El ramat d’ovelles de Pego que ha desafiat l’incendi de la Vall d’Ebo tot fent tallafocs

L'associació Pego Viu s'encarrega de defensar el territori i de recuperar l'entorn natural · Denuncia que hi ha un abandonament rural

VilaWeb
El ramat d'ovelles de Pego (fotografia: Pego Viu).
Pol Baraza Curtichs
17.08.2022 - 21:40
Actualització: 18.08.2022 - 12:07

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La història s’ha repetit amb més intensitat que mai. Els veïns de la Vall d’Ebo han tornat a sentir en primera persona com és viure envoltats de flames. Ja ho van experimentar l’any el 2015, quan un incendi va cremar a la mateixa zona que ara, però amb menys incidència: 1.700 hectàrees. El territori es va enfosquir i els veïns es van adonar que calia organitzar-se per evitar desastres com aquell. Precisament partint d’aquesta premissa va néixer Pego Viu, un col·lectiu format per una cinquantena de voluntaris que treballa per prevenir incendis. S’encarrega de defensar el territori i de recuperar l’entorn natural. Fan campanyes de sensibilització, taques de reforestació, activitats de conscienciació ambiental… Però la més curiosa de totes és la creació d’un ramat de vuit ovelles que ajuda a gestionar els boscs. Aquests darrers dies han estat a Pego i expliquen que l’incendi ha estat menys virulent en les zones pasturades. Dit d’una altra manera: el bestiar ha creat tallafocs.

D’ençà de l’incendi del 2015, l’associació ha reforestat diferents indrets, com ara la Foia de Naia i el Pla de Molló. Viuen amb molta preocupació l’evolució dels focs que van començar el cap de setmana. Els han calcinat les zones reforestades. Tots els esforços destinats a fer que el paisatge guanyés un color més verd han acabat en un no res. “Veure un incendi que crema la muntanya i els camps afecta molt. Fa una sensació d’impotència molt gran”, explica Isabeau Ottolini, voluntària de l’associació i investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva investigació és centrada en les iniciatives locals que sorgeixen arran dels incendis forestals, una idea que quadra perfectament amb la de Pego Viu. La reforestació és important, però requereix planificació. Una volta s’hagi extingit l’incendi, segons que detalla Ottolini, caldrà avaluar l’impacte ecològic que ha causat el foc i saber a quins llocs no convé que hi hagi bosc ni matolls perquè siguin zones en què es puguin frenar els futurs incendis.

Néstor Portes, biòleg i voluntari, fa una valoració positiva de les activitats d’aquests anys, sigui plantant espècies autòctones en les zones cremades, impulsant sortides a la muntanya perquè els veïns hi tornin a connectar o donant a conèixer la problemàtica del despoblament. “Hem consolidat una associació que té una visió del medi natural i de les muntanyes amb una visió integrada de l’agricultura, la muntanya, les persones i el món rural.” I també han aconseguit que l’administració es posés les piles en plans de prevenció d’incendis, tot i reconèixer que encara hi ha feina a fer. “No ens pensàvem que arribés l’incendi tan aviat. Set anys han passat molt de pressa!”, exclama.

Les ovelles, creadores de tallafocs

Però el projecte més maco, segons Ottolini, són les ovelles: “És un ramat xicotet, de raça autòctona, que pastura per punts estratègics, els que han de servir de tallafocs.” El projecte experimental ha estat tot un èxit: “Volíem saber si un ramat servia per a prevenir incendis, com influïa el pasturatge en la regeneració de la muntanya. I hem comprovat que funciona”, diu Portes. Han optat per una pastura holística. Les han tancades en un corral petit al Pla d’Almiserà perquè es mengessin la vegetació, i el resultat els ha sorprès: “El foc no ha cremat tant a les zones pasturades. La resta, en canvi, han quedat devastades.” Desitgen que el projecte aterri a més pobles, com ara la Vall d’Ebo, on una parella de joves ja s’ha mostrat disposada a impulsar-ne un.

Malauradament, l’incendi ha cremat totes les terres de pastures, i el ramat s’ha hagut d’anar movent a mesura que el foc avançava. Ara ja són en un lloc i caldrà baixar-les del pla. “Les portarem a la Vall de Gallinera perquè puguin pasturar tranquil·les”, comenten.

Malestar per l’abandonament rural i la gestió dels boscs

L’associació ha treballat amb les diferents institucions i diu que hi ha bones intencions per a fer front a l’abandonament rural i a les gestions dels boscs. No obstant això, encara cal més conscienciació. “Moltes vegades es diu que és difícil, que hi ha obstacles burocràtics. Però així no anem enlloc. Hi ha moltes opcions per a ser-ne partícip, com ara comprar productes locals i netejar la part exterior de la finca. Fer el mínim dins les teves capacitats”, explica Ottolini. Demana, sobretot, no perdre l’esperança: “No hem de pensar que ho hem perdut tot. Hem de fer servir el desastre per replantejar el territori que volem, com fer-lo més sostenible.” Portes no confia que amb els esforços de l’administració pública n’hi hagi prou per a resoldre-ho: “La societat hi té un gran pes. Hi influeix l’economia, les compres digitals, el món és molt globalitzat. Ha desaparegut l’agricultura i tothom és al sector serveis. L’economia no compta amb el món rural. Nosaltres no podem apagar el foc, però quan decidim què comprem podem salvar el món rural. És el gest més fàcil i poderós.”

L’associació es queixa que al País Valencià hi ha hagut un abandonament rural molt fort: “Quan s’abandona el camp, tot es complica. La Generalitat ajudaria molt si impulsés polítiques que fomentessin l’economia rural i la ramaderia”, comenta Ottolini. El despoblament també és determinant. Mentre els pobles de la costa es massifiquen, acompanyats d’una gran pressió del turisme, els de l’interior perden força. “A la Marina Alta s’ha optat pel turisme de costa. La gent de l’interior de la comarca se’n va perquè és difícil de viure-hi amb pocs diners. És una dinàmica particular de la zona”, diu. Portes en fa la mateixa lectura: “La Vall d’Ebo s’extingeix. Quan un poble tanca l’escola, té les hores comptades.”

D’ara endavant tenen previst de reunir-se amb gent de tots els municipis afectats amb un sol objectiu: reconstruir el territori. “Hem d’assegurar-nos que incendis com aquests no tornin a passar. Cal reunir-nos amb tothom. Ramaders, llauradors, responsables d’activitats turístiques… L’incendi és una oportunitat per a replantejar-nos moltes coses i tornar a començar”, comenta Ottolini. El grau de devastació és molt gran i Portes ja dóna per descomptat que hauran de comptar amb un equip d’experts per avaluar-ne les conseqüències: “S’ha cremat la mateixa zona que el 2015. Hem de mirar com ha afectat la vegetació. Els pins tenien set anys i no s’han pogut expandir. No sé com s’haurà de regenerar tot això.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes