar el model de política que s’ha imposat de fa uns decennis, i que es torna més i més intransigent cada dia.

El problema no ve d’ahir, però s’agreuja més de dia en dia. D’ençà dels anys vuitanta del segle passat, assistim a una enorme quantitat de transformacions en la vida pública. Cada vegada, per exemple, els grans partits tenen menys pes i la participació electoral és més baixa. I açò obliga a fer coalicions a vegades difícils d’explicar i sovint costoses de pactar. El creixement econòmic que va començar acabada la Segona Guerra Mundial es va frenar als anys vuitanta, i d’ençà del canvi de mil·lenni tan sols vivim crisis, l’una rere l’altra –gihadisme, Lehman Brothers, banca, habitatge, pandèmia… Amb tot plegat, els estats han anat desequilibrant les seues balances pressupostàries al punt que ara no poden pagar el sistema de seguretat social –també perquè es gasten quantitats ingents de diners en coses més que discutibles. El gran salt cultural i educacional ha fet, finalment, que avui tinguem unes generacions molts més preparades que mai i, per tant, més exigents i més crítiques, i hi ha, com explica d’una manera molt encertada el politòleg francès Pierre Martin, una gran crisi de legitimitat política basada en dos abusos ben evidents.

Aquests dos abusos són una proliferació normativa tant de la vida pública com de la privada que és insuportable i que carrega la gent d’obligacions inútils i cares només per a justificar la creixent burocràcia. I, al costat d’això i alimentada per això, es desenvolupa una nova classe, la “classe política”, amb un creixement desproporcionat i inaudit de la quantitat de gent que cobra, no per fer política, sinó per estar en la política. Professionalment. I no tan sols els polítics electes, que el cercle de la gent la vida de la qual depèn del partit o de la institució és cada dia més gran i més estès, i ja arriba fins als pobles més petits. Especialment, la manera com tanta i tanta gent s’acomoda al negoci de la política i la constatació que finalment es tornen tots iguals causa una desesperació ciutadana palpable. Oimés quan –com podria ser amb el cas d’ERC al sud o de Podem a Espanya– es fa evident que l’atracció de la professionalització política va acompanyada d’un abandonament del projecte alliberador, de l’allunyament de la gent i de la construcció d’una muralla mediàtica còmplice pensada per a no haver de fer mai autocrítica.

Amb tot plegat, i especialment en aquells règims polítics en què la representativitat pot ser discutida –com és el cas francès, precisament, amb el doble joc interminable entre la institució presidencial i la parlamentària–, o bé davant decisions tan difícils d’explicar com la que ha pres Macron per evitar que el parlament vote una reforma que tothom creu que no hauria passat, no ens podem sorprendre que molta gent, cansada que li ho facen tot difícil i inquieta perquè no se sent representada ni pels partits ni per les institucions, qüestione de dalt a baix la legitimitat del sistema, fins i tot fent servir la violència. No seré jo qui els en faça retret.

PS. Ja podeu mirar el segon capítol de La tertúlia proscrita. Cliqueu ací.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
23.03.2023  ·  22:03

La “classe política” està esdevenint un problema. Viuen molt bé en un món on cada vegada els ciutadans vivim pitjor. Decideixen, sovint en contra dels ciutadans, i no hi ha manera de modificar les seves decisions de manera raonable. La frustració i impotència, genera aquesta violència.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
23.03.2023  ·  22:14

De la política cada vegada en viu més gent. No cal mirar a França. Ho tenim aquí mateix. Els partits van col·locant més i més gent del seu entorn amb bons sous i poca feina, amb uns costs inassumibles. Això implica treure diners de sanitat i educació, per una banda, i de l’altra incomplir el programa pel qual se’ls havia votat perquè la prioritat és ara una de diferent.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
23.03.2023  ·  22:28

PROPOSTA PER VILAWEB:
Tot i que no té una relació directa amb l’article d’avui (però sí en el rerefons de la desafecció entre els ciutadans i els polítics), i ajustant-nos als emprenyaments a Catalunya, fa ja un temps que molts comentaris d’aquest diari es centren o conclouen amb la necessitat de castigar a les urnes els partits fake-indepes (ERC, JUNTS, CUP). Molta gent promou l’abstenció, el vot en blanc o el vot nul.
Vicent i estimats col·laboradors de VW: us proposo dues coses que crec que podrien ser de molta utilitat davant la imminència de les eleccions d’enguany:

1) Escriure un article explicant que tant l’abstenció, el vot en blanc com el vot nul no fan més que afavorir als partits més votats (doncs els dona més representació que el recolzament real atorgat pels ciutadans electors). Com que els partits més votats són precisament aquells que es vol castigar (afegint al roïníssim PSC), no té molt de sentit tirar per una d’aquestes 3 vies.

2) Incorporar al diari (amb prou rellevància i encara que sigui excepcional) una ENQUESTA a la que es pregunti si s’està a favor o no de la LLISTA CÍVICA (o llistes / agrupacions d’electors) al marge dels partits “autoanomenats independentistes”.
(evidentment, el text definitiu de la pregunta es decisió de VW)

La neteja de partits traïdors, mentiders i col·laboracionistes és un afer de país MOLT SERIÓS.
Com ho veieu senyores i senyors de VW? Voleu contribuir a fer País?

Nota: en funció dels resultats de l’enquesta, podríem explorar (amb el vistiplau de VW) si en una primera instancia es podrien fer servir les funcions de missatgeria instantània i d’integració amb Telegram de VW per arrencar l’organització de Llistes per les eleccions Municipals (si és que encara som a temps, si no per les estatals). Si hem d’esperar a l’ANC ja podem anar seient i mirant totes les pelis i sèries del catàleg de Filmin…

Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
23.03.2023  ·  22:50

Molt dur però encertat

Santiago Martí
Santiago Martí
23.03.2023  ·  22:57

Els que estem per la noviolència cada dia ens preocupem més. Cal reconduir la còlera amb altres estratègies de lluita sense violència. La violència no condueix enlloc ni pot solucionar res només serveix per dominar no per a fer éssers lliures.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
23.03.2023  ·  23:00

En efecte. La política, fàbrica de “menjadores”. Ajuntaments, diputacions, l’Àrea Metropolitana, consells comarcals….
La política com a modus vivendi.
Els votem per a què ens representin, però un cop a dins, es proclamen gestors.
GESTIÓ. És el concepte clau.
Per representar no es pot cobrar -com a molt, dietes-, per gestionar, sí. Com què fan veure que gestionen -en realitat es limiten a crear i ampliar oficines de relacions públiques particulars pagades amb diners públics – cobren com a alts directius i endollen tot d’assessors, creen nous departaments i empreses públiques per endollar més gent (familiars, amics, coneguts i fins i tot alguns saludats – jo t’endollo i tu em votes-).
Clientelisme sense aturador.
I al poble que li donin…!

joan rovira
joan rovira
23.03.2023  ·  23:15

Efectivament, el problema no és d’ahir, tal com s’ha degradat el (sistema representatiu de la República francesa) que resumeix l’editorial amb “la quantitat de gent que cobra, no per fer política, sinó per estar en la política”. I afegeixo, amb interessos que els francesos coneixen molt bé amb les companyies, concretament amb l’assumpte de l’allargament de l’edat de jubilació, amb els fons de pensions.

També, saben que el text de la constitució de 1958 pretenia posar fi a les intrigues dels polítics que escoltaven els lobbies, que preparaven la seva entrada al govern, donant garanties al president de la República que podia confiar en el poble, reforçant-la el 1962 amb la seva elecció per sufragi universal. (1)

Per la seva banda, els presidents de la República, quan van ser desautoritzats pels ciutadans a les eleccions legislatives (François Mitterrand, Jacques Chirac), o en referèndum (Chirac), van decidir mantenir el seu càrrec. I aleshores, els presidents de la República van començar a col•locar a la classe política en contra del poble:

• Nicolas Sarkozy va fer aprovar el 2007 per la majoria de la classe política les disposicions del (Tractat de Lisboa) que havien estat rebutjades pel poble francès en el referèndum del 2005 (projecte de “Constitució europea”).
• Emmanuel Macron acaba de fer adoptar a la classe política, que ho ha permés, una reforma important, quan és rebutjada per una gran majoria dels francesos.

Per tant, es posa al descobert les mancances del sistema representatiu que es varen donar per a governar-se. Que és una adaptació de quan el poble cedeix el poder a “uns quants” mitjançant la votació de partits i programes electorals que no compleixen, que es confon amb la paraula (democràcia) quan l’original, la grega, era complement una altra cosa.

Tal com fèiem per aquestes contrades amb el sotmetiment del rei a les lleis del poble i el govern escollit entre els més preparats per insaculació. I tantes altres coses, que es varen abolir per tal d’instaurar els governs de les elits que acaben intercanviant interessos per tal de satisfer actualment als lobbies econòmics del Capital en detriment del Treball de la majoria dels ciutadans.

PS. (1) France-Soir, Retraites: le 49.3 de trop?, Marcel M. Monin, 21-3-2023.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.03.2023  ·  23:19

Hi ha raons per canviar la praxis política però dubto que la violència serveixi per fer els canvis necessaris.
La violència dona arguments als que ocupen el poder per augmentar la repressió.
En democràcia els canvis s’obtenen amb organització cívica, política i vots dels ciutadans.
Sense el compromís ciutadà i elsvots necessaris, no farem res.
El poder econòmic es prepara per fer front a les grans crisis que vindran amb governs autoritaris o directament feixistes.

jaume vall
jaume vall
23.03.2023  ·  23:20

Editorial encertat, sí. Comentaris de S.Martí, Víctor Torguet molt adients.

Passem a l’acció?

Enllaçant amb comentaris d’ahir sobre què cal votar. Potser ara em poso en un jardí, com es diu habitualment. Però malgrat les veus que aconsellen votar “un dels nostres” com a mal menor, jo he arribat a la conclusió que ja no he de votar aquell qui ha fet les coses malament. Prou.
Ja hem votat manta vegada, com a mal menor.
Objeccions. Sí , però si no votem els nostres, guanyaran els seus. És possible, però no segur. Igual com “nosaltres” estem decebuts, potser “ells” també ho estaran, i tampoc no votaran. En qualsevol cas, els meus actes no haurien de ser supeditats sempre -repeteixo, sempre- al que farà o deixarà de fer un tercer.
He de actuar -parafrasejant Kant- com si volgués que tothom actués com jo, com si el meu comportament esdevingués norma, llei.

Seguint aquest fil de raonament, estarem tots d’acord que no voldríem que Junts, o ERC, o les CUP, que tant ens han decebut, obtinguessin el 90% dels vots. No s’ho mereixen, no ho gestionarien bé. Se n’aprofitarien. Doncs, només em queda l’opció de no votar-los.
D’això jo sóc responsable.
Del que votaran els “altres”, no.
O comencem a ser exigents amb els nostres vots, o els elegits no caldrà que siguin exigents amb la seva actuació.
Potser políticament no és un bon raonament. Però és el millor a nivell personal, ètic, social.
I es tracta d’això.

Joan Manau
Joan Manau
23.03.2023  ·  23:36

El que si que no serveix per a res és el que fan els sindicats espanyols per protestar o fer veure que protesten, vagues de 24 hores i l’endemà els decrets governamentals segueixen el seu curs com si res.
Diu l’editorial que els Estats no tenen diners per a la seguretat social.
1) el que volen és afavorir les assegurances privades.
2) perquè ve que porten 1 any llençant diners a cabaços, al pressupost militar de l’OTAN per alimentar el conflicte a Ucraïna.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
24.03.2023  ·  00:11

Són urgents les llistes cíviques, ja a les municipals.

Jaime Riu
Jaime Riu
24.03.2023  ·  00:24

NO DEIXAR-NOS GOVERNAR
Cada malaltia té la seva medecina, i seria ben perillós intercanviar el tractament, sobretot per a les malalties més greus.
Les anàlisis que es fan a Catalunya, com per exemple l’editorial d’avui, ens descriuen una crisi de legitimitat pels abusos de la classe política. El seu allunyament dels ciutadans esclata violentament cada vegada més sovint i aquests símptomes són de malaltia greu.
Ja he llegit comentaris que voldrien curar el mal pronòstic amb les medecines casolanes de tota la vida, i ho veig molt perillós.
No es tracta de votar uns o altres perquè tots (tots!…) els partits polítics de Catalunya estan contaminats per la constitució espanyola i no hi ha cap quimioteràpia factible. El tractament oportú consisteix a fer una amputació, i marxar.
Qualsevol resultat electoral en unes eleccions del regne d’Espanya no ens curen de res i l’únic camí viable consisteix a no deixar-nos governar.

PS. En la Tertúlia Proscrita hem sentit que Albano Dante Fachin es preguntava amb quines ganes anirà a votar un votant independentista a uns partits que ja han dit que no tenen cap intenció de fer res del que els demanen, perquè ni la CUP ni Junts ni els republicans no han aprofitat les oportunitats dels dos anys del pacte de govern a la Generalitat.

Gerber van
Gerber van
24.03.2023  ·  01:01

No veig cap problema amb lluitar contra la Policia Nacional, símbol de l’ocupant i opressor, i cremar la comissaria de la Via Laietana. Però cremar edificis de la Generalitat i altres edifics públics i històrics, com va passar ahir l’ajuntament de Bordeus, és inacceptable. Al cap i a la fi, aquests edificis són nostres.

El que hem de lluitar són les institucions autonòmiques, no els edificis on es troben, perquè aquestes institucions tornin a ser nostres. Això és l’objectiu.

Però aquest és un raonament fàcil des del sofà. En definitiva, una protesta o vaga que se’ns escapa de les mans és incontrolable. Els nostres polítics estan avisats.

Miquel M.Matas
Miquel M.Matas
24.03.2023  ·  02:55

El problema de França no és Macron, el problema son Le Pen, Melenchon i tots els similars que hi ha ( Maréchal Lepen, Eric Zemmour,etc) i amb això s’ hi hi afegeixes uns Gaullistes que avergonyiniriem al mateis De Gaulle, tens un poble francés perdut al desert i sense rumb i a mercè de tots els popùlismes possibles.
Si Macron cau, Europa. adeusiau.

Miquel Matas

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
24.03.2023  ·  05:30

Quan el poble està sobreexplotat, com ara amb sous justos i preus alts, i molta gent no té res a perdre( per estupidesa dels dirigents); es produeix la reacció. Els catalans a més ens tenen de genolls i amb la boca tancada, la reacció ha arribat i esclatarà als nassos dels repressors d ´allà i d´aquí. Agrupació d´electors i vot exterior.

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
24.03.2023  ·  06:54

A França es poden fer aquestes manifestacions perquè estan recolzats per sindicats potents que vetllen pels seus afiliats. Això aquí es difícil perquè els sindicats van de la mà dels partits, menys la Intersindical, però encara no té prou múscul, tot i que va pujant. Em vaig afiliar fa cinc anys.

Carles Serra
Carles Serra
24.03.2023  ·  07:07

A França Vicent, els sindicats encara tenen força perquè tenen credibilitat, no és el cas d’aquesta espaÑa franquista i corrupte amb els sindicats CCOO i UGT, que és mantenen gràcies a les subvencions € del sistema, no per els afiliats, ja em diràs aquest Coscubiela de CCOO, com també aquesta Bases d’UGT.
Els polítics i el sistema ja s’han encarregat de “matar” les mobilitzacions, (enveja a França) cada dia tenim de veure gent imputada per mobilitzar-se debant de tanta injustícia i immoralitat, arruïnant-li’s la vida, així com també de la seva família.
Aquí en aquesta espaÑa incloent la colònia catalana, amb sous de misèria i després els polítics/sistema fent lleis de la renda social per comprar el vot.
Només cal recordar l’aportació d’informació de l’economista Sr. Jordi Goula d’ahir dijous sobre l’aportació del sistema a Salut i ensenyament.
Per més que m’escarrasi com també fan la majoria de subcriptors aportant-hi la seva opinió, si no duem a terme una alternativa en els partits/polítics que apalanquen tot aquest sistema de corrupció i reprèssio només farem això des de casa/sofà, posar el dit en el teclat del mòbil per fer la nostra queixa/protesta.
Crec com ja fa algun subcriptor, que si tenim que esperar una alternativa com la llista cívica per part de l’ANC ho tenim clar; jo no detecto cap voluntat real de dur-ho a terme.

AFRICA ARCE
AFRICA ARCE
24.03.2023  ·  07:34

Quina enveja que em fan els francesos…

Carles Ortiz
Carles Ortiz
24.03.2023  ·  07:36

Ja ho deia el nostre gran Alexandre Deulofeu, el que hi ha ara són imperis amb regims totalitaris disfressats de demacràcies.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.03.2023  ·  08:26

LA VIOLÈNCIA REACTIVA DELS DE BAIX…

La Violència sorda, inhumana, de les 24h, dia rere dia, és la de l’Estat, que s’entoma com a norma de la vida, que no ho és. L’altra, la de la resposta i la indignació dels de baix, té aquest aspecte caòtic d’una capacitat eruptiva, intractable, amb la capacitat de negar-ho tot… Una amenaça que els cal desactivar, a ells.

“l’espectacle de la violència … és el camí més directe que té la gent a l’abast per a provocar una crisi i per a qüestionar el model de política…”

I tant!

Albert Miret
Albert Miret
24.03.2023  ·  08:47

Tota sobreexplotació s’acaba amb una revolució. Una revolució que acaba amb una classe política que ja no serveix a cap ciutadà ni el representa, sinó que s’alimenta i es manté apropiant-se de la part més important dels pressuposts dels estats, considerant a la immensa quantitat de cossos repressius, que els mantenen al poder a canvi de cobrar sense fer res més que defensar-los a ells. És una nova classe que, com diu en Partal, massacra als ciutadans a base d’impostos impagables que només serveixen per a integrar al poder a més familiars, parents, amics i coneguts, que faran el que els manin, sigui el que sigui. A espanya i a Catalunya també hi ha pobles on qui mana són famílies, no pas polítics. Només cal recordar al que en diuen Tribunal de Cuentas, que actua fora de la llei, és independent i amb un pressupost anual de 70 milions d’euros i actua per simpaties i antipaties i té la majoria del seu personal que no entenen res de política, són simplement familiars de polítics i coneguts dels familiars en un estat de nepotisme absolut.

Carles Farre
Carles Farre
24.03.2023  ·  08:52

Ves per on Vicent, ves per on, en canvi hi han diners públics per destinar a una guerra, que en el fons, es per defensar un estat corrupte i farcit d’extremistes de ideologia nazi en el seu govern..hi han també diners per comprar un producte experimental i que no ha servit només que per engreixar els números de companyies farmacèutiques americanes, ( i probablement butxaques d’alguns bates blanques) al igual que la guerra d’Ucraïna
L’Europa de la Von Der Leyen, es la de una dictadura disfressada de democràcia, Espanya és una autonomia del govern europeu, i Catalunya també ho és a través d’Espanya, s’hauria de plantar tot deu a la península ibérica, i amb una abstenció massiva, donar un clar missatge als polítics “professionals” com a primer pas, no ens serveixen ni aquests politics, ni el sistema electoral, ni la constitució que ho avala, Democracia directa i llistes obertes, qualsevol altra via al meu entendre, es mes del mateix, però en diferent format..

Pere Subirana
Pere Subirana
24.03.2023  ·  09:13

L editorial d avui és la millor resposta a la teva editorial de l altre dia on parlaves del creixement de l’ extrema dreta.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
24.03.2023  ·  09:20

Un altre magnífic editorial… venint d’algú d’esquerres….
Ostres, Sr. Partal… parlar de la proliferació ‘ad infinitum’ de normes i lleis que només es justifiquen per elles mateixes, i de la professionalització de la política per part d’arribistes… això ho diem els liberals 🙂 Benvingut.

Alfons Nadal
Alfons Nadal
24.03.2023  ·  09:27

I això anirà a més. Els polítics no poden o saben gestionar un ogligat decreixement que ens ha portat la idustrialització superant els límits dels recursos del nostre planeta i de l’home. I això no té aturador. Creia que la globalització permetria fer un pas andavant i no ha estat així, sinó tot el contrari: doblar pressupostos militars (?), tancar fronteres (?), …
Estem en un sistema en total decadència i no se quan es tocarà fons ni quina revolució ens pot permetre sortir de la situació actual.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
24.03.2023  ·  10:14

Varies coses: França és el país de la UE on els treballadors són més productius – més que Anglaterra, Alemanya, Itàlia o Espanya- és el país on els treballadors -els que treballen- tenen els sous més alts de la UE, és el país on l’edat de jubilació és la més baixa i és un país amb una industria molt desenvolupada tecnològicament i amb unes infraestructures pel què fa a la comunicació molt eficients. Aquesta combinació fa -desenvolupar-ho aquí seria massa llarg- que la taxa d’ocupació sigui baixa i com a conseqüència baixi el PIB i la població sigui més pobra. No discutiré aquí si els francesos s’ha de jubilar més tard o més d’hora, si han de cobrar més o menys. En tot cas els drets adquirits sempre han costat molt de guanyar i molt de perdre, sobretot en una societat tan burgesa com la francesa. Una altra característica que distingeix a la societat francesa, diria que és un tret que té categoria cultural, és que la seva classe treballadora, quan s’emprenya, intimida l’estat. Va passar al segle XVII, al maig del 68, amb les armilles grogues, o hem vist a la frontera quan han tirat la fruita dels camions espanyols i ho veiem ara. Aquesta capacitat d’intimidació d’una població emprenyada no es veu en lloc més del nostre entorn.

Josep Maria Balcells
Josep Maria Balcells
24.03.2023  ·  10:16

Si un dia una persona tira una pedra a un polícia, és vandalisme. Si ho fan 100 durant diversos dies, és política.
(Ho vaig llegir fa poc no recordo a ón però hi estic d’acord)

Mònica Vidal
Mònica Vidal
24.03.2023  ·  10:23

Bdia Vicent. Fantàstic article però hi ha quelxom amb el que no puc estar d’acord. És el fragment que diu: “El gran salt cultural i educacional ha fet, finalment, que avui tinguem unes generacions molts més preparades que mai i, per tant, més exigents i més crítiques”. Com a professora d’universitat et puc assegurar que això no és del tot cert. És llarg d’explicar.

De tota manera, magnifica reflexió. Gràcies

Maria Martinez
Maria Martinez
24.03.2023  ·  10:40

Molt d’acord amb en Miquel Matas.
Encara no entenc perquè els/les franceses es revolten contra allò que tots els/les seus veïns han acceptat i va a favor de la lògica: gràcies al nostre nivell de vida actual vivim molts més anys I això s’ha de finançar.
I els/les franceses lluiten per no haver-se de jubilar als 64, i no als seixanta. Als països europeus veïns ja som als 67.
No veig propostes alternatives per cap banda. Encara no he vist cap article que informi sobre el fons de la cosa. Una millor cobertura el seria necessària.
Macron, que molts troben de dretes, socialdemocràcia i l’esquerra sumen el 50% dels vots. La resta dreta i extrema dreta. Quo vadis, França?

Mònica Llorens
Mònica Llorens
24.03.2023  ·  10:52

Seria una bona iniciativa la proposada per Víctor Torguet. La 1a proposta és necessària i la 2a penso que VW no s’hi avindrà. Tanmateix, bona iniciativa.

Violant Trepat
Violant Trepat
24.03.2023  ·  10:55

Molt d’acord amb la professora Mònica Vidal.

Joan Benet
Joan Benet
24.03.2023  ·  11:07

Els Estats s’han convertit en organitzacions mafioses que extorsionen els ciutadans.
Ens hauríem d’organitzar en contra.
Algú em podria explicar, per exemple, que fot la Diputació que no poguessin fer altres administracions amb els funcionaris de que disposen?

Josep Soler
Josep Soler
24.03.2023  ·  11:09

Un dels millors editorials del Vicent Partal fets darrerament, perque toca directament el problema que vivim les societats occidental, mes o menys avançades.
La clau de volta es l’espasa de Damocles que tenim damund del cap, per culpa d’aquesta generacio de ganduls i oportunistes, que malden per col.locarse en dependencies, siguin de l’Estat central, autonomiques, municipals, sindicals, extra, on saben que hi ha la gran gallina dels ous d’or, que a sobre de cubrir-els-hi tots els gastos, nomes creient a qui tens per superior, apenes si fotràs brot, al llarg de la teva vida.
Per cert que la linia directa per situar-se be en aquest cel, es fer-se militant de partit.
Qualsevol serveix, pero alerta que el que mana te moltes mes possibilitats.
Per aixo els d’ERC i PSC corren tant.

Neus Colomer
Neus Colomer
24.03.2023  ·  11:19

La classe política ha esdevingut una classe segrestada. Segrestada per aquells que manen de veritat i que l’ha posat per fer de mur entre les necessitats dels ciutadans i els que ells volen.
Els polítics s’han transformat en un ramat de desclassats sense principis mercenaris de l’oligarquia.
Per això defenestren a tots els que tenen ideologia.
Els ciutadans som cada vegada més conscients que estem sols i que els abusos aniran en augment si no fem res per evitar-ho. Els partits ja no ens representen i les urnes són una pantomima.
Serà que ens volen preparar per a una dictadura encoberta mundial?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
24.03.2023  ·  11:37

La classe politica cada dia més deteriorada i la decepció al carrer cada dia aumenta

Cristòfol-Albert Trepat
Cristòfol-Albert Trepat
24.03.2023  ·  11:39

El problema de no fer retret a la violència física és, a parere meu, que es pot anar escampant encara més la simpatia per les solucions populistes i autoritàries. No voldria imaginar-me una França o altres estats europeus, governats per dictadors com Putin o Xi Ping. Si això arriba s’hauran acabat les violències físiques i, si n’hi ha, ningú en sabrà l’existència. Ningú no protesta a la Xina i a la Rússia de Putin…¿no en tenen motius?

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
24.03.2023  ·  12:22

Mai he sigut partidari de la no violència en tot cas, perquè la violència pot ser legitima i necessària en casos extrems. I així ho reconeixen els codis ètics a tot arreu del món.

Ara bé, no és legítima qualsevol violència en el moviments revolucionaris o de protesta; entre altres coses perquè si és una violència organitzada estariem acceptant el camp de joc de l’enemic, que sempre és el poder. I aleshores el poder sempre juga amb aventatge i té les de guanyar. Per tant cal fugir del terrorisme i condemnar-lo, com feia, per exemple a casa nostra, Salvador Segui, el Noi del Sucre.

Però la violéncia espontànea, transversal i majoritària per part de ciutadans indignats per una injustícia flagrant i/o per a defensar-se de la violència del poder (aquesta sí, organitzada), sí és legítima, com a medi de enderrocar el tal poder i anul·lar la injustícia i l’opressió.

Per desgràcia els paísos amb poca democràcia (com España o França en aquest cas), tenen tendencia a recolzar al poder amb milers de lleis i normes, a vegades contradictòries, que resulten insuportables i invasives de la llibertat i drets de les persones i colectius, fet que lògicament enerva i indigna als ciutadans, com a passat ara a França. Més democràcia i menys lleis!

Joan Josep Ozcariz
Joan Josep Ozcariz
24.03.2023  ·  12:59

Totalment d,acord amb les propostes del Sr. Víctor Torguet.
Vilaweb, renovar-se o morir

Josep Navarro
Josep Navarro
24.03.2023  ·  13:41

A la gent li sobta veure l’ atzucac a que els poders econòmics l’ obliguen a viure. Emprenyats de veure que anar a votar no serveix de res. I que els partits són una agència per donar treball a amics i saludats. Com sempre al final rebenta tot. Jo em sorprenc de veure la sang d’ horxata que gaudim. Ens humilien, ens estomaquen, i encara som tan amables, que a tot colonitzador que ve a viure amb nosaltres, els parlem amb el seu idioma i amaguen el nostre. On hem arribat els néts dels Almogàvers?

Antoni Mayans
Antoni Mayans
24.03.2023  ·  13:54

Deixeu-me dir que, amb experiència anteriors com el moviment de les armilles grogues, la violència només porta més frustració.
Hem de ser capaços de trobar una forma de desobediencia que impliqui als partits “nostre” i impulsar gent amb ganes de fer canvis profunds en el sistema…

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
24.03.2023  ·  14:30

Genial. És la realitat de la política actual i de la professió del polític de torn. Els ciutadans tenim l’obligació de desobeir-los i no acceptar-ne les proclames i les mentides. La majoria dels polítics són uns estafadors electorals i, un nombre important, també lladres de la cosa pública.

Ramon Perera
Ramon Perera
24.03.2023  ·  15:41

Hi ha una frase de l’editorial que penso que defineix el nucli del conflicte actual. Aquesta: “…o perquè la gent s’ha cansat d’aguantar una vegada i una altra aquesta manera de governar que s’ha imposat en la major part dels països occidentals, tan allunyada de les necessitats del dia a dia i tan tancada en les elits governants.”

Fa dos anys i set mesos vaig llegir unes paraules que són un marc de referència molt clar per entendre les línies mestres de l’evolució de la societat humana des de la segona guerra mundial fins l’actualitat. El seu autor era Thomas Harrington. Per tal de que s’entengui correctament aquesta idea haig de transcriure dos paràgrafs d’aquell escrit:

“Després d’haver conduït les seves poblacions a la carnisseria obscena de la Segona Guerra Mundial en reacció a l’agressió nazi, les elits d’Amèrica del Nord i els seus súbdits de l’Europa no comunista entenien –per raons, sobretot, pragmàtiques vinculades a la necessitat de reconstruir mercats i indústries– que els convenia d’atorgar als ciutadans comuns de les seves societats proteccions socials i de drets democràtics mai vists en la història de la humanitat.

En termes generals, l’esforç va ser un gran èxit. I en això raïa precisament el problema: les masses que havien crescut durant les tres dècades posteriors a la guerra no entenien que les elits no tenien cap intenció de permetre que els règims de democràcia tutelada d’aquells anys es convertissin, amb el temps, en veritables receptacles de la voluntat popular.”
https://www.vilaweb.cat/noticies/thomas-harrington-els-espectacles-de-la-proteccio-i-la-cura-de-la-gent/

Em resisteixo a dir que malauradament això és lo que tenim, sinó que la millor manera d’encarar el problema és entendre lo millor possible quina és la situació.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
24.03.2023  ·  16:14

La cosa és ben simple, per la gent i ben senzilla d’entendre. No hi ha diners per les pensions i els salaris però sí que n’hi han per comprar o per construir tota la parafernàlia armamentística, per matar gent.
El poble ho té clar o ells o nosaltres.

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
24.03.2023  ·  16:57

D’acord amb les propostesde Victor Torguet

Il·lu González
Il·lu González
24.03.2023  ·  17:17

Coincideixo en l’anàlisi de l’editorial. La gent hauríem de poder provocar canvis normatius com limitació de mandats, limitació d’acumulació de càrrecs, llistes obertes en les eleccions, mecanismes de participació en la decisió de les polítiques més enllà de les eleccions de repeesentants…

Jo també posaria èmfasi en la professionalització de la política: si hi ha d’haver professionals de la política que hi hagin exigències de titulació acadèmica, d’idiomes, d’experiència, de formació continua, psicotècnics, avaluació per objectius….

A qualsevol persona que vol accedir a la funció pública li demanen tot això i molt més per poder treballar 12 mesos a l’administració, i en canvi pots tenir de cap polític un electe que és un indocumentat que porta anys i panys vivint de la política, i a qui no li interessa res més que la seva butxaca i els seus privilegis.

No tothom que es dedica a la política és així, però lamentablement n’hi ha més d’aquests que dels veritables polítics servidors públics.

enric arquimbau
enric arquimbau
24.03.2023  ·  17:34

El sistema democràtic està en crisi. I en perill. I no n’hi ha cap altre. Els polítics guanyen massa, molts diners, i si el sistema no es regenera, les dretes extremes en poder ser, en són, les grans beneficiades. O els Partits deixen de ser una classe privilegiada, o la ciutadania deixa de fer forats al cinturó, i fa forat al sistema. Cal fer front als problemes al costat del ciutadà. Enyor d’una política més al cor del poble.

Isabel Mora
Isabel Mora
24.03.2023  ·  17:36

Jo tinc una proposta a fer a Vilaweb: Amb el format que ells considerin més adequat, per què no publiquen les llistes d,assessors, càrrecs no electes, gent dels partits que estan dins d,empreses estatals i/o públiques, i coses per l,estil, amb noms i cognoms i sous que cobren…? Quan les coses es concreten és quan es veu més clara la realitat.
I, en un altre camp, per descomptat: LLISTES OBERTES!!!
(Dono per descomptada la total decepció amb els partits dits “independentistes”)

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
24.03.2023  ·  18:49

Vull destacar fil per randa el que ha dit el Sr. Víctor Totguet.
“…
Escriure un article explicant que tant l’abstenció, el vot en blanc com el vot nul no fan més que afavorir als partits més votats (doncs els dona més representació que el recolzament real atorgat pels ciutadans electors). Com que els partits més votats són precisament aquells que es vol castigar (afegint al roïníssim PSC), no té molt de sentit
…”

Sempre he combatut als comentaris a aquells apòstols de l’espanyolisme que, manipulant el disgust de la gent pels incompliments de les promeses independentistes (l’exemple més clar és la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras), promouen no votar o votar en blanc.
Fer aquesta barbaritat és posar una catifa vermella legal perquè des de dins de les nostres institucions es consumi el genocidi cultural de Catalunya, tant desitjat pel naZionalisme espanyol.

Votar S’HA DE VOTAR SEMPRE, perquè sempre n’hi haurà partits o agrupacions electorals que presentin un objectiu únic que sigui la independència, i dels quals d’entrada no puguem dir que ens han enganyat, ni perquè no són els partits sistema d’ara, ni perquè tinguin a dins antics vividors disfressats de nou partit.

A banda de la traïdora de la ER de Junqueras, destaco exemple la CUP, que també ha estat per a mi una gran decepció, posant els bous de les millores socials davant del carro de la independència. Han demostrat el seu negacionisme a reconèixer que si no som primer independents i gestionem els nostres recursos, parlar de mesures socials es marejar la perdiu. Per a això ja estan el de Podemos/Comuns.

Jaume Palau
Jaume Palau
24.03.2023  ·  19:14

Totalment d’acord i mai més ben explicat pel nostre Vicent Partal, el allunyament i desencís de la política per part del ciutadans. Si a això hi afegim el ‘encertat comentari dels privilegis que els polítics es doten a costa de tots, el peix ja es menja la cua i com una bola de neu cada vegada es fa més grossa. Tot i això que es el gruix del que passa d’un temps ençà, com comenta en Partal, es realment el que hi ha al darrera del que està passant en aquests moments a França? Es la gota que omple el got?, perquè no s’acaba d’entendre que sigui l’allargament de 2 anys en la jubilació, del 62 al 64, quan aquí, i sense protestar gens ni mica ja anem cap el 67, i sigui el detonant de hagi tots aquests aldarull i destrucció als carrers i bens comunitaris. Te que haver-hi una raó del perquè la reforma no hagués passat el control Parlamentari, i em pregunto, si això, com dic ho aïllem de la resta que de per sí es més que suficient per justificar una revolta, que els francesos no entenguin que sortosament la vida s’allarga i per tant les pensions també, no s’entén. Te que haver-hi més raons que no se’ns expliquen, o definitivament hem de pensar que es tot un “revolutum”. També, des del punt de vista estricte del governant, aquest te la responsabilitat de fer el que es millor pel governats, potser no ho ha fet bé en Macron, però mantenir-se ferm en una reforma que si no es fa el pes de las pensions futures caurà sobre els fills i nets dels que ara es revolten es molt meritori. Repeteixo, en el cas que aquesta fos únicament la causa del problema.

xavier solaní
xavier solaní
24.03.2023  ·  21:32

Disculpeu que no he llegit tot l’article ni tots els comentaris. El govern fa i diu que els autònoms amb rendiment negatiu, zero o pel voltant tenen prou diners com per pagar la quota mínima, uns 300€, però no per pagar més o la màxima, prohibit. Uns genis amb els números. Igual que els altres pobres que poden pagar tota mena de multes capritxoses, per tota mena de càmeres, helicòpters i radars. Penqueu i voteu fins morir carallots!!

Antoni Gamas
Antoni Gamas
24.03.2023  ·  22:36

La Maria Vidal planteja dubtes sobre que actualment hi ha millor preparació acadèmica,i que els joves són més crítics i exigents.
En primer lloc, els nivells educatius són més baixos, es rebaixen en cadena. On és la comprensió lectora i escrita?
Més Crítics i exigents?
Sempre hi ha excepcions, però en general és molt insuficient.
Potser el que volen els poders es carn de canó, i així la massa popular a fer de camalics què no entenguin allò que les elits dominants no volen que sabéssim.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any