El futur dels quioscs perilla: reinventar-se o desaparèixer

Cada vegada més poca gent compra diaris en paper. La crisi del sector ja fa anys que dura. I això, de retruc, ha afectat els quioscs. Anys enrere formaven part del paisatge dels nostres carrers, però cada vegada en queden menys. A Barcelona, per exemple, el 2000 hi havia 440 quioscs censats. Actualment, n’hi ha 296, dels quals 259 continuen actius, 9 han estat cedits a un projecte de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i 28 són tancats. I, encara, enguany és previst de donar-ne de baixa sis més. Aquest problema no és pas exclusiu de Barcelona, sinó que afecta tot el país.

“Els quioscos es moren, és evident” explica Jordi Bastardas, vice-president de l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província (APVPBP). Després d’anys en què els quiosquers han demanat canvis urgents per sobreviure, finalment, l’APVPBP, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació de Quioscos de la Rambla i l’Ajuntament de Barcelona han arribat a un acord per canviar la normativa. La intenció de les noves mesures és reconduir el negoci tradicional cap a un model més sostenible i viable econòmicament, tot i mantenir la venda de premsa com a activitat principal.

A l’APVPBP afirmen que aquestes mesures arriben molt tard perquè ja fa anys que els quiosquers pateixen per mantenir els negocis oberts. “Nosaltres només busquem noves sortides”, diu Bastardas, que assegura que mantenir la premsa com a activitat principal no és rendible. Ell és propietari d’un quiosc al barri de Gràcia i diu que el 2008, el 90% dels ingressos li venien de la venda de premsa; en canvi, avui s’ha reduït al 50% i pensa que en menys de deu anys només significarà un 20% dels ingressos totals.

Un nou model que preveu més espai per a uns altres serveis

L’Ajuntament de Barcelona va completar l’11 de febrer la regulació del model de negoci dels quioscs començada a l’estiu. El nou plec de condicions proposa un canvi del model tradicional. Fins ara, el 80% dels quioscs s’havia de dedicar a la venda de diaris, revistes i més publicacions i tan sols es podia destinar el 20% de l’espai a la venda de targetes de transport, loteria o objectes de record. El nou acord permet de reduir l’espai de venda de premsa a un 51% i, per tant, s’amplia fins al 49% l’espai permès als altres productes.

Un altre canvi important és l’horari d’obertura i tancament. Abans, els quioscs havien d’obrir de 8.00 a 15.00 i ara la franja es redueix de 9.00 a 14.00. Les noves mesures també inclouen la possibilitat de vendre cafè per a endur-se i menjar envasat, que fins ara era prohibida. Això sí, no es podran consumir ni manipular aliments al quiosc.

Aquestes noves mesures s’afegeixen a les que ja es van aplicar a l’estiu. Aleshores es va aprovar l’opció d’oferir un servei d’armariets per a la distribució de paquets i instal·lar caixers automàtics i antenes de 5G. Tot plegat ha d’ajudar a remuntar el moment tan complicat que viu el sector, però l’APVPBP no canta victòria. Malgrat estar contents amb el canvi, asseguren que els nous acords en alguns casos són paper mullat, perquè, encara que hagin estat aprovats per l’ajuntament, cada districte ha de decidir si permet la venda de cafè i aliments o no. A barris com l’Eixample, on els comerços de restauració són abundants, és possible que les noves mesures no es puguin acabar aplicant.

Per què tanquen els quioscs? 

La crisi de la premsa escrita, deguda a la davallada d’inversió publicitària en paper i l’auge de les xarxes socials i els telèfons intel·ligents, ha estat la principal impulsora de la transformació dels quioscs. Durant aquesta última dècada, la venda de diaris i revistes ha caigut dràsticament. Per això els quiosquers s’han hagut de modernitzar i adaptar-se a les necessitats actuals incloent una gamma de productes més àmplia dins l’oferta. Bastardas explica que, només instal·lant un caixer automàtic i un sistema d’armariets per a la distribució de paquets, els quioscs poden arribar a cobrar 600 euros mensuals.

A les àrees més turístiques de Barcelona ja fa anys que els quioscs hi venen postals, clauers i més productes per als turistes, i a la resta no és estrany de veure-hi productes d’alimentació envasats o begudes. Tanmateix, el futur dels quioscs perilla perquè les condicions econòmiques són una barrera d’entrada al negoci. El sector assegura que aquesta severitat de les condicions dels contractes és el motiu d’un dels principals problemes que han d’encarar: la manca de relleu en el negoci. El marge de benefici que les distribuïdores i editorials concedeixen als quiosquers és del 20% en diaris i 25% en revistes. Per als qui tenen un contracte nou el percentatge és del 20% en tots dos casos i, a més, han de cobrir les despeses de transport.

Nous models de negoci

Durant el confinament van néixer algunes propostes per a repensar el model del quiosc tradicional. És el cas d’Odd Kiosk i GoodNews. Tots dos són encapçalats per joves emprenedors i ofereixen serveis adaptats a l’era moderna. L’Odd Kiosk, situat al carrer de València 222, és el primer quiosc especialitzat en temàtica queer i ven revistes, pòsters, begudes i postals, a més de premsa tradicional. Per una altra banda, GoodNews té més de deu quioscs a Barcelona i se centra, sobretot, en les revistes i la venda de cafè per a endur-se, un servei que, fins a l’aprovació de la nova normativa, és il·legal. De fet, l’Ajuntament de Barcelona ha expedientat aquests negocis, que no cessen de créixer.

L’APVPBP veu amb recel aquest model de negoci, perquè no entenen quin benefici els aportaria la venda de cafè.  Malgrat l’èxit de GoodNews, diuen que els quiosquers que ho han provat ho han deixat estar aviat perquè no és rendible. “No és igual un quiosc que ven cafè que una cafeteria que ven diaris”, diu Bastardas. Creu que és un model de negoci en què la venda de premsa és simbòlica, perquè l’objectiu principal se centra en la venda de cafè. Tanmateix, la necessitat de regular aquests nous models de negoci ha estat la raó principal per a accelerar els nous acords.

Més alternatives perquè no es morin els quioscs

El 2019 l’Ajuntament de Barcelona va començar una prova pilot juntament amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat amb la finalitat de reobrir deu quioscs en desús. La cooperativa Diverscoop ha estat l’encarregada de tornar a donar vida a cinc quioscs. El servei es dedica a la venda de premsa, llaminadures i productes sostenibles i solidaris fets per entitats socials de Barcelona. A més, l’any passat l’ajuntament i diverses associacions van fer néixer VinclesBCN, una iniciativa per a acostar la gent gran als quioscs i facilitar-los l’accés a la premsa. De resultes d’aquest acord, quaranta usuaris de VinclesBCN tenen cinc euros setmanals per a comprar les publicacions que ofereixen els quioscs de Diverscoop.

Un problema que no afecta tan sols Barcelona

A València i Palma la situació és semblant a la de Barcelona. El 2021 l’Ajuntament de València va modificar la regulació de les taxes i permisos i va ampliar el catàleg de productes per a vendre, incloent-hi les begudes i l’alimentació. A més, el 2019 l’Associació Professional de Venedors de Premsa de València i Província (APVPVP), va signar un conjunt d’acords amb empreses dedicades al turisme per a poder-se convertir en punts d’informació turística. A València el model de quiosc que s’imposa també és el de la venda de cafè per a endur-se. News and Coffee, que té quatre quioscs a Barcelona, va ampliar el negoci a València l’any passat.

A Palma, dels quinze quioscs que es van adjudicar el 2010, ara només en queden sis. L’any passat, l’ajuntament va arribar a un acord amb l’empresa concessionària, Nova Àrea, per evitar el tancament d’aquests sis quioscs supervivents. L’empresa considerava que el model de quiosc és econòmicament inviable amb les condicions del contracte vigent, signat el 2010, i per aquesta raó volia renunciar a renovar les concessions, que caducaven el 16 d’agost. El principal objectiu de l’acord és recuperar la rendibilitat, amb mesures molt semblants a les de Barcelona. De l’estiu ençà, els quioscs de Palma ja poden vendre begudes i menjar envasat i poden tenir caixers automàtics, tot mantenint la venda de diaris i revistes com a activitat principal. També es va flexibilitzar la franja horària d’obertura.