L’anunci del govern espanyol sobre la possibilitat d’imposar el castellà com a llengua vehicular a l’escola catalana amb el 155 ha provocat una reacció de condemna i indignació unànime en la comunitat educativa, els sindicats, la societat civil i els partits polítics catalans favorables a la immersió lingüística. Un model d’èxit que reuneix un consens amplíssim a la societat catalana amenaçat constantment pel PP i Ciutadans.

Conversem amb Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC-STEs (IAC), majoritari en l’ensenyament, sobre l’organització de la resistència contra aquest intent de liquidar la immersió lingüística. Una vaga indefinida del sector i la desobediència del professorat són damunt la taula. I adverteix el govern espanyol: ‘Nosaltres diem al PP que estudiï bé què va passar a les Illes amb la vaga indefinida de l’Assemblea de Docents’.

—Com valoreu que el govern espanyol vulgui imposar el castellà a l’escola amb el 155?
—Això és una línia vermella. No hi ha cap línia vermella més gruixuda que aquesta. No es pot traspassar. Diuen que ho estudien. Nosaltres diem al PP que estudiï bé què va passar a les Illes amb la vaga indefinida de l’Assemblea de Docents i el suport que va tenir de la comunitat educativa i de la societat civil. Que valori que allò li va fer enretirar el decret de trilingüisme i perdre un govern autonòmic. Aquí tenen quatre diputats i trenta-sis amics al parlament. No crec que la resposta a Catalunya sigui diferent de la que va haver-hi a les Illes. Ells mateixos. No saben en quin sarau es fiquen si van contra el català a l’escola. No sé si n’entenen la dimensió.

—Si traspassen aquesta línia vermella, convocareu una vaga indefinida?
—El sector educatiu, segur. Crec que seria sostenible una vaga indefinida si posen aquesta casella, que encara s’ha de veure si ho fan. Donaríem una resposta tan contundent com sigui possible i crec que la societat estaria al nostre costat. Si nosaltres convoquem una vaga i el professorat respon, no serà un dia de vaga. Serà una vaga de desgast fins que ho esmenin. Hi haurà manifestacions i no hauríem de descartar actes de desobediència del professorat. Hi ha més de 100.000 docents al sistema educatiu, uns 85.000 a l’escola pública. Jo, de classes en castellà, no en penso fer. Però això és una sortida individual, la vaga és una solució col·lectiva. La desobediència? Cadascú ha de fer allò que li dicti la seva consciència.

—Convocareu alguna concentració o acte de protesta els dies vinents?
—Això seria amb tota la comunitat educativa i la societat civil. N’hem començat parlat.

—Creieu que és una cortina de fum, això del govern espanyol? Ahir, el ministre d’Educació semblava que es contradeia.
—Ells saben que és complicat. De fet, això de la casella del castellà a Catalunya ja ho havien intentat. El nostre sistema és d’èxit i funciona bé. Tothom parla el català i el castellà independentment de la llengua materna. A l’escola catalana hi ha 300 llengües maternes i quan els nens acaben l’escola ningú no queda al marge d’una conversa en català i ningú no és rebutjat a una feina amb un català de l’ensenyament obligatori. És un model d’èxit. Els polítics no han de causar problemes, sinó solucionar-los.

—Ho emmarqueu en un context de batalla entre el PP i Ciutadans?
—Les polítiques educatives no haurien de ser de mirada curta. La política educativa més consensuada és la lingüística. Les altres, fixeu-vos que nosaltres som el sindicat majoritari i vam presentar una ILP per a eliminar la LEC i els concerts. Ara, hi ha un consens polític i social en matèria lingüística. Al parlament només hi ha quaranta diputats en contra d’això, ara mateix. Fins i tot el PSC, que és dels del 155, no vol destruir la immersió lingüística. I això que duri molts anys. Si fos un moviment tacticista, per forçar que Puigdemont no sigui president o per veure qui agafa l’hegemonia de l’espanyolisme a Catalunya, això seria caure molt baix.

—Ciutadans, fins i tot, ha demanat que s’imposi el trilingüisme a partir del curs vinent.
—És clar, Ciutadans això a València no ho demana, oi? El trilingüisme és un cavall de Troia per a enfonsar el català. A Galícia fan això. Va baixant l’ús del gallec, i no aprenen anglès. Com vols fer trilingüisme amb el nivell d’anglès del professorat de Catalunya? Això és inviable! Què passaria? Que no caldria fer la classe en català, oi? Vés a saber de què parlem. No ha funcionat. Nosaltres tenim un model que garanteix que quan acaba l’ensenyament obligatori tothom sap el català i el castellà. Si volen que els nens aprenguin més anglès, doncs que posin més grups en anglès, que facin desdoblaments, que s’inverteixin més diners… Ho demanem sempre, que es tripliqui el pressupost en educació. Ensenyar anglès a trenta-tres alumnes de cop i volta a secundària, fàcil, fàcil, no ho és.

—També volen renovar els concerts a les escoles concertades. Potser també a les que segreguen per sexes.
—S’ha de veure com ho fan i si finalment es concreta. Havíem sentit que el final dels concerts formava part d’un acord de govern i va ser una resolució del Parlament de Catalunya el 14 de juliol. Això és clarament una usurpació de la sobirania del poble català, que està representada al parlament.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb