Quinze rutes amb gorgs i estanys per a refrescar-vos aquest estiu

  • Us proposem quinze rutes de muntanya amb gorgs i tolls, de punta a punta del país, per a fer aquest estiu

VilaWeb
Gemma Ponce
03.06.2023 - 21:40
Actualització: 05.06.2023 - 19:44

Us presentem quinze rutes, de nord a sud del país, per a gaudir de paisatges que tenen de protagonista l’aigua. Són indrets per a refrescar-se ara que la calor comença a ser intensa. Indrets amb estanys, gorgs, brolladors termals i fonts. Alguns de poc coneguts i uns altres de més populars, on fins i tot s’ha de demanar hora per anar-hi. Però tots molts bonics, alguns gairebé màgics.

Les gorges de la Guillera

El riu Tet forma un congost a Rodès (Conflent) que delimita amb Bulaternera (Rosselló). El punt de sortida de la ruta circular és a Castell de Vernet (Conflent). Són deu quilòmetres i mig amb 560 metres de desnivell amb molta història, atès que durant el recorregut es visiten diferents punts d’interès històric.

Les gorges de la Guillera ofereixen grans vistes panoràmiques amb un recorregut que travessa diferents ponts i passarel·les. El punt d’interès principal de l’excursió és l’antiga abadia benedictina de Sant Martí del Canigó, que va ser fundada el 1009 sobre un pic rocós. Actualment, acull gent que vol viure un recés espiritual. Per acabar la passejada, destaquen les cascades Cady i l’ermita de Sant Martí Vell, d’estil romànic.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Un dels ponts que es travessen en l'excursió a les gorges de la Guillera. Fotografia: Wikiloc/Jordipsec.
L'església de Sant Martí Vell de Castell de Vernet (Conflent) té un estil romànic i data del segle XI. Fotografia: Wikiloc/Jordipsec.
L’abadia benedictina de Sant Martí de Canigó data del segle XI. Fotografia: Wikiloc/Jordipsec.

Les gorges de Carançà

Per als més aventurers, les gorges de Carançà de Toès i Entrevalls (Conflent) són una manera de descobrir el bosc profund. És una ruta poc habitual per les seves roques, passarel·les i cornises. Per aquest motiu, no s’hi pot accedir amb animals de companyia i no és recomanada per aquells amb por de les altures.

Hi ha diferents recorreguts d’acord amb la dificultat. Les més curtes són la del Llaç Petit fins a Fornàs, que té una durada d’una hora, i cap al pont de Pedra, que en són cinc. També hi ha l’excursió que va fins a l’estany de Carançà pel refugi del Ras de Carançà, que es recomana de fer en dos dies.

L’accés a les gorges es pot fer en transport públic: hi arriben el tren groc i la línia 260 de l’autobús, per un euro. També hi ha aparcament per als vehicles i el preu varia segons el temps: entre 2 hores d’estada i 12 costa 4 euros, i fins a les 24, 7 euros.

VilaWeb
VilaWeb
Les gorges de Carançà voregen el riu amb passarel·les en alçada. Fotografia: Flickr/David Domingo.
L’excursió no és recomanada si teniu vertigen. Fotografia: Flickr/Eric Michiels.

Els estanys de Tristaina

Els estanys de Tristaina són una visita gairebé obligada a Andorra. És un dels atractius turístics principals d’Ordino i d’ençà del 2020 també una reserva de la biosfera decretada per la UNESCO.

La ruta és d’una dificultat moderada, apta per a tota la família. És ben senyalitzada, però també es pot descarregar i seguir en tot moment. El punt de sortida és l’aparcament de l’àrea de serveis de la Coma, de l’estació d’esquí Ordino Arcalís. A partir d’allà, es comença un recorregut circular de 4,4 quilòmetres que voreja tres estanys, que tenen un origen en una glacera.

La ruta voreja el llac Primer, que és el més petit, però el que té les aigües més blaves. Continua pel llac del Mig, envoltat de turons, i acaba amb el llac de Més Amunt. En aquest darrer s’hi permet el bany a l’estiu i és al peu del pic de Tristaina, de 2.878 metres d’altitud.

Per seguretat, es recomana de fer l’excursió durant els mesos de juny i setembre i anar ben equipat, atès que les condicions meteorològiques poden canviar de pressa. Durant els mesos d’estiu, l’accés per carretera a la Coma del Forat és reservat tan sols per a ciclistes que volen coronar el Port Arcalís. Així doncs, s’hi pot arribar en telecabina, bicicleta o bé a peu.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
L'estany de Més Amunt és el que té l'aigua més fosca. És permès de banyar-s’hi durant els mesos d'estiu. Fotografia: Wikimedia/Jcb-caz-11.
El llac del Mig és envoltat de penyalars i turons. Fotografia: Flickr/Dani Armengol Garreta.
El llac Primer. Es recomana de fer la ruta entre el juny i el setembre. Fotografia: Flickr/Ferran Llorens.

Toll Bullidor

Del mirador del toll Bullidor estant, a Canillo (Andorra), es pot observar el salt d’aigua perfectament. La ruta és senzilla, no arriba al quilòmetre i té poc desnivell. El punt de sortida és al pont de Morelles, en direcció a Canillo. A partir d’allà, la ruta passa per petits ponts de fusta, per la qual cosa es recomana d’anar ben calçat. Tampoc no és adaptada per a persones amb mobilitat reduïda.

La ruta s’aconsella de fer entre final de juny i setembre. Si l’oratge i l’estat del terreny ho permeten, també es pot fer entre el maig i l’octubre.

El mirador del toll Bullidor ofereix la millor vista del salt d’aigua. Fotografia: Flickr/Ferran Llorens.

Les gorges del Freser

L’entorn singular de la Vall de Ribes ofereix una oferta àmplia d’activitats enmig de la natura. A Queralbs (Ripollès) destaquen les gorges del Freser, en què es practiquen esports d’aventura. Tot i això, a l’estiu conviden a refrescar-s’hi i fer-hi una ruta. La més popular, i adequada per als infants, és la d’anar fins al salt del Grill, que té una cascada de gairebé trenta metres d’altura. La passejada és de quaranta minuts de la central elèctrica de Daió a Queralbs.

VilaWeb
VilaWeb
L’excursió fins al salt del Grill és una de les més conegudes de la zona. Fotografia: Flickr/David Domingo.
L’entorn natural de la Vall de Ribes és molt atractiu. Fotografia: Flickr/David Domingo.

Gorg Blau

El pas del riu Llierca per Sadernes (Garrotxa) té un encant especial amb el gorg Blau. L’excursió fins a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja, declarada bé integrant del patrimoni cultural català, travessa el riu unes quantes vegades. La ruta s’endinsa a la natura en una zona sense serveis de cap mena, ni fonts ni, a voltes, cobertura mòbil. Una desconnexió que porta fins al gorg Blau, una piscina natural coneguda de la zona. Així mateix, la ruta es pot allargar fins al salt del Brull, amb dues cascades: la primera té trenta metres i la segona, deu.

Per accedir als gorgs i als espais naturals de la Garrotxa cal fer una reserva entre la Setmana Santa i l’11 de setembre, que també garanteix una plaça a l’aparcament de Sadernes o bé al pont del Llierca, que té cent places. La reserva i el pagament es poden fer en línia. D’aquesta manera obtindreu un codi QR que heu de presentar al personal de control.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El gorg Blau és un dels punts d’interès turístic de l'Alta Garrotxa. Fotografia: Wikimedia/Sisku.
El salt del Brull és format per dues cascades. Fotografia: Wikimedia/Siscu.
L’ermita de Sant Aniol d’Aguja és declarada com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català. Fotografia: Wikimedia/Joan Llosas.

Set gorgs de Campdevànol

La ruta dels set gorgs de Campdevànol (Ripollès) també és coneguda com a Torrent de la Cabana. La passejada passa per set salts d’aigua en els gairebé nou quilòmetres de caminada. En concret, es poden contemplar el gorg de la Cabana, el gorg de la Tosca, gorg de l’Olla, gorg de la Bauma, gorg del Forat, el gorg petit del Colomer i el gorg gran del Colomer. Aquest darrer és el més espectacular de la ruta per l’altura del salt d’aigua.

Per evitar que hi hagi encara més massificació i preservar l’espai natural, cal reservar durant els caps de setmana, els festius i la temporada alta (entre el 23 de juny i l’11 de setembre) i pagar l’entrada, que és de sis euros pels més grans de dotze anys. A la zona hi ha equipaments, com ara un servei d’informació ambiental i una àrea de pícnic.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El gorg del Colomer és un dels set que travessa la ruta del Torrent de la Cabana.
El gorg de la Tosca és un dels set que travessa la ruta del Torrent de la Cabana.
El gorg de l'Olla és un dels set que travessa la ruta del Torrent de la Cabana.

Gorgs de la riera de Merlès

L’aigua cristal·lina i fresca de la riera de Merlès convida a banyar-s’hi. És un afluent del riu Llobregat que va del Pre-pirineu a les conques i altiplans centrals. L’espai natural protegit travessa les comarques del Berguedà, el Lluçanès, el Ripollès, Osona i Bages. Durant el recorregut, hi ha diferents gorgs, però destaca el de Cara de Boc, que marca l’inici de la riera de Merlès. El seu salt d’aigua té una cascada escalonada i es troba a Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà).

També és important el gorg Blau de Santa Maria de Merlès (Lluçanès). S’hi accedeix a partir d’una ruta que surt del poble i no és difícil. Tot i això, hi ha trams en què és camp obert i, per tant, cal que sigueu previsors i porteu protecció solar.

VilaWeb
VilaWeb
Un dels gorgs de la riera de Merlès. Fotografia: Wikimedia Commons/Marina Benavente.
El gorg Blau a la riera de Merlès. Fotografia: Wikimedia Commons/Quicupr.

Santuari de la Fontcalda

El riu Canaletes forma un congost al pas pel santuari de la Fontcalda, a Gandesa (Terra Alta). El nom ve de la font termal d’aigua calenta que hi ha, en què el brollador surt a vint-i-vuit graus centígrads durant tot l’any. L’aigua és minero-medicinal i, per aquest motiu, hi havia un antic balneari on anaven els qui creien en les seves propietats medicinals. Ara les piscines naturals són d’accés lliure i tenen una zona de pícnic.

És un indret amb història, atès que el santuari és documentat d’ençà del segle XIV, quan un grup de frares trinitaris s’hi va establir. Actualment, s’hi fan romeries per la seva Mare de Déu, venerada per les poblacions del Prat del Comte i Gandesa.

VilaWeb
VilaWeb
El santuari de la Fontcalda és considerat bé cultural d'interès local. Fotografia: Wikimedia/Ferran Llorens.
El riu Canaletes al pas pel santuari de la Fontcalda s'estreny entre les parets rocoses i forma una piscina natural amb l'aigua a vint-i-vuit graus centígrads. Fotografia: Flickr/Calafellvalo.

Gorg de Ca’n Catí

El gorg de Ca’n Catí és un racó amagat del barranc de Biniaraix (serra de Tramuntana). La sortida de la ruta, des del centre de la vila, ens portarà pel camí del Barranc. La ruta sencera ocupa unes dues hores i mitja i té un desnivell de 420 metres. És de poca dificultat, però no és apta per a infants menors de tres anys, ni cadires de rodes ni cotxets.

El gorg de Ca’n Catí, a Mallorca. Fotografia: YouTube/Morfheos Wildmallorca.

La font dels Banys

La font dels Banys és un brollador d’aigües termals que té una temperatura de vint-i-cinc graus centígrads tot l’any. La llegenda diu que el rei Abu Zayd va manar construir uns banys perquè les dones de casa seva es mantinguessin sempre belles i joves. De fet, l’aigua de la font dels Banys compta amb propietats hidrogeoquímiques i biològiques que la fan beneficiosa per a la salut.

És l’atracció principal del municipi de Montanejos (Alt Millars), una de les poblacions danyades per l’incendi de lAlt Millars del mes de març. La zona que l’envolta és condicionada amb miradors en nombrosos racons i talaies, parcs infantils i àrees de pícnic per a passar tot el dia enmig de la naturalesa.

VilaWeb
VilaWeb
L'aigua de la font dels Banys de Montanejos té propietats guaridores. Fotografia: Wikimedia Commons/Enrique Íñiguez Rodríguez.
La font dels Banys és un dels atractius turístics de Montanejos. Fotografia: Wikimedia Commons/Juan Emilio Prades Bel.

L’assut del pou de les Escales

El naixement del riu Toixa, a Toixa (Serrans), crea un petit embassament conegut com el pou de les Escales. El nom prové d’una antiga presa que durant molts anys recollia aigua per a la séquia del poble. La temperatura de l’assut és de divuit graus durant tot l’any, per tant, a l’estiu és ideal per a una capbussada.

Hi ha aparcament de franc, àrea de pícnic i parcs per als més petits. A més, a prop de la zona hi ha la microreserva de flora de les riberes del riu Toixa, un espai protegit pel seu valor natural.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El naixement del riu Toixa crea l'assut del pou de les Escales. Fotografia: Wikimedia/José María Illueca.
Els voltants de l'assut del pou de les Escales. Fotografia: Wikimedia/José María Illueca.
La font de l'assut del pou de les Escales. Fotografia: Wikimedia/José Luiz Martínez.

Els tolls de Quesa

Els tolls de Quesa destaquen per les seves quatre piscines naturals envoltades de vegetació a tan sols set quilòmetres del nucli de Quesa (Canal de Navarrés). Són el toll de l’Horteta, el de les Fonts, el de la Banyera i el del Doll de Corbera, conegut per la seva cascada. Tots els tolls formen part del paratge natural de comarca de la Canal de Navarrés, un lloc ideal per als amants de la naturalesa.

L’àrea s’ha adaptat als visitants i és apta per a famílies. S’hi pot arribar en cotxe o bé a peu des de Quesa, amb una ruta lineal que ressegueix el curs del riu. En la temporada de més afluència, durant l’estiu, es cobra un euro per persona i dos per vehicle, per tal de garantir la conservació de la biodiversitat de la zona.

VilaWeb
VilaWeb
Els tolls de Quesa són a set quilòmetres del nucli del poble. Fotografia: Wikimedia/Nachovila.
La vegetació que envolta els tolls de Quesa és característicament mediterrània.

El barranc de l’Encantada

La llegenda explica que cada cent anys una dama encantada apareix i regala un tresor a aquell que se la trobi. Precisament, el mite dóna lloc al nom: el barranc de l’Encantada. S’hi pot accedir a peu des de Planes, a comarca del Comtat. La ruta es pot considerar el tresor que amaga el barranc en si mateix, atès que travessa el riu, hi ha cascades i uns quants gorgs fins a arribar al destí final.

L’aigua és la protagonista del trajecte, i hi ha la possibilitat de refrescar-se més d’una vegada. Mentre es voreja el riu, es travessen el toll del gorg del Salt, el toll de la Penyeta o el toll de l’Estret, entre més indrets. Són dotze quilòmetres de ruta circular sense gaire descens i amb un gran valor paisatgístic.

VilaWeb
VilaWeb
El barranc de l'Encantada és un dels atractius turístics de Planes (Comtat).
La població de Planes (Comtat). Fotografia: Wikimedia/Joanbanjo.

Les fonts de l’Algar

A la localitat de Callosa d’en Sarrià s’hi troben les fonts d’Algar, un espai que té una gran riquesa ecològica i va ser declarat zona humida protegida el 2002. Per entrar-hi, cal una entrada, que inclou un recorregut d’un quilòmetre i mig al llarg del riu Algar, que significa ‘cova’ en àrab. El nom prové de la semblança amb el paisatge de roca calcària amb cascades, brolladors i tolls per a refrescar-se.

És habilitat amb tota mena de serveis: oficina turística, aparcament, zona de pícnic i, fins i tot, un càmping.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El significat de 'algar' en àrab és 'cova', un nom que se li atribueix per la seva semblança. Fotografia: Wikimedia/Joanbanjo.
Les fonts de l'Algar tenen tota mena de serveis. Fotografia: Wikimedia/Joanbanjo.
Les aigües cristal·lines de les fonts de l'Algar. Fotografia: Wikimedia/Joanbanjo.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any